CANT DE LA COTXA

CANT DE LA COTXA

divendres, 21 de maig del 2021

LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT

La veritat sobre el cas Harry Quebert és una novel·la de ficció i misteri molt exitosa escrita per en Joël Dicker. 


SOBRE L'AUTOR

En Joël Dicker va néixer l'any 1985 a Ginebra, Suïssa. Tot i que és principalment conegut per la Veritat Sobre el Cas Harry Quebert, ha escrit 5 novel·les més. 

Le Tigre (2005)

Els últims dies dels nostres pares  (2010)

- El llibre dels Baltimore (2015) 

- La desaparició de Stephanie Mailer (2018)

- L'enigma de la cambra 622 (2020)


LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT

Aquesta novel·la narrada en 3 temps, 1975, 1998 i 2008 i organitzada en 31 capítols que van endarrere (sent l'últim l'1) tracta sobre la desaparició de la Nola Kellergan, un cas que va passar fa 33 anys i que havia quedat arxivat fins que es troba el cos de la jove de 15 anys a casa d'en Harry Quebert, un bon amic d'en Marcus Goldman, el narrador. Un thriller que t'atraparà fins al final, un final que no t'esperaves i que et deixa amb la boca oberta. 

En Marcus Goldman un gran escriptor conegut mundialment pel seu primer llibre, està en un moment de crisis escriptora, no sap que escriure, fa dos anys que no escriu absolutament res. Llavors, decideix anar a veure el seu gran amic (i gran escriptor) Harry Quebert. Un cop a casa del seu amic, descobreix que tenia una relació amb una noia de 15 anys, la Nola, la qual va desaparèixer fa 33 anys. Al cap d'uns dies, el cos de la Nola apareix al jardí d'en Harry, qui és declarat com a sospitós principal. En Marcus decideix lluitar per netejar el nom del seu amic i demostrar que ell no va ser. 

En Harry Quebert es va fer famós pel seu llibre "Els Orígens del Mal" una novel·la que va escriure molt jove. Anys després va ser professor de la universitat, allà va tenir en Marcus com a alumne i li va donar 31 consells molt importants (cadascun apareix al principi de cada capítol). 

La història passa a Aurora, una petita ciutat de New Hampshire i a Goose Cove, un petit cap de terra on viu en Harry. Aurora és un lloc molt tranquil on "tothom ho sap tot de tothom". 

El meu personatge preferit és la mare d'en Marcus. Les seves converses amb el seu fill són molt divertides i t'animen en moments en el que el llibre es torna fosc i no entens res. 



dimarts, 11 de maig del 2021

Gimcana "Raconets de Sitges"

 GIMCANA RACONETS DE SITGES

(Recomanem llegir “L’homenatge”)



Després de llegir el llibre que ja vàrem comentar en un blog anterior, ens venia molt de gust conèixer una mica més Sitges i vam decidir preparar una Gimcana. El dia de la sortida els participants havien de portar preparat  l'itinerari  amb la proposta de recorregut més curt. Va ser un matí molt entretingut, vam descobrir coses que desconeixíem, vam recordar personatges i llocs de "L'homenatge" i vam aprendre una miqueta més. 



Aquí teniu les proves de la Gimcana per si us ve de gust passejar-vos per aquests magnífics raconets de Sitges. 

1.- Hi ha una escultura de l'autor del monument dels Castells que està al Vendrell, de qui  estem parlant? Sabeu dir el nom de l’obra. La podem anar a veure?

2.- Heu de descobrir per què hi ha un  bocinet de Donosti a Sitges, a on està?  Què és? Hi anem? Hi ha alguna paraula en basc?  Que tenen en Comú Sitges i Donosti?

3.- Ens agradaria que ens portéssiu a passejar pel carrer més antic de Sitges, però no recordem com es diu. Quin és l’edifici gòtic que hi ha en aquest carrer?

4,. Anem a veure 3 estàtues de dones, les tres estan al mateix carrer.

5.- Quin és el veritable nom del carrer del Pecat? Com és que l’anomenen així?

6.- Podem trobar la  5 avinguda de Sitges? És perquè és molt gran i hi ha moltes botigues? Com es diu en realitat aquest carrer?

