ELS CAVALLETS DE MAR (Hippocampus)

 Cavallets de mar (hippocampus)

“Uns peixos molt especials en perill d’extinció”

Gràcies al llibre de l’Olivia Judson, “Consultorio sexual para todas las especies” hem pogut descobrir moltes coses d’aquests peixos tan especials. Tot el que hem trobat ens ha semblat molt interessant i ho hem volgut compartir. I si volem que continuïn amb nosaltres hem de recordar la importància de preservar l’entorn, doncs una vegada més ens trobem amb una espècie en perill d’extinció a causa de les nostres accions.

Cavallet de mar Shiho

No tenen escates, el seu cos està cobert de plaques òssies. Neden molt a poc a poc amb el cos ben dret i s’impulsen amb l’aleta que tenen a l’esquena i per girar fan servir unes aletes que tenen a banda i banda del cap. S’estan molta estona quiets, aferrats al corall o a les algues amb la seva cua que s’enrosca amb forma d’espiral i que també els fa de timó.

Cavallet de mar de les algues

S’alimenten de petits crustacis que viuen entre les algues. Els aspiren amb el morro i se’ls empassen sencers, no tenen dents.  Com que no tenen estómac sempre tenen molta gana. Tenen uns ulls que tenen mobilitat independent. Poden canviar de color gràcies a unes cèl·lules que tenen a la seva pell.

“L’única espècie animal on el mascle passa l’embaràs i el part”

Són monògams i les parelles es mantenen juntes fins a la mort. En l’aspecte reproductiu mantenen una relació molt estreta, realitzen un ball sincronitzat diari replet de carícies i abraçades. El mascle inicia una dansa al voltant de la femella, canvien de color, es subjecten amb la cua i suren amb les cues entrellaçades pel fons del mar.

Cavallet de mar pigmeu de Denise

La femella pon els ous dins d’una bossa que el mascle té al ventre, ell els fecunda i els incuba. Cada matí després de l’inici de l’embaràs la parella es reuneix i realitza el seu ritual d’aparellament.  Els ous ja fecundats s’aniran encastant a la paret de la bossa i aquesta es tancarà definitivament. De mica en mica, el teixit  l’anirà embolcallant els ous, creant un ambient  ric en vasos sanguinis i ple d’un líquid amb una composició semblant a l’aigua de mar. Tot plegat amb similituds amb l’úter i la placenta.

Caballet morro de zebra

Entre 10 dies i  6 setmanes, en funció de l’espècie i la temperatura són  expulsats a l’exterior. Un part que sembla que li costa bastant al mascle i que en algunes espècies fins i tot s’ha d’estripar la bossa ell mateix, fregant-la amb les roques per tal que surtin les cries junt amb les restes del teixit del pare.

N’hem descobert de molt bonics i sorprenents: El cavallet de mar pigmeu de Denise, Cavallet de mar Shio, cavallet de mar d’algues, cavallet de mar panxut, cavallet de mar pigmeu de Bargibant, cavallet de mar morro de zebra.

Els cavallets de mar guien el carro de Posidó en la Ilíada d’Homer.   

EL FESTEIG DELS CAVALLETS MARINS:

EL PART D'UN CAVALLET DE MAR:

EL CARGOL POMA (Pomacea maculata)

Fa uns mesos, vam fer un treball sobre el cargol poma (pomacea maculata), una espècie invasora que actualment representa un problema pels arrossars de l'Ebre. I hem pensat que voliem compartir-ho amb vosaltres. 

 EL CARGOL POMA TACAT

Una espècie invasora provinent d’Amèrica del Sud

Introducció

En aquest treball, he estudiat el cargol Poma Tacat (Pomacea Maculata), exposant una descripció de l’espècie, del seu hàbitat i el seu nínxol ecològic. També he descrit l’ecosistema receptor, he parlat de la cadena tròfica, els factors abiòtics principals i com va arribar aquesta espècie al Delta de l’Ebre. Què suposa per als arrossars, com va arribar-hi i què s’està fent per evitar que s’expandeixi més, són altres preguntes que també he respost en aquest treball. 

Desenvolupament 

Nom científic: Pomacea Maculata 

Classificació: 

Filum Mollusca

Classe Gastropoda

Família Ampullariidae

Gènere Pomacea

Són herbívors, s’alimenten de  vegetació aquàtica, algues i plantes en descomposició. Ponen aproximadament uns 2000 ous sobre plantes o roques fora de l’aigua. Els ous tenen un color rosa molt brillant i acaben sent blanquinosos. Al cap de dues setmanes els ous eclosionen i en surten cargols de pocs mil·límetres. 2-3 mesos després, les cries ja estan llestes per reproduir-se. Poden viure 4-5 anys i poden arribar als 15 cm. El període reproductiu al Delta de l’Ebre s’inicia a l'abril-maig i finalitza a l’octubre-novembre.  

