CANT DE LA COTXA

CANT DE LA COTXA

divendres, 8 de març del 2024

Mary Anning "La buscadora de fòssils"

 Una altra gran dona que va passar desapercebuda


Hem tingut una gran sort que ens arribés a les mans el llibre Los senderos del mar de la María Belmonte, un llibre que ens convida a fer una travessa per la costa basca. En aquest recorregut, hem conegut la història de la Mary Anning.

La mare de la paleontologia

Mary Anning (1799-1847), va ser una paleontòloga britànica pionera que va desafiar les barreres de gènere i socials del seu temps per realitzar descobriments revolucionaris en el camp de la paleontologia  durant el segle XIX. 

Va néixer a Lyme Regis, una petita ciutat costanera situada a Dorset, Anglaterra, que 200 milions d'anys abans, ocupava una posició pròxima a l'Equador sota les aigües d'un mar tropical. Les roques dels penya-segats on va transcórrer la vida de la Mary, contenien fòssils del Juràssic, que ella i el seu pare recol·lectaven per incrementar els recursos econòmics de la família. Quan només tenia onze anys  el seu pare va morir i els fòssils es convertiren en l'únic ingrés de la família.


Mary Anning va descobrir el primer ictiosaure,  una estranya criatura de més de 5 metres de longitud. L'any 1820 va trobar l'esquelet d'un plesiosaure, però lamentablement, les seves troballes van ser utilitzades pels homes de la ciència per guanyar prestigi, sense reconèixer la seva feina. El 1828 va localitzar el primer esquelet de pterosaure fora d'Alemanya i el geòleg William  Buckland li va atorgar l'autoria del descobriment. Els seus descobriments van ser fonamentals per a l'avanç del coneixement científic sobre el passat                                                            prehistòric de la Terra. 

Malgrat les seves significatives contribucions a la ciència, com a dona de classe treballadora va haver d'enfrontar nombrosos obstacles i discriminació en una societat dominada pels homes. No obstant això, amb passió i determinació, va perseverar en la seva recerca,  desafiant les expectatives del seu temps. Mary Anning va adquirir coneixements sobre fòssils de manera autodidacta i va continuar el seu treball incansable, sovint en condicions difícils i amb recursos limitats, contribuint de manera excepcional al camp de la paleontologia. 

Però, injustament, pel fet de ser dona i a causa de l'època en què li va tocar néixer, mai no va arribar a rebre en vida el reconeixement que mereixia. El seu llegat ha estat reconegut posteriorment, i avui en dia és considerada una figura icònica en la història de la ciència i un símbol inspirador per a les dones científiques. 

Curiositats:
-A l'església de Lyme Regis es va posar un vitrall en commemoració de la seva capacitat per a fomentar la ciència de la geologia.
-La Societat Geològica de Londres a la seva mort va publicar un panegíric, el primer dedicat a una dona i l'únic a algú que no n'havia format part.  Selecte club que fins al 1919 no va acceptar entre els seus membres la "Mare de la palentologia" ni cap altra dona. Al British Museum hi ha moltíssimes de les seves troballes, com també un quadre seu. 
-Charles Dickens l'any 1865 va escriure un article sobre la seva vida que finalitzava dient "la filla de l'ebenista s'ha guanyat una fama merescuda",
-Al Museu d'Història Natural de Londres hi ha exposats alguns del fòssils que ella va trobar.







diumenge, 26 de novembre del 2023

PENSAR A LA JAPONESA

 UN VIAJE POR EL ESTILO DE VIDA DEL PAÍS DEL SOL NACIENTE

LE YEN MAI

La Le Yen  Mai, ens convida a embarcar-nos en un enriquidor viatge espiritual pel país del Sol naixent explorant quinze conceptes fonamentals del pensament japonès i fent  parades en llocs captivadors de Kyoto. 

