LA VEGETARIANA

 

La rebel·lió silenciosa: La Vegetariana de Han Kang

Si decideixes endinsar-te en aquest llibre, fes-ho amb temps i amb espai: és una obra per llegir-la amb tots els sentits. I si pots, llegeix-la entre arbres. Potser, com nosaltres, hi voldràs tornar, en silenci, un dia de tardor, per deixar que les arrels dels teus pensaments també trobin un lloc on créixer.

La Vegetariana, de Han Kang, és un d’aquests relats que romanen a la memòria com un somni persistent, bell i inquietant alhora.

La història s’origina a partir d’un gest aparentment insignificant: Yeong-hye, una dona discreta i reservada, decideix deixar de menjar carn. Però aquesta decisió, motivada per un somni violent que la turmenta, es revela com un acte de resistència silenciosa. No es tracta només d’una opció dietètica, sinó d’una autèntica rebel·lió íntima —tímida, callada, gairebé imperceptible— contra una existència que l’asfixia: una societat patriarcal, un matrimoni buit, una família que imposa rols i expectatives sense espai per a la dissidència.

Han Kang construeix un relat fragmentat, narrat des de la perspectiva de tres persones diferents: el marit, el cunyat i la germana de Yeong-hye. Cadascun aporta una capa de comprensió —i sovint d’incomprensió— al que viu la protagonista. L’autora no ens ofereix accés directe a la ment de Yeong-hye, i aquest silenci narratiu és una de les grans virtuts del llibre: ens obliga a llegir entre línies, a intuir allò que no es diu, a confrontar els límits de la nostra empatia.

Llegir La Vegetariana envoltat de natura no és un simple gest estètic. El bosc esdevé un mirall que amplifica el conflicte interior de la protagonista i ens connecta, com a lectors, amb una vida més silenciosa però no menys vibrant. El cant dels ocells, el cruixir de la fullaraca, l’olor de terra humida... Tot contribueix a despertar la pell i els sentits, i a fer-nos reflexionar sobre quants desitjos hem emmudit per encaixar, sobre quants “no” hem deixat de pronunciar per por o per inèrcia.

 

Quan llegir et fa viatjar... Hi ha lectures que, gairebé sense voler, obren finestres a llocs que no coneixíem. La Vegetariana ens ha despertat una curiositat que va més enllà de la història. Ens ha acostat a una cultura que sovint ens queda llunyana. Ens ha fet imaginar que, potser algun dia, tastarem un plat com el Tangpyeongchae en una petita taverna de Seül, aprendrem a cuinar Kimchi en una cuina casolana, o caminarem entre les corbes futuristes del Dongdaemun Design, una de les impressionants obres de la gran  arquitecta Zaha Hadid.

I mentre això no arriba, seguirem llegint. Perquè llegir, al cap i a la fi, també és una forma de viatjar.

Curiositats des de Corea del Sud:

Kimchi(김치)
El plat nacional per excel·lència de Corea, declarat Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat per la UNESCO el 2015. Prové de “chimchae” (verdura marinada) i es basa en col de napa fermentada amb pols de pebrot vermell, all i salsa de peix. Tant pot servir de plat principal com de guarnició, i destaca pel seu equilibri entre picor i acidesa lleugera.

Tangpyeongchae(탕평채)
Plat tradicional fet amb gelatina de fècula de mongeta, espinacs, brots, ou i carn tallada molt fina. El seu nom significa "equilibri i concòrdia.

Centre cultural Dongdaemun Design Plaza Seül (DDP) 2014

Una de les grans obres de l’arquitecta Zaha Hadid, símbol del Seül més contemporani. Amb la seva forma orgànica, corbes