EL CAMÍ DELS MOLINS

El passat 30 d'agost  vaig anar a  la  presentació del llibre i inauguració de l'exposició "El camí dels molins" de la Camil·la Pérez i la Roser Guasch. La sala estava plena i la presentació va ser molt original.

 

Vaig passejar  per l'exposició tot mirant els dibuixos colorits imaginant que era  al mig del bosc sentint l'olor d'una flor, la fressa de les fulles d'un arbre o admirant el color viu d'un fruit. Les aquarel·les, delicades, que com explicava la Camil·la no busquen fer una funció botànica sinó captar l'essència, el moviment, la llum i l'ombra de les plantes, omplen de color les parets de la sala del Portal del Pardo del Vendrell.

El llibre és una obra especial perquè ha estat creada a quatre mans però també perquè quan l'obres, i vas  passant les pàgines, vas despertant els 5 sentits.  A través de pensaments i il·lustracions, la Roser Guasch i la Camil·la Pérez han descrit d'una manera poètica les flors del camí dels molins, una ruta que connecta 3 antics molins fariners. La Camil·la en feia els dibuixos a aquarel·les i la Roser hi dedicava unes boniques paraules.  

Un viatge a la natura a través de les parets del Portal del Pardo i de les  pàgines de paper.

Una exposició i un llibre totalment recomanable, amb paraules i aquarel·les plenes de passió i sentiments que s'encomanen,

L'exposició estarà al portal del pardo, fins al dia 28 de setembre.

Felicitats per aquest projecte meravellós!




Us adjuntem el vídeo de presentació, fet per en Ton Barnadas.

EL DRAGÓ (Tarentola Mauritanica)

El dragó, aquest animaló que de ben segur  algun cop heu trobat a la paret d'alguna casa, i que molta gent confon amb un llangardaix, és en realitat ni més ni menys un parent, força llunyà, tot s'ha de dir, del dragó de Komodo.

Rep molts noms, dragó comú, dragó negre, dragolí, talla-robes, menja-robes, rata-robes, esgarra-robes, esqueixa-robes (o esquitxa-robes) o simplement dragó (o andragó). Tot depèn de la comarca... Nosaltres a casa sempre l'hem anomenat dragó o dragonet.

Antigament es creia que es menjava la roba, d'aquí alguns dels noms amb els quals se l'anomena, però realment s'alimenta d'insectes, entre ells, les arnes!

I d'on m'ha vingut la dèria de parlar dels dragons? Doncs perquè ahir, mentre sopàvem n'hi havia un al sostre, vam començar a preguntar-nos com es podien aguantar cap per avall. Cadascú deia una cosa diferent, així doncs com que no hi havia acord, vaig decidir buscar-ho. La resposta és perquè tenen 12 làmines subdigitals adhesives, que li permeten enfilar-se per les parets i sostres. Però ens va quedar un dubte, ja que només tenen els adhesius als dits, com se li aguanta la cua?

No hem trobat la resposta encara, però continuarem la recerca!


Són de color marró amb rugositats, que li permeten camuflar-se amb les roques on normalment habita, i la seva coloració canvia segons si és de dia o de nit. Mesuren entre 5 i 15 cm, i la cua fa la meitat de la longitud de l'animal, les femelles tenen ungles a tots els dits, mentre que els mascles només en tenen al 3r i 4t dit. Els mascles solen ser més grans que les femelles. 

Els petits dragonets, que neixen d'ous, normalment la femella en pon entre 1 i 2 i poden arribar a fer 3 postes a l'any, surten de l'ou al cap de 4 mesos i mesuren 5 cm.

Prenen al sol al matí i després s'amaguen fins a la nit, els agrada estar-se quiets al costat de la llum.

Una altra curiositat és que la cua, de la que es poden desprendre en cas de necessitat, quan els torna a sortir, surt llisa, sense rugositats!