A través d'aquest  llibre descobrirem com viure amb harmonia amb el nostre entorn, aprendre a trobar el nostre Ikigai (raó de ser),  valorar la veritable bellesa i apreciar la importància de valors com la gratitud, la paciència, i la capacitat d'escoltar... Aquest recorregut culminarà amb el concepte del "mono no aware", un sentiment profund de consciència i empatia davant la singularitat i l'efímera naturalesa de tot allò que ens envolta i de la vida mateixa. Cada un d'aquests principis ens oferirà una valuosa perspectiva per viure una vida més significativa i harmoniosa. 

Durant els quinze capítols ens endinsarem en llocs fascinants com el Jardí Daisen-in,  la grandesa del temple Kiyomizu-Dera, el pintoresc districte de Pontocho, i el místic Santuari de Fushimi Inari-Taisha, entre altres indrets màgics que ens oferiran moments d'inspiració i reflexió.

Moltes gràcies, Natàlia per regalar-nos aquest llibre!

L'autora del llibre la Le Yen Mai és una escriptora d'origen vietnamita que va néixer a Zúrich (Suïssa). Graduada en imatge de marca i especialitzada en moda i disseny, treballa com a organitzadora d'espais professionals amb l'objectiu de simplificar la vida dels seus clients.


Petits descobriments:

Itadakimasu: Paraula japonesa que vol dir rebre amb humilitat el menjar, agraïment a tothom que ha participat en fer possible el plat que tenim a la taula (cuiner, recol·lector...) i agraïment a l'aliment.  És una expressió que es fa servir sempre abans de començar, ho diu el mateix  comensal, mai li dirà a una altra persona.

Gochisoosama deshita: Aquesta paraula la fan servir després de menjar en agraïment pels aliments que han tingut la sort de gaudir, i tampoc es desitja d'una persona a l'altra. 

Animal flow: Entrenament Físic que consisteix en una sèrie d'exercicis realitzats amb el pes corporal que imiten el moviment dels animals. 


Petita curiositat: 

Si seguiu el nostre blog des de fa un temps, aquesta portada us sonarà una mica: "La gran onada de Kanagawa", una de les imatges més famoses del món i sobretot representativa de la cultura japonesa també apareixia en un altre llibre del que vam parlar al blog: fent clic aquí, podeu accedir a la nostra ressenya! Però, sabeu perquè és tan famosa? Perquè és de domini públic, cosa que la fa accessible per centenars de marques i campanyes publicitàries!

dimarts, 24 d’octubre del 2023

SUSHI, RAMEN, SAKE


 UN VIAJE APASIONANTE AL ACERVO CULINARIO DE JAPÓN

(Matt Goulding)


Un viatge apassionant a les entranyes del fabulós patrimoni gastronòmic del Japó,  des d'una perspectiva occidental.  Una obra dividida en 7 capítols que ens porten a descobrir la relació entre el menjar, la història i la cultura de set regions d'aquest país: Tòquio, Osaka, Kioto, Fukuoka, Hiroshima, Hokkaido i Noto.  


Cadascuna de les regions es caracteritza per algun tret gastronòmic.  Des de la refinada tradició del Kaiseki a Kyoto, fins als mestres de sushi a Tòquio, passant  per les animades paradetes al carrer d'Osaka, l'inoblidable Okonomiyaki d'Hiroshima, les delícies de marisc a Hokkaido, els productes fermentats de Noto i,  per descomptat, la fascinant història del Ramen a Fukuoka.  

L'autor destaca la seva admiració pels Shokunin (職人), cuiners artesans que han après l'ofici d'un mestre, sovint el seu pare, del que hereten l'ofici. La relació mestre aprenent encara és la base de la cultura gastronòmica nipona. La paraula "shokunin" és un terme japonès que fa referència a un mestre artesà o artista en la seva àrea d'expertesa. És algú que ha assolit un alt nivell de competència i habilitat en la seva professió o ofici i segueix una dedicació profundament apassionada per millorar constantment les seves habilitats i crear obres d'excel·lència. Va més enllà de ser simplement competents en la feina; també implica una dedicació a valors com la perfecció, la integritat i l'orgull en allò que fan.

