LOS SENDEROS DEL MAR

 Un viaje a pie

Maria Belmonte

(Llicenciada en història i antropologia, escriptora i traductora)

En un món on la pressa és la norma i la tecnologia ens envolta constantment, Maria Belmonte ens convida a desconnectar i a fer camí endinsant-nos en la serenitat de la naturalesa. Los senderos del mar no és només un recorregut per la costa basca, sinó també un recull de descobriments, reflexions i experiències que ens fan repensar la nostra relació amb el món que ens envolta. 

En el seu recorregut l'escriptora entrellaça la història, l'antropologia i l'ecologia, portant-nos en un viatge que va molt més enllà d'una observació paisatgística.  Ens submergeix en un camí ple de secrets i històries on cada pas ens acosta una mica més a l'essència de la terra.  

Però a banda de les seves descripcions detallades, el que ens ha semblat molt especial d'aquest viatge a peu és aprendre a  apreciar la bellesa de les petites coses, a escoltar la història de les roques, i sentir-nos part d'una terra en constant canvi. 

Los senderos del mar no és només un llibre, és una invitació a la contemplació, a la connexió i a la renovació en la simplicitat d'un passeig per la natura.

Algunes  de les curiositats i petits descobriments que hem trobat al llibre: 

Lord Byron va ser el primer a  creuar nedant l'estret dels Dardanels l'any 1810.

Els roures van sorgir al cretaci, van conviure amb els dinosaures.

Eucaphalartos woodis és l'arbre més solitari del món i es troba al Reial Jardí Botànic de Kew a Londres.  És un mascle i si no apareix un exemplar femella a cap lloc de la terra, l'espècie desapareixerà.

Mary Anning va descobrir el primer ictiosaure,  una estranya criatura de més de 5 metres de longitud. Algunes de les seves troballes estan al museu d'Història natural de Londres. Tenim un post sobre ella al blog, el podeu trobar fent click aquí. 

També us deixem algunes de les fotografies que vam fer seguint les rutes del viatge, per a que us agafin ganes de gaudir d'aquest meravellós paisatge!

Mary Anning "La buscadora de fòssils"

 Una altra gran dona que va passar desapercebuda

Hem tingut una gran sort que ens arribés a les mans el llibre Los senderos del mar de la María Belmonte, un llibre que ens convida a fer una travessa per la costa basca. En aquest recorregut, hem conegut la història de la Mary Anning.

La mare de la paleontologia

Mary Anning (1799-1847), va ser una paleontòloga britànica pionera que va desafiar les barreres de gènere i socials del seu temps per realitzar descobriments revolucionaris en el camp de la paleontologia  durant el segle XIX. 

Va néixer a Lyme Regis, una petita ciutat costanera situada a Dorset, Anglaterra, que 200 milions d'anys abans, ocupava una posició pròxima a l'Equador sota les aigües d'un mar tropical. Les roques dels penya-segats on va transcórrer la vida de la Mary, contenien fòssils del Juràssic, que ella i el seu pare recol·lectaven per incrementar els recursos econòmics de la família. Quan només tenia onze anys  el seu pare va morir i els fòssils es convertiren en l'únic ingrés de la família.

Mary Anning va descobrir el primer ictiosaure,  una estranya criatura de més de 5 metres de longitud. L'any 1820 va trobar l'esquelet d'un plesiosaure, però lamentablement, les seves troballes van ser utilitzades pels homes de la ciència per guanyar prestigi, sense reconèixer la seva feina. El 1828 va localitzar el primer esquelet de pterosaure fora d'Alemanya i el geòleg William  Buckland li va atorgar l'autoria del descobriment. Els seus descobriments van ser fonamentals per a l'avanç del coneixement científic sobre el passat                                                            prehistòric de la Terra. 

Malgrat les seves significatives contribucions a la ciència, com a dona de classe treballadora va haver d'enfrontar nombrosos obstacles i discriminació en una societat dominada pels homes. No obstant això, amb passió i determinació, va perseverar en la seva recerca,  desafiant les expectatives del seu temps. Mary Anning va adquirir coneixements sobre fòssils de manera autodidacta i va continuar el seu treball incansable, sovint en condicions difícils i amb recursos limitats, contribuint de manera excepcional al camp de la paleontologia. 

Però, injustament, pel fet de ser dona i a causa de l'època en què li va tocar néixer, mai no va arribar a rebre en vida el reconeixement que mereixia. El seu llegat ha estat reconegut posteriorment, i avui en dia és considerada una figura icònica en la història de la ciència i un símbol inspirador per a les dones científiques. 

Curiositats:

-A l'església de Lyme Regis es va posar un vitrall en commemoració de la seva capacitat per a fomentar la ciència de la geologia.

-La Societat Geològica de Londres a la seva mort va publicar un panegíric, el primer dedicat a una dona i l'únic a algú que no n'havia format part.  Selecte club que fins al 1919 no va acceptar entre els seus membres la "Mare de la palentologia" ni cap altra dona. Al British Museum hi ha moltíssimes de les seves troballes, com també un quadre seu. 

-Charles Dickens l'any 1865 va escriure un article sobre la seva vida que finalitzava dient "la filla de l'ebenista s'ha guanyat una fama merescuda",

-Al Museu d'Història Natural de Londres hi ha exposats alguns del fòssils que ella va trobar.