MATAR UN ROSSINYOL

“Matar un rossinyol és pecat”- diu l’Atticus. I ho és perquè “els rossinyols només es dediquen a cantar per alegrar-nos. No devoren els fruits dels horts, no fan nius als dipòsits de panís, no fan res més que vessar el seu cor, cantant per delectar-nos”.

Fa uns dies vaig llegir  “matar a un ruiseñor” (to kill a mockingbird) una novel·la que la mama portava anys recomanant. Me la vaig llegir en 4 dies. És molt bonica, amb grans frases i una bonic rerefons. L’escriptora, Harper Lee (Alabama, abril del 1926 - febrer del 2016) es va inspirar en la seva infància per escriure aquesta novel·la, la única que va publicar en tota la seva vida (a part de l’esborrany de matar a un rossinyol, que es va publicar l’any 2015 sota el nom de ves i aposta un sentinella).

La novel·la transcorre a Maycomb (Alabama). On mai passa res, sempre hi ha una calma que va impregnada de tensió. Sembla que en qualsevol moment hagi de succeir alguna cosa molt grossa. És un món apart, on res del que passa a fora té importància. Els habitants no tenen molts diners i tots són coneguts per la seva família i avantpassats. Hi ha molt de racisme i discriminació.

“Un día tenía veinticuatro horas, pero parecía más largo. No había prisa, pues no había ningún sitio donde ir, nada que comprar ni dinero con que comprarlo, nada que ver fuera de los límites del Condado de Maycomb."

Maycomb està ambientat en el poble on es va criar l’escriptora, Monroeville on també hi va viure uns anys en Truman Capote, (al llibre, el personatge del Dill està inspirat en ell). 

Inicialment la història es centra en els jocs infantils de dos germans derivats de la seva fascinació per un misteriós veí. Però les seves vides canviaran en el moment que el seu pare accepta la defensa d'un home negre...

Aquest llibre m'ha agradat molt perquè sembla que et parli d'un món molt llunyà, quan en realitat no ens queda tant lluny. Tant l'Atticus com altres personatges tenen frases molt boniques que et fan refleixonar. Fins i tot, l'Scout, una nena de 8 anys, et sorprèn amb frases punyents. Al estar narrat per una nena li dona un toc infantil molt bonic. Em va agradar especialment com parlava de l'adolescència d'en Jem. I les frases contra el racisme d'en Atticus són frases per anotar.

BONA DIADA DE SANT JORDI!

Quin és el llibre que per vosaltres hauria de ser a qualsevol casa?

Esperem els vostres comentaris!!

ELS AMANTS DE LA RAMBLA DEL CELLER

Una novel·la apassionant on les passejades d'en Joan i la Maria als seus noranta anys per la rambla del Celler, ens  portaran a  Barcelona i al París més bohemi endinsant-nos  en  la història del  segle XX:  la guerra i postguerra espanyola, la Segona Guerra Mundial, els moviments de la resistència i del nazisme.

Un relat extraordinari on hi trobem la duresa de la guerra, el tractament de la vellesa, l'assetjament immobiliari,  les greus conseqüències dels abusos sexuals a menors i el paper de la dona i la inferiorit-zació que ha sofert al llarg de la història. 

Amb la presència de personatges reals ens parla del món de la cultura, les lletres i les arts escèniques. 

Quan acabem un llibre sempre ens agrada parlar d'aquelles coses que ens han sobtat, que hem descobert,  après i que ens han semblat curioses, hem pensat que també les podíem compartir al blog:

En Joan i la Maria dos avis que l'escriptor ha convertit en protagonistes de ficció de la seva novel·la. En Victor Alexandre  es va inspirar per fer la novel·la en  la Maria Cabanes i en Joan Grases, els quals veia cada dia  passar per davant de la finestra del seu estudi. 

La portada del llibre és una reproducció d'un quadre de Ramon Casas "Interior del Moulin de la Galette (1890)" actualment està exposada al Museu d'Art Nacional de Catalunya de Barcelona.  Ens ha recordat al llibre que vam llegir "l'Homenatge" on en Ramon Casas és un dels protagonistes reals d'aquesta història. 

Un dels personatges reals que hem descobert gràcies a una amiga que és de Santpedor  ha estat Josep Bailina i Sivila  (Santpedor 1911-París 1984).  Activista Cultural Català.  Fou secretari de  Sant Pau de Seguries, Albinyana, El Vendrell i l'Espluga del Francolí. El 1938 fou ferit a la Batalla de l'Ebre, 1939 exiliat a França al Camp d'Argelers i després Adge. Durant la Segona Guerra Mundial col·laborà amb la resistència francesa i va ser agafat pels nazis i enviat al camp de concentració de Mauthausen. Alliberat el 1945. Des de el 1946 exiliat  a París portà una tasca potenciadora de la cultura catalana al Casal de Catalunya. Va salvar la vida de Joaquim Amat-Piniella.

També ens ha sobtat el gran nombre de refranys i frases fetes que surten: (Nosaltres no sabíem tots els significats, a veure quants en sabeu vosaltres! En un altre post els posarem)

1. Abril i senyors tots traïdors

2. A la vida no es pot dormir sempre que es té son. 

3. Anar per llana i tornar esquilat. 

4. Cametes en valguen. 

5. Cap de fer petar brases. 

6. Carregat de front.

7. Convit de Sant Bru que se’l paga cadascú.

8. D’espigolar pocs es fan rics.

9. El facin beure a galet. 

10. Ens fa la tinyeta.

11. Entre poc i massa la mesura passa.

12. Fa un fred que glaça la cua dels gossos. 

13.  Ja gairebé deia blat. 

14. Més geniüt que el còmic d’una galera turca. 

15. Moren més xais que moltons. 

16.  No partir-hi peres ells les madures i tu les verdes

17. A cent anys coteta verda

18. Fer catúfols

19. Cara de suro

20. De pell gruixuda