Fa una divisió en categories d'aliments i estils culinaris, explorant els Men-rui (fideus) Agemono (fregits), Nabemono (estofats), Yakimono (graella), Sushi (cru), Gohan (arròs).

A més de ser una obra entretinguda, proporciona una informació detallada acompanyada de magnífiques imatges que transporten al lector a aquest viatge gastronòmic. Dona pistes culinàries valuoses i curiositats que enriqueixen el contingut del llibre. 

L'autor, Matt Goulding,  és un periodista i cuiner nord-americà establert a Barcelona. És conegut per la seva popular sèrie "Eat this, not That" un conjunt de guies sobre gastronomia i nutrició. A més, és el Cocreador de Roads & Kingdoms, una publicació digital centrada en la política i la cultura a través de la cuina i els viatges.



Curiositats: 

La història de Kamimura Toshiyuki, un home que consumeix 400 bols de ramen a l'any. Actualment, té una pàgina web, https://rwk-j9.com (anomenada junction 9 en honor a l'encreuament de carrers de Fukuoka on es concentren nombrosos llocs de ramen excepcionals). 

El licor japonès d'arròs s'anomena Nihonshu i no Sake com el coneixem.  Amb el nom de Sake es refereixen a qualsevol beguda alcohòlica. 

La Salsa Worcestershire és una salsa basada en una recepta d'anxoves fermentades. 

El túnel de Seikan, és el segon túnel ferroviari més llarg del món, després del de Sant Gotard, però és el més llarg amb un tram submarí. Dels 53 quilòmetres, 23,3 són  sota el mar. 


diumenge, 3 de setembre del 2023

RESTAURANT "S'HA ACABAT EL BRÒQUIL" (RIPOLLÈS)

Prolongació Gaia, 12 Campdevànol

Telf: 972604495 (Ripollès)


Fa uns dies vam anar a  fer la ruta dels 7 gorgs a Campdevànol. És una ruta  senzilla d'uns 10 km per gaudir amb família. A l'estiu, és un lloc ideal per anar fent parades als gorgs i refrescar-se en aquestes piscines naturals. Cal tenir en compte que durant aquests mesos es paga una entrada  i que també a vegades es fa difícil aparcar de forma gratuïta i s'ha d'anar a  un pàrquing de pagament més amunt de la Font del Querol.

Avui volem compartir una magnífica troballa que vam fer durant aquesta sortida, el restaurant "S'ha Acabat El Bròquil". Inicialment, el vam escollir perquè el nom ens va fer molta gràcia, però vam descobir que a més era un lloc molt recomanable. És un lloc amb encant, amb una terrassa molt acollidora on els gossos també hi són benvinguts amb un bol d'aigua fresca. Era un dia de cada dia a l'hora de dinar, i a més de la carta, també oferien dos menús amb una excel·lent  relació qualitat/preu. El personal va ser extraordinàriament amable. 

Ben segur que hi tornarem per tastar i gaudir del Menú gastronòmic dels caps de setmana. Un restaurant  amb plats  ben elaborats i una cuidada presentació,  el servei molt  atent i servicial. 

Sens dubte, també és un lloc que recomanem a tothom que vulgui gaudir d'una excel·lent experiència culinària sense haver de deixar els seus estimats amics de quatre potes a casa.

Enhorabona a tot l'equip pel projecte!


L'EXPRESSIÓ S'HA ACABAT EL BRÒQUIL

Expressió que normalment es diu de forma concloent, i que significa que dona per acabada una conversa, una objecció, una qüestió, o que s'ha acabat alguna cosa bona.