És originari d’Amèrica del Sud, un dels seus hàbitats és el riu Paranà. És un animal d’aigua dolça que habita en zones pantanoses, però gràcies a la seva morfologia i capacitat d’adaptació pot sobreviure a concentracions salines elevades i en

condicions de sequera.  El seu nínxol ecològic és el consum de plantes aquàtiques i algues. 

• Tipus d'ecosistema i bioma al qual pertany:

El cargol poma es troba al Delta de l’Ebre en zones pantanoses d’aigua dolça, principalment als arrossars. Tot i que el bioma en el qual es troba el delta, és el bosc mediterrani, té un ecosistema propi molt divers, ric i característic,  que es troba en equilibri entre la confluència de l’aigua dolça i l’aigua salada.

Ja que l’espècie habita bàsicament en els arrossars, ens centrarem en les característiques d’aquest ambient.

El factor abiòtic més característic d’aquest medi és el fet que es troba inundat amb aigua dolça gran part de l’any (durant tot el procés de cultiu de l’arròs). De novembre a abril els camps s’assequen i el sòl es transforma en una massa de fang amb una salinitat regulada tant per al conreu com per als cicles d’inundació-dessecació.

Per altra banda la temperatura, les precipitacions, la humitat i la llum són les característiques dels ecosistemes mediterranis (temperatures suaus amb hiverns freds i estius calorosos, precipitacions abundants a la primavera i a la tardor, radiació solar mitjana i humitat elevada).

La biocenosi dels arrossars és molt diversa i hi trobem des de crustacis fins a aus.

Productors: Arròs (Oryza sativa), xufa (Cyperus longus), el mill (Echinochloa crus-galli), la presseguera (Ammannia coccinea) i la llengua d'oca (Potamogetum nodosus).

Consumidors: L’argiope dels sorrals (Argiope lobata), libèl·lules, serps d’aigua (natrix maura) i les granotes (Hyla meridionalis), entre d’altres. 

Descomponedors: Com per exemple el cuc de terra vermell (Lumbricus Terrestris).  

A la base hi trobaríem les plantes i les algues (a causa de la poca estabilitat de terra no hi ha quasi arbres). 

Després, al primer “esglaó” hi trobaríem alguns artòpodes herbívors, en especial mamífers com els rosegadors i algunes aus (aquí també hi trobaríem mol·luscs i el cargol poma).

Per últim, trobem insectes que s’alimenten dels herbívors, com algunes aranyes, libèl·lules… Diverses aus com el martinet blau (Egretta garzetta), mamífers insectívors com les musaranyes o diversos amfibis els quals han adaptat la seva dieta. 

•  Causes de la introducció en l’ecosistema receptor. 

Aquest cargol que prové d’Amèrica del sud va ser introduït a Taiwan com una espècie per al consum humà. Però al no tenir èxit, les granges destinades a la cria d’aquest animal van ser abandonades. Com a conseqüència dels tifons típics d’aquella zona, els cargols van arribar al medi natural i en poc temps es van expandir cap a tot el sud-est asiàtic, convertint-se en una plaga molt greu per als arrossars.

Es creu que al Delta de l’Ebre va arribar a causa d’un descuit d’un particular que els tenia a casa, ja que aquests cargols s’utilitzen molt als aquaris perquè els netegen. També pot haver-se produït a causa d’un contacte amb embarcacions provinents d’un lloc on hi ha la plaga. Tot i que la causa més probable és a causa d’una negligència de l’empresa Promotora Barma (una empresa de venda d'espècies exòtiques) la qual ja havia tingut denúncies perquè alguns peixos havien acabat als canals dels arrossars. Això va obligar-los a posar una reixa, però segons habitants de la zona, la van treure perquè s’havia de netejar cada dia i era una pèrdua de temps per als treballadors. Així que segurament va venir d’aquesta empresa. 

La pomacea maculata s’alimenta de la planta d’arròs mentre creix o quan rebrota (el fillolat), això fa que el govern i els pagesos hagin de destinar grans inversions per evitar que la plaga acabi amb les plantacions d’arròs. Una inversió de més de dos milions d’euros, que no han donat resultats gaire prometedors per als productors d’arròs. 

•  Què s’està fent per aturar-ho?

Al Delta, el que es fa és protegir les entrades als camps amb malles o reixes per evitar que entrin. A més els canals es netegen periòdicament per extreure’n els exemplars que hi hagi i s’aplica un verí natural anomenat saponina. Un cop recol·lectat es cremen els rostolls (les arrels que queden sota terra després de la recol·lecció). També, el que està donant més bons resultats és l’assecament dels camps i la posterior inundació amb aigua salada, ja que el cargol poma tacat és un mol·lusc d’aigua dolça. Fora de Catalunya s’estan utilitzant productes químics com la cinàmida càlcica (que està tenint molt bons resultats al Japó) o el Neu1184m (que es produeix a Alemanya i aquí està prohibit). A més, el 2012, la Unió Europea va prohibir la importació, la cria i la tinència de qualsevol espècie de cargol poma (pomacea) a tot el territori europeu. 

