潮騒 EL RUMOR DEL OLEAJE
YUKIO MISHIMA (Kimitake Hiraoka)
Yukio Mishima (1925-1970 Tòquio) considerat un dels escriptors més importants del Japó del segle XX i un dels més coneguts a nivell internacional. Durant la seva carrera va escriure més de 40 llibres també va ser proposat pel Premi Nobel de Literatura sense èxit. Les seves obres barregen les tradicions japoneses amb el modernisme, El 25 de novembre de 1970, va cometre seppuku (harakiri, un ritual de suïcidi japonès) davant dels mitjans de comunicació.
Shiosai: A Utajima, una petita illa del Japó, on les tradicions i costums es mantenen intactes, dos joves s'enamoren. En Shinji, un jove pescador fill d'una família molt humil i l'Hatsue filla d'un dels homes més rics del poble. El far solitari, el temple sintoista, les cases, el port, les barques i el mar són l'escenari de la novel·la.
És una obra inoblidable per la seva senzillesa, per la manera en què l'autor descriu la vida de l'illa, els seus costums, els pescadors, les dones recol·lectores d'algues, l'amor i la sexualitat. Una novel·la que et transporta a l'illa i et fa sentir els moviments del mar, els colors del paisatge, la llum del far, l'olor de les algues i el silenci del temple.
Algunes de les coses que hem descobert:
La paraula "Ama" és una combinació de dos Kanjis que signifiquen mar i dona. Són bussejadores conegudes per practicar la pesca submarina a les zones costaneres del Japó. Es parla d'un ofici d'uns 2000 anys d'antiguitat, però sembla que es va perdent en el temps i que actualment el nombre de dones que ho practiquen no arriba a 2000. Gairebé la meitat treballen a les aigües del Pacífic de la Península de Shima, moltes a la ciutat de Toba i Shima. La seva missió és buscar menjar al fons del mar i passa de generació a generació. A banda de transmetre a les filles unes tècniques úniques de busseig, transmeten una filosofia i un mode de vida especialment respectuós amb el medi ambient.
Festival 0-bon
És una de les festes tradicionals més importants del Japó. És una celebració d'origen budista, dedicada a les famílies i als éssers estimats difunts. A la majoria de llocs ho celebren a l'agost i dura uns 3 dies. Segons la tradició japonesa, aquests dies les ànimes dels difunts tornen a les cases per visitar als seus familiars i l'objectiu d'aquesta festa és donar-los la benvinguda amb alegria i respecte.
Durant el primer dia "Mukaebon" preparen un altar per rebre'ls amb els aliments que més els hi agraden. També hi col·loquen cogombres í albergínies "Shoryoma i Shoryoushi" simbolitzen un cavall i una vaca (animals que segons les creences utilitzaran els difunts per arrivar a la casa). Igualment es posen fanalets per facilitar el camí d'arrivada a les ofrenes. Al vespre encenen a fora de la casa, el foc de benvinguda "Mukaebi". El segon dia es fan actes familiars i es visiten els cementiris. El tercer dia "Okuribon" s'encén el foc de l'acomiadament "okuribi". A Kioto es fa el "Gozan no okuribi", encenen grans fogueres a la muntanya. El "Toro Nagashi" llinternes flotants, per acomiadar als familiars, molt conegut a Hiroshima. A molts llocs, en especial a Nishimonai donen la benvinguda i acomiadament amb danses que s'anomenen"Bon odori".