El seu origen segons la web parlacatalana.com el trobem en la Barcelona del segle XIX, en una fonda del carrer de la Boqueria, la Fonda Nacional, on feien un bròquil que agradava molt. Els cambrers demanaven els plats a la cuina amb una cantarella molt especial, i quan un plat s'exhauria cridaven: "s'ha acabat el (i el nom d'un plat)". Quan van enderrocar l'edifici, l'Esquella de la Torratxa (un diari) va publicar que ara sí que a la Fonda Nacional se li havia acabat el bròquil. I la frase es va popularitzar. 

ALTRES LLENGÜES (tocatdelbolet.cat):

Anglès: "End of the story"  (s'ha acabat la història),"The party is over" (s'ha acabat la festa), "Elvis has left de building" (inicialment es feia servir per indicar als fans dels concerts Elvis, que ja s'havia acabat i podien marxar),

Francès: "C'est la fin des haricots" (és la fi de les mongetes) significa que ja no queden més forces, que s'ha arribat al límit.  "Restons-en là" (deixem-ho aquí).

Italià: "La festa è finita" (s'ha acabat la festa), "E mo abbiamo proprio finito di campa" (hem fet el camp) significa que ja s'ha arribat al final d'alguna cosa bona, que ja no en queda més. 

Castellà: "Se acabo lo que se daba"



dimarts, 20 de juny del 2023

LLIBRE HISTÒRIES DEL JAPÓ

 Viatge pel país dels samurais del sushi i de la tecnologia punta

(Xavier Moret Ros, Barcelona)
Periodista, escriptor i viatger

Parlant de la nostra passió pel Japó i les ganes de poder-hi viatjar, el nostre bon amic Pep, un seguidor fidel dels programes de Xavier Moret, ens va recomanar entusiàsticament aquest llibre. Des del primer moment, vam saber que seria la lectura perfecta per conèixer una mica aquest país fascinant. 

Històries del Japó, un viatge literari pel país del sol naixent, que ens transportarà a aquesta terra de contrastos entre la persistència gairebé sagrada del passat i la mirada curiosa del futur i ens proporcionarà una visió més profunda i completa d'aquesta fascinant nació. 

A través de les seves pàgines estructurades en diferents capítols viatjarem per llocs emblemàtics de  les illes de Honshu, Kyushu i Shikoku, així com per les  ciutats de Tòquio, Kyoto i Osaka. L'autor ens convida a conèixer  la cultura, història, tradicions i formes de vida d'aquest país a través de  vivències i anècdotes. Ens presenta persones i situacions que ens permeten endinsar-nos en la mentalitat japonesa i entendre millor els seus valors, les seves creences i els seus costums.


Curiositats:

  • La dinastia del Japó és la més antiga (governant de forma continuada), la família de l'actual emperador va començar el seu regnat 600 anys aC.

  • Al calendari japonès comença una nova era cada vegada que hi ha un nou emperador. El 2019 amb el 126è emperador, Naruhito,  s'inicia  l'era Reiwa (bella harmonia).

  • Fins a la Segona Guerra Mundial es creia que l'emperador era una divinitat, però després de la derrota a instàncies de les forces d'ocupació l'emperador va renunciar al seu càrrec diví. Així doncs, Akihito va ser un déu fins als 44 anys i un ésser humà a partir d'aquesta edat. A l'article 3 de la Constitució japonesa del 1889, "el tron sagrat va ser establert quan el cel i la terra es van separar. L'emperador és d'origen celestial, diví i sagrat. Està per damunt de tots els seus súbdits[...]" La nova Constitució el 1946, ja no atorgava a l'emperador el caràcter diví.

