CANT DE LA COTXA

CANT DE LA COTXA

dimarts, 2 de març del 2021

LA REGADORA DE FILIPINES (Euplectella aspergillum)






Regadora de Filipines (Euplectella aspergillum) 

Una esponja molt peculiar!

Avui volem compartir el que hem après sobre aquests animalons, aquest ha estat un altre descobriment del llibre de l’Olivia Judson, “Consultorio sexual para todas las especies” .  

Les esponges pertanyen a un dels grups d'animals més antics del planeta, poden arribar a viure milers d'anys i n'hi ha gairebé en tots els ecosistemes aquàtics. La regadora de Filipines és una esponja marina. 

Majoritàriament viuen en zones fosques o de penombra, creixen enganxades al substrat desenvolupant formes molt diverses. El seu cos està format per capes de cèl·lules diferents i unes espícules o fibres en mode d'esquelet que donen rigidesa a l'esponja. La composició d'aquestes espícules potser calcària, silícia o còrnia en funció de l'espècie, la de la regadora és silícia.

No tenen òrgans i són els únics animals que no tenen sistema nerviós.

Fan passar aigua de mar pel seu interior i retenen petits organismes planctònics i partícules de matèria orgànica per tal d'alimentar-se, agafen l'oxigen que necessiten i expulsen l'anhídrid carbònic.

Tot i que no tenen mobilitat no són preses fàcils, tenen  mecanismes de defensa de gran eficàcia: poden generar substàncies químiques tòxiques que rebutgen els agressors o els competidors pel substrat.

Es poden reproduir sexualment o asexualment. Són majoritàriament hermafrodites, és a dir un mateix individu reproduiex cèl·lules masculines i femenines


Euplectella aspergillum


Va ser anomenada per primer cop l'any  1841 pel  zoòleg  anglès Richard Owen (1804-1892), qui la va descriure  com una de les més boniques i estranyes produccions marines de les Illes de Filipines. El seu extrem té una forma que recorda el d'una regadora, per aquests motius s'anomena "Regadora de Filipines".  

Viu entre 100 i 1000 metres de profunditat a aigües fredes. El seu esquelet és molt bonic i complex. Té una forma allargada. El seu cos està compost íntegrament per espícules silícies, per això també se la coneix com a "Esponja de vidre". Formen una xarxa que confereix una gran rigidesa al cos de l'esponja i facilita la seva existència a grans profunditats. A un dels extrems una cabellera d'espícules li serveix per a subjectar-se als fons on viu.

Aquesta esponja també és coneguda com a "Cistella de flors de Venus",

Sovint a dins hi viuen una parella de crancs de l'espècie Spongicola japonica que van entrar quan eren larves i hi conviuran per sempre perquè no en podran sortir un cop han crescut. Aquesta és una relació de simbiosi mutualista o comensal en què els crancs viuen alimentats i protegits per l'esponja i l'esponja es deslliura de paràsits. Al Japó aquesta relació entre les dues espècies simbolitza la idea d'una relació per sempre. Per aquest motiu aquesta esponja es fa servir com a regal per a les parelles quan es casen. 

Aquí teniu un link d'un petit vídeo que ho explica molt bé!

El Gherkin a London 
La regadora de Filipines també és una mostra més de com la natura inspira la tecnologia. Com ja feia Leonardo Da Vinci mirava el món natural per inspirar-se en les solucions, una idea coneguda com a  biomimicria. Diuen que la seva estructura enreixada va inspirar el disseny del Gherkin a Londres, que també imita la capacitat per canalitzar l'aigua mitjançant l'ús de ventilacions al nivell del sòl i una forma en espiral per dirigir el flux del vent, reduint el 50% les necessitats d'aire condicionat.