7.- Anem a la platja de la Fragata? Per què es diu així?

8.- De qui és aquest text? Podem anar a llegir-ne un fragment a l’aire lliure?

“Doncs bé, jo amics meus, anava caminant pel món, seguint terreny, saltant torrents i barrancs, quan un dia vaig veure una terra on hi feia més sol que als demés llocs, on el cel era més blau, la mar més blava també, les cases eren blanques i sense neu, i tot era verd i florit, i vaig fer alto. Vaig voler veure de la vora el que tan bonic era de lluny, vaig voler seguir aquella platja on l’escuma, sempre va i ve gronxant-se eternament, i sentir la veu d’aquella mar que enraona amb veu d’onades, dient coses que vénen de molt endins i entren més endins encara de qui les vol escoltar.

 9.- Anem a l’Ajuntament? En quina data i sobre que fou construït? La biblioteca està ubicada a la casa pairal de ..... ?

10.- Sereu capaços de trobar el primer xiringuito de la història?

11.- Que estrany que hi hagi una estàtua del Greco a Sitges, qui va ser l’impulsor? A on la podem veure?

 12.- Podríem veure alguna obra seva? A On? Hi anem? L’ordre ens és igual però estaria bé que fos en horari de visites. Qui hi estiuejava?

 13.- El llibre ens apropa a dos reconeguts artistes del modernisme, de qui estem parlant? Podem anar a visitar l’escultura que els hi ha fet Ramon Cuello?

 14.- Hi ha una altra escultura de Ramon Cuello? Podem saber quina és? I per què?

 

15.- Per què hi ha un monument a Facundo Bacardi? A on està?

 16.- Per què hi ha un monument que és una càmera? El busquem?

 17.- A prop de l’església de Sant Bartomé, trobarem una escultura que ens podria recordar a Copenhague. Quina escultura és? L’anem a veure?



Moltes gràcies a tots els participants, ha estat un dia genial!!! Esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres i moltes gràcies per les fotos que ens heu enviat!! Xulíssimes!









                                          


                                                                                 





dimarts, 4 de maig del 2021

CONTES DE TÒQUIO (Tokyo Monogatari)

Tokyo Monogatari (Contes de Tòquio, 東京物語 1953)


 “Sóc feliç, no desitjo res que no tingui” 


Avui hem decidit compartir una magnífica pel·lícula Japonesa, dirigida per Yasujiro Ozu.

Contes de Tòquio tracta amb molta sensibilitat,  la vellesa, el canvi generacional, la família, la soledat, i ens enfronta amb les nostres pròpies limitacions, i amb els elements que ens fan humans.

Tokyo monogatari ens pot semblar molt lenta si s’està acostumat als ritmes de les pel·lícules nord-americanes actuals. Tot i la seva duració poques coses sabrem de l’abans i després dels personatges.

Aquest ritme pausat pot fer-nos sentir que no passa res, però sí que passa. Detalls importants de la vida, mostrats amb un estil senzill  i profund alhora, sense condemnar als personatges acceptant-los com són. Una pel·lícula que et convida a mirar i a escoltar en silenci,  i a sentir el que senten els personatges d’una manera molt emotiva.

Sota aquesta sorprenent senzillesa s’amaga una pel·lícula meravellosa plena d’imatges i detalls que no hem de deixar escapar, que combinen bellesa i nostàlgia, serenitat i tristesa...

 "Una parella gran, viatja a Tokio des de la seva ciutat on viuen amb la seva filla petita, per tal de visitar els seus fills els quals, centrats en els seus problemes i les seves vides, no els poden dedicar gaire temps. Tot i que els pares són ben acollits pels fills, tenen les seves pròpies famílies i obligacions i, a poc a poc, esdevindran una molèstia inevitable. Destaca el personatge de Noriko la seva nora, que serà la que més temps i amor els hi dedicarà”.

El paper de Noriko és interpretat per Setsuko Hara, actriu que es va retirar, del cinema i de la vida pública després de la mort del director.

“Hem escampat fills pel món, i tu, sense ser de la família, has fet molt més per nosaltres que no pas tots ells. Gràcies, moltes gràcies“