  • D'acord amb la religió xintoista i la seva mitologia, l'emperador descendeix de la deessa del Sol Amaterasu, que va donar vida a la terra de Yamato (Japó actual) i va fundar una dinastia que ha regnat sense interrupcions. Tres misteriosos regals són el llegat d'aquesta deessa a la família imperial, un mirall, una espasa i una joia que sempre són presents a la cerimònia d'entronització, però estan embolicats, ja que estan vedats als ulls humans i ni tan sols l'emperador els pot veure. 
    Els tres regals es guarden en diferents santuaris, el Yata No Kagami (el mirall) que representa la saviesa es guarda al santuari d'Ise. L'espasa que representa el valor, al santuari d'Atsuta, a Nagoya i la joia al Palau Imperial de Tòquio. 

Ens han quedat anècdotes, llocs, llegendes i gastronomia i molt més  per compartir que en tot cas ho farem en un altre post. 

.


dissabte, 29 d’abril del 2023

PASTÍS DE XOCOLATA I PLÀTAN

Avui volem compartir aquesta recepta que fa dies ens vàreu demanar i vam trobar a Crijoarmael. La vam preparar per a un aniversari on hi havia algunes persones amb intolerància  a la lactosa i va agradar tant que l'hem fet moltes vegades des de llavors. Us demanem disculpes per la demora en publicar-la, però tal com diu el refrany, "val més tard que mai". Esperem que la prepareu ben aviat i la gaudiu tant com nosaltres.


Ingredients (aprox. 6-8 racions):
  • 2 plàtans, si són madurs millor
  • 2 gots de farina
  • 1 got de beguda vegetal (soja/civada...)
  • 1 got de cacau en pols
  • 1 got de sucre
  • 1/2 got d'oli d'oliva
  • mitja cullerada de cafè de canyella
  • un polsim de sal
  • 1 sobre de llevat 

Aquesta foto és d'un dia que vam decidir fer magdalenes per celebrar una ocasió  especial, tot i que gairebé sempre fem pastís. Com que les magdalenes són més petites, el temps de cocció és inferior, en uns 15 minuts solen estar llestes. 

Preparació:
  1. Barrejar el plàtan tallat a trossos amb el sucre fins que quedi una pasta homogènia.
  2. Afegir-hi l'oli, la beguda vegetal, el cacau i la canyella, triturar amb la batedora.
  3. En un bol posar la farina tamisada, el llevat i la sal. Remenar bé i tot seguit abocar-hi la barreja anterior. Remenar bé amb una espàtula, us quedarà una massa molt espessa.
  4. Untar un motlle amb oli i  abocar-hi la massa.
  5. Coure al forn, preescalfat a 180º uns 30-40 minuts. Abans de treure del forn comprovar amb un escuradents que estigui cuit.

Bon profit!

dimecres, 5 d’abril del 2023

LLIBRE SOMNIS DE L'HAREM

 (Fatema Mernissi (1940 Fes-2015 Rabat)




Fatema Mernissi: Va ser una escriptora, historiadora i sociòloga marroquina. Fou una autoritat mundial en estudis de l'Alcorà,  defensora dels drets de les dones i una de les veus més rellevants en general al món àrab, El seu treball ha estat reconegut a nivell internacional, l'any 2003 va rebre el Premi Príncep d'Astúries, el mateix any va realitzar el pregó de les festes de la Mercè. Va publicar vàries obres compromeses i alguna va ser prohibida al seu país.


SOMNIS DE L'HAREM:  És una obra que combina l'autobiografia, la història, l'antropologia i la ficció. Una emotiva novel·la sobre la vida en un harem marroquí durant la dècada dels anys 40. L'autora que va néixer en aquest entorn i va poder observar les tradicions i les restriccions, ofereix una visió única i detallada en un harem, des del punt de vista d'una dona que va dedicar la seva vida a defensar els drets de les dones al món àrab. A través de les històries de les dones de l'harem, Mernissi revela la complexitat de la vida en la societat marroquina i les lluites quotidianes de les dones per trobar el seu lloc en aquesta època. 

