CANT DE LA COTXA

CANT DE LA COTXA

diumenge, 19 de setembre del 2021

FRASES FETES I REFRANYS

 

(Del llibre “Els amants de la rambla del Celler”)

Una frase feta és un conjunt de paraules amb un únic significat, moltes vegades metafòric i de caire popular. La frase feta acostuma a tenir la mateixa forma i pot actuar com a una oració perquè té com a nucli un verb. El significat de les frases fetes és diferent al que tenen les paraules que la formen observades per separat.  

Refrany  Oracions que es diuen sempre igual, no admeten variacions. Acostumen a tenir un origen antic i fan referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut... Sempre conté un ensenyament.

Una frase feta pot ser alterada i adaptada al context del discurs pot tenir variacions sensibles tant pel que fa als elements que la conformen, com al temps verbal de l'oració, com a la possibilitat d'intercalar-hi diversos complements i elements, aliens a la frase feta originària. Mentre que amb els proverbis o refranys, això no passa.

Tant l'un com l'altre vénen de la tradició oral i reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles. Són la part del lèxic més genuïna d'una llengua i el seu domini demostra que el parlant en té un coneixement elevat. No coneixem el significat de totes les frases fetes i els refranys que una llengua atresora, ja que cada zona fa servir les seves. 

Frases Fetes i Refranys del llibre "Els amants de la rambla del celler"

1.     Abril i senyors tots traïdors (No te’n pots fiar).

2.     A la vida no es pot dormir sempre que es té son (Estar intranquil, tenir maldecaps).

3.     Anar per llana i tornar esquilat (Intentar fer una cosa en profit propi i resultar-ne perjudicat).

4.     Cametes en valguen (cames ajudeu-me).  (Es diu per a denotar l’acte de fugir precipitadament) 

5.     Cap de fer petar brases (Expressió usada per a referir-se a algú que té idees exaltades).

6.     Carregat de front (Ésser un marit enganyat per la seva muller).

7.   Convit de Sant Bru que se’l paga cadascú (És un avís perquè ningú es pensi que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració).

8.     D’espigolar pocs es fan rics (Les feines petites donen poc de benefici). Espigolar se'n diu, a l'arreplega de les espigues caigudes als segadors mentre realitzaven la tasca, o els fruits que han quedat al camp després de feta la col·lecta general.

9.     El facin beure a galet (Enganyar a algú abusant de la seva credibilitat). Beure fent caure a la boca el raig del líquid que surt pel broc petit d’un càntir, un porró, etc.

       Ens fa la tinyeta (fer la punyeta) (Molestar)

      Entre poc i massa la mesura passa (Tots els extrems són dolents)

      Fa un fred que glaça la cua dels gossos (Fa molt de fred)

      “Ja gairebé deia blat” No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat  (Vol dir que no s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que no sigui segur, fins que no s’hagi esdevingut).

    Moren més xais que moltons (Vol dir que moren més joves que vells). Es fa servir per animar a una persona gran).   

    No partir-hi peres ells les madures i tu les verdes  Amb ton senyor mai vulguis partir peres, que ell es menjarà les madures i tu les verdes (Partir peres vol dir desavenir-se, separar-se d’algú). Sembla que l’origen de l’expressió es troba en la recomanació de no partir (repartir-se) les peres amb el senyor (feudal), ja que segur que et toquen les més verdes, les dolentes. L’expressió va derivar a enemistar-se i, finalment a separar-se.

    A cent anys coteta verda ( Es diu d’aquells que en la vellesa volen actuar com a joves). Coteta es diminutiu de cota, vestit blanc amb mànegues curtes que es posava als nadons.

      No tinc sang de peix (Ésser excessivament plàcid, no indignar-se per res/ mancar d’energia).

      Passes el dia pesant figues (Endormiscar-se i fer capcinades / fer becaines).

     Quan és fet el colomar, el colom es mor (Les obres de construcció tarden tant a concloure’s que, moltes vegades, quan s’acaben ja no serveixen per a la finalitat que es pretenia quan s’havien pensat).

      Tenim llana al clatell (Ésser fàcil d’enganyar, ésser excessivament crèdul).

      Trempat com un all (Ple de salut i bon humor).

      Quan la dona et mira i riu, és que vol piu i no t’ho diu (Desig d’una dona de tenir relacions sexuals),

      Xerren més que un sac de nous (Enraonar molt).

      Un cara de suro (Que expressa desvergonyiment, que no es torna vermella per res).