Conclusions

Introduir espècies exòtiques és un perill pels ecosistemes i pot tenir conseqüències molt negatives tant biològica com econòmicament. Crec que s’hauria de conscienciar a la població que tenir espècies exòtiques a casa no és un joc, és una responsabilitat molt gran, ja que com ja hem vist cada espècie té el seu paper corresponent dins un ecosistema i alterar la xarxa tròfica pot tenir conseqüències nefastes. Un clar exemple n’és l'ecosistema mediterrani, un ecosistema molt ric i amb moltes espècies que si s’altera encara que sigui mínimament, provoca greuges en les altres espècies de la xarxa tròfica. Introduir noves espècies, sigui per a l’extinció d’una plaga o per a gaudi dels humans, com poden ser plantes de jardí o animals per caçar-los, acaba suposant un greu problema per a l’ecosistema receptor. 

FONTS

1  

2 

3 

 

4 

5

6

7

8

9

10

CRÓNICA DEL ASESINO DE REYES

Crònica de l'assassí de reis (Patrick Rothfuss) 9.8/10

Crónica del asesino de reyes (crònica de l'assassí de reis), és una trilogia de llibres, escrita per en Patrick Rothfuss, que no està acabada (a data d'avui, 17 de gener de 2021). Jo, vaig arribar a aquest llibre a través de recomanacions de perfils d'Instagram. Deien que era molt i molt bona, però n'hi havia alguns que deien que de tant sentir-ne parlar, els havia decebut. A mi personalment m'ha agradat molt i molt. M'encanta la manera d'escriure d'aquest home i la història és molt bonica. 

És un gran llibre de fantasia, amb màgia diferent de la que estem acostumats. Té les seves parts tristes (intentaré no fer spoilers). L'únic error que li puc trobar, és que l'últim llibre va sortir l'any 2011 i jo super feliç pensava que la trilogia estava acabada, però ara estic aquí, mossegant-me les ungles per saber què se n'ha fet d'en Kvothe. 

*Disculpeu que els noms estiguin en castellà, però jo me'ls he llegit en castellà...

*Els llibres amb un tick, significa que me'ls he llegit. 

La història principal està formada per dos llibres publicats:

- El nombre del viento (2007) 🗸

- El temor de un hombre sabio (2011) 🗸

- Las puertas de piedra (?) (En principi amb aquesta entrega s'acabaria la història d'en Kvothe)

Per altra banda hi ha tres llibres més que complementen la història principal:

*Aquests llibres estan ambientats al mateix món que els dos primers o bé tracten sobre un personatge presentat als dos primers. 

- Cómo el viejo acebo vino a mí (2013)

- La musica del silencio (2014) 🗸

- El árbol del relámpago (2017)

Sinopsis

Kvhote, és una llegenda, un home que coneix els noms, un home bo o potser un assassí. Kvothe el sin sangre, Kvothe el asesino de reyes, Kvothe el arcano. Un personatge, mort? Un dia, un Cronista arriba al poble on hi ha un hostal (Roca de Guía) regit per en Kote. Però en Kote, no és qui diu ser. En Kote és realment en Kvothe i per primera vegada relata la seva història real. Li narra al Cronista en tres dies, cada dia, un llibre. La història transcorre entre el passat, narrant la història de'n Kvothe i el present, a l'hostal, amb en Bast, l'aprenent d'en Kvhote, que és un ésser fata (els fata són éssers extraordinaris de molta bellesa).

El llibre està escrit d'una manera molt bonica i amb descripcions precioses. M'encanta com escriu aquest home, tot i que depèn de qui, potser li pot semblar massa carregat. Us deixo per aquí el principi del llibre per si us el voleu llegir i valorar. 

Us deixo amb un fragment preciós del primer llibre: 

"Empecé a tocar otra cosa que no eran canciones. Cuando el sol calienta la hierba y la brisa te refresca, sientes algo especial, y yo tocaba hasta que conseguía expresar ese sentimiento. Tocaba hasta que la música sonaba a «Hierba tibia y brisa fresca».

Tocaba para mí mismo, pero era un público muy exigente. Recuerdo que pasé casi tres días enteros tratando de capturar «El viento al girar una hoja».

Hacia finales del segundo mes, podía tocar cosas casi con la misma facilidad con que las veía y las sentía: «El sol poniéndose detrás de las nubes», «Un pájaro bebiendo», «El rocío en los helechos».

Hacia mediados del tercer mes dejé de buscar fuera y empecé a buscar temas en mi interior. Aprendí a tocar «Viajar en el carromato con Ben», «Cantar con padre junto al fuego», «Ver bailar a Shandi», «Moler hojas cuando hace buen tiempo», «La sonrisa de madre»…

Tocar esas cosas me dolía, por supuesto; pero era un dolor como el de los dedos tiernos sobre las cuerdas del laúd."

Instagram: @vibres_blog