CURIOSITATS: 
  • La Koutoubia de Marràqueix, la mesquita icònica de la plaça de Yamaa el Fna a Marràqueix, va ser la font d'inspiració per a la construcció de la Giralda de Sevilla. 
  • El nom Koutoubia  té el seu origen de la paraula àrab "Koutoubiyyin", que significa "llibreters". La raó per la qual va rebre aquest nom és que antigament a prop de la mesquita es reunien llibreters i escriptors per vendre llibres i intercanviar coneixements.
  • Al mellah, s'anomena així als barris jueus  del Marroc, el més antic i el més ben conservat és el de Fes, aquí és d'on surt el nom.  Els jueus es van traslladar a un barri que es deia Al mellah que vol dir "barri de la sal". 
  • Ramadà: El calendari islàmic té 12 mesos i el novè mes és el Ramadà. El començament de cada mes es determina per l'observació de la lluna nova.

GASTRONOMIA: Ens agrada molt cuinar i hem gaudit molt recordant plats que hem tingut la sort de tastar a diferents llocs del Marroc. També els hem preparat a casa i si ens ho demaneu, més endavant podem penjar les receptes al blog. 
  • Pastela, bastela, bastilla o pastilla: És un plat típic de la cuina marroquina que es fa servir en ocasions especials. Es prepara amb fulles de pasta "filo" i gairebé sempre farcida de carn (al llibre de colom) o peix, és dolça i salada porta nous, sucre i canyella.
  • Sfenjs: Són com uns bunyols, que es poden trobar als mercats i a les botigues pel carrer. Normalment, es mengen per esmorzar acompanyats amb té
    i a vegades amb mel.
Podríem posar moltes més coses que hem descobert i après en aquest llibre, però no us volem cansar. Així que ho deixem aquí de moment.

.

dimecres, 8 de març del 2023

8 DE MARÇ 2023 Dia internacional de la dona

 FATEMA MERNISSI

(FES 1940-RABAT 2015)


Gràcies al llibre "Somnis  de l'Harem" vam tenir l'oportunitat de conèixer més a fons la vida i obra de Fatema Mernisi, una destacada escriptora, historiadora, sociòloga i una defensora dels drets de les dones. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, avui volem destacar la seva figura, la seva tasca i el seu llegat. 

Va néixer l'any 1940 a Fes, al Marroc, i va estudiar Ciències polítiques a la Facultat de Dret de la Universitat Mohamed V de Rabat, després va obtenir una beca per continuar els seus estudis a la Universitat de Sorbona París. Va fer el doctorat en Sociologia a la Universitat de Brandeis, fou guardonada amb el premi Príncep d'Astúries l'any 2003.

Va tornar al Marroc, va ser professora a la Universitat de Rabat i consultora  d'organismes internacionals com ara la UNESCO, La seva autoritat mundial en els estudis de l'Alcorà i la seva defensa pels drets de les dones l'han convertit en una de les figures més rellevants del pensament islàmic contemporani. 

L'any 1975  va publicar el seu primer llibre titulat "Beyond the Veil: Male-female Dynamics in Modern Muslim Society" on es va proposar demostrar que l'Islam oficial estava en contradiccíó amb la igualtat de gènere.  Posteriorment, va escriure diverses obres com "El harén político: el profeta y las mujeres" l'any 1987 on analitza tota la tradició transmesa després de Mahoma amb relació a les dones, "Sultanas olvidadas", l'any 1990. "Somnis de l'harem" 1996 (hi ha un post sobre aquest llibre) i "El amor en el Islam"2008.

Curiositat: "Pregó 2003 Festes de la Mercè"

(Podeu trobar-lo sencer clicant en aquest enllaç)

(...)Veritablement, la civilització real existeix perquè té comunicació; una civilització que no es comunica, no és res. (...) 

Penso ara amb un personatge de l'al-Àndalus, que va viure sobre l’any 1400 i va escriure un llibre on s’explicava perquè els àrabs van perdre Andalusia i ell creia que era perquè havien perdut la comunicació; quan a l’escola o a la universitat, el professor parla i l’alumne només escolta, les coses no van bé perquè el mètode ha de ser ensenyar a l’infant a obrir-se a la llengua en un exercici de diàleg i el dia que els àrabs van perdre això van començar el seu declivi. (...) 

El meu somni seria que una ciutat com Barcelona tingui talents i persones que vulguin comunicar-se amb persones del meu món, com ara aquest personatge que us he descrit del desert. El problema que tenim tots sobre la taula és el de la immigració; però jo crec que no s’ha de prohibir el moviment migratori, el que s’ha de prohibir és la violència. Qui guanya: el cowboy o Simbad? El cowboy dispara a qui troba i el Simbad viatja i aprèn. (...) 

Ens podem preguntar per què necessitem un exèrcit? (...) El que cal és avançar en el diàleg de totes les religions, de totes les cultures i s’hauria de reflexionar en com aconseguir un planeta per viure sense ser atacats… Dialogant, comunicant… s’hi podria arribar. Em va afectar molt aquest estiu quan va morir molta gent gran tota sola a França. Quina mena de civilització és aquesta que abandona als vells? (...) 

(...) ara també m’adono que he oblidat comentar que els volia parlar d’una dona ja gran. Els explicaré la seva història: el seu marit és pobre, la seva feina era ser pescador i ara a l’edat de la menopausa va decidir aprendre a pintar (...) Va pintar aquest que es titula «El vaixell de l’amor» ; s’hi pot veure l’home que treballa i al costat la dona que l’ajuda, però també va dibuixar la sirena per demostrar que l’amor supera tots els obstacles. 

I aquest és el meu últim missatge, el de l’amor. 


Per acabar, us deixem unes il·lustracions d'harems:su






dissabte, 14 de gener del 2023

SHIOSAI


潮騒   EL RUMOR DEL OLEAJE

 YUKIO MISHIMA (Kimitake Hiraoka)

No coneixíem aquest llibre ni el seu autor, estava exposat en un taulell de la biblioteca i ens va cridar l'atenció, va ser una bona troballa.   

Yukio Mishima (1925-1970 Tòquio) considerat un dels escriptors més importants del Japó del segle XX i un dels més coneguts a nivell internacional. Durant la seva carrera va escriure més de 40 llibres també va ser proposat pel Premi Nobel de Literatura sense èxit. Les seves obres barregen les tradicions japoneses amb el modernisme, El 25 de novembre de 1970, va cometre seppuku (harakiri, un ritual de suïcidi japonès) davant dels mitjans de comunicació. 

Shiosai: A Utajima, una petita illa del Japó, on les tradicions i costums es mantenen intactes, dos joves s'enamoren. En Shinji, un jove pescador fill d'una família molt humil i l'Hatsue filla d'un dels homes més rics del poble. El far solitari, el temple sintoista, les cases, el port, les barques i el mar són l'escenari  de la novel·la.

És una obra inoblidable per la seva senzillesa, per la manera en què l'autor descriu la vida de l'illa, els seus costums, els pescadors, les dones recol·lectores d'algues, l'amor i la sexualitat.  Una novel·la que et transporta a l'illa i et fa sentir els moviments del mar, els colors del paisatge, la llum del far, l'olor de les algues i el silenci del temple. 

Algunes de les coses que hem descobert:

Les Ama "les dones bussejadores japoneses"

La paraula "Ama" és una combinació de dos Kanjis que signifiquen mar i dona.  Són bussejadores conegudes per practicar la pesca submarina a les zones costaneres del Japó. Es parla d'un ofici d'uns 2000 anys d'antiguitat, però sembla que es va perdent en el temps i que actualment el nombre de dones que ho practiquen no arriba a 2000. Gairebé la meitat treballen a les aigües del Pacífic de la Península de Shima, moltes a la ciutat de Toba i Shima. La seva missió és buscar menjar al fons del mar i passa de generació a generació. A banda de transmetre a les filles unes tècniques úniques de busseig, transmeten una filosofia i un mode de vida especialment respectuós amb el medi ambient.


Festival 0-bon

És una de les festes  tradicionals més importants del Japó. És una celebració d'origen budista, dedicada a les famílies i als éssers estimats difunts. A la majoria de llocs ho celebren a l'agost i dura uns 3 dies. Segons la tradició japonesa, aquests dies les ànimes dels difunts tornen a les cases per visitar als seus familiars i l'objectiu d'aquesta festa és donar-los la benvinguda amb alegria i respecte. 

Durant el primer dia "Mukaebon" preparen un altar per rebre'ls amb els aliments que més els hi agraden. També hi col·loquen cogombres í albergínies "Shoryoma i Shoryoushi" simbolitzen un cavall i una vaca (animals que segons les creences utilitzaran els difunts per arrivar a la casa). Igualment es posen fanalets per facilitar el camí d'arrivada a les ofrenes. Al vespre encenen a fora de la casa, el foc de benvinguda "Mukaebi". El segon dia es fan actes familiars i es visiten els cementiris.  El tercer dia "Okuribon" s'encén el foc de l'acomiadament "okuribi". A Kioto es fa el "Gozan no okuribi", encenen grans fogueres a la muntanya. El "Toro Nagashi" llinternes flotants, per acomiadar als familiars, molt conegut a Hiroshima. A molts llocs, en especial a Nishimonai donen la benvinguda i acomiadament amb danses que s'anomenen"Bon odori".

diumenge, 13 de novembre del 2022

FAHRENHEIT 451


"No hace falta quemar libros si el mundo empieza a llenarse de gente que no lee, que no aprende, que no sabe..." (Ray Bradbury) 

Fa uns dies la Natalia ens va recomanar aquest llibre, feia temps que teníem ganes de llegir-lo i després d'escoltar la seva opinió vam decidir que havia arribat el moment. És un llibre sorprenent, curt però intens, que no et deixa indiferent i que et fa reflexionar sobre l'actualitat.
 
Fahrenheit 452 és una distopia sobre una societat de futur en la que s'aposta per una felicitat basada en la ignorància. Un món on està prohibit llegir, perquè llegir obliga a pensar i a qüestionar-se, on les persones es converteixen en borrecs a causa dels missatges, programes televisius que els arriben a casa i per l'excessiu consum d'oci i béns materials. 

Montag, el protagonista, pertany a una estranya brigada de bombers que no es dediquen a apagar focs, la seva tasca és cremar llibres.  De fet, el títol del llibre va relacionat amb la temperatura necessària per tal de cremar paper. 

Una novel·la de ciència-ficció amb una trama original i irònica  que t'aboca  a recordar que a la vida real i en diferents moments de la història ja s'ha portat a terme la crema  de llibres i  la persecució del lliure pensament.


"Sin bibliotecas, ¿Qué tenemos? Ni pasado ni futuro." 

Ray Douglas Bradbury (Waukenaun, Illinois, 1920 - Los Ángeles, California, 2012) va ser un escriptor estatunidenc, conegut principalment pels seus llibres de ciència-ficció.

Es guanyava la vida venent diaris. Va tenir una formació autodidacta, passava les nits a la biblioteca. L'any 1943 va deixar el treball de venedor i es va dedicar a escriure a temps complert. Va publicar més de 400 relats i va  ser l'any 1950 quan va començar la seva fama literària, amb la publicació de Cròniques Marcianes. L'any 1951 publica L'home il·lustrat i el 1953 FaHrenheit 451 una novel·la que va trigar poc més d'una setmana  en escriure . 

Va morir als 91 anys. Va demanar que a la seva tomba hi hagués aquesta inscripció "Autor de Fahrenheit 451"