De pell gruixuda (No avergonyir-se, ésser cínic / no avergonyir-se pels retrets de què hom s’ha fet mereixedor).

diumenge, 12 de setembre del 2021

SARGANTANA NEGRA DE L'ILLA DE L'AIRE (Podarcis lifordi lifordi)

 

La Sargantana negra, un descobriment del llibre 

"El Temps que ens Uneix"



La Sargantana negra (Podarcis lifordi lifordi) amb un ventre blau metàl·lic, és una sargantana que només es troba a l'Illa de l'Aire, l'illa de la Mencia. És un petit illot que es va separar de Mallorca fa uns 9.000 anys. Aquest fet  li ha permès evolucionar de forma independent i aïllar el seu territori dels depredadors introduïts per l'home en èpoques posteriors. 

És una subespècie de l'espècie  Podarcis lilfordi endèmica de l'arxipèlag i la més espectacular, no tan sols pel seu color i aspecte negre, sinó també pel seu importantíssim paper que desenvolupa en l'ecosistema de l'illa de l'aire. 


"Náufragos de la evolución" del menorquí Toni Escandell,  és un magnífic documental sobre la relació existent entre la sargantana negra endèmica de l'Illa de l'aire i la planta rapa mosquera, un fenomen natural únic. 

La sargantana negra utilitza la rapa mosquera com a substrat de termoregulació, ja que es tracta d'una planta amb capacitat de produir calor i durant la primavera pot aconseguir temperatures fins i tot superiors a les de les roques circumdants. La calor i l'olor produïda per la rapa mosquera atreu les mosques, autèntica imitadora d'un cadàver en descomposició. Una fracció de les mosques és també atrapada per aquests rèptils que s'escalfen damunt les rapes (fulles modificades). La rapa mosquera és àmpliament compensada  per la intensa dispersió de les llavors que duen a terme les sargantanes després de consumir els seus fruits. 


 

diumenge, 5 de setembre del 2021

CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA

(IRENE SOLÀ) 

"La poesia té la bellesa, té la puresa, té la música, té les imatges, té la paraula dita, té la llibertat i té la capacitat de commoure, i de deixar-te entreveure l'infinit"

Una novel·la en què prenen la paraula dones, homes, fantasmes i dones d'aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Un llibre peculiar, captivador  i colpidor on cada un dels capítols està narrat per un personatge diferent i tot i  que cada punt de vista sembla explicar una història diferent, tots mencionen alguns dels habitants del poble.   Aquests personatges  estaran connectats d'alguna manera amb el que hem llegit i ens faran conèixer el seu passat, sobretot el de la masia dels Matavaques. 


"No m'estranya que sigui més bona, la gent aquí dalt, més autèntica, més humana, si respiren cada dia aquest aire. I beuen aigua d'aquest riu. I contemplen cada dia la bellesa que fa mal a l'ànima d'aquestes muntanyes mitològiques." 


IRENE SOLÀ

És una escriptora i poeta catalana (Malla, 17 d'agost de 1990) que ha guanyat diversos premis per les seves tres obres publicades:


- Bèstia
 (2012)
- Els dics (2018)
- Canto jo i la muntanya balla (2019) 

 LA ISLA BAJO EL MAR

(Isabel Allende 2009)

"La música es un viento que se lleva los años, los recuerdos y el temor"

Isabel Allende

Isabel Allende és una escriptora xilena però va néixer a Lima el 1942, treballava com a periodista fins que es dedicà completament a la novel·la.  Al 1973 el president Salvador Allende  amb el cop militar va ser enderrocat i dos anys després ella va ser declarada sospitosa per la dictadura i va haver d'exiliar-se a Caracas, on va començar a escriure la novel·la que la va portar a la fama "La Casa de los espiritus"1982.


LA ISLA BAJO EL MAR

Una novel·la que relata la lluita per la llibertat d'una esclava, "la Zarité", una noia que als nou anys va ser venuda a l'amo d'una de les plantacions més importants de sucre de l'illa de Haití del segle XVIII. 

És un llibre fàcil de llegir que ens ha endinsat a conèixer una mica la història d'Haití i que avui volem compartir.  


HAITÍ (en l'època del llibre)

Forma part de l'illa de l'Espanyola,  anomenada així per Cristòfol Colom l'any 1492. Abans de la seva arrivada allí hi vivia un poble anomenat els "Arawaks".

Els espanyols volien la propietat de tota l'illa, però es van establir principalment a l'est, a l'oest si van instal·lar els francesos. L'any 1697 van signar el tractat de Ryswick on França és va quedar una part de l'illa i la va anomenar Saint-Domingue.


Durant el segle XVIII, Saint-Domingue es va enriquir, exportava sucre, cafè, cotó, indi i cacau. Malauradament tot aquest enriquiment es va fer amb  esclaus, 

Les idees de la Revolució Francesa com la llibertat i la igualtat van arribar a la colònia francesa i el 14 d'agost de 1791 els esclaus es van revelar. A l'any 1804 amb el general Toussaint Louverture al capdavant van aconseguir la independència. Va ser la primera nació del món en abolir l'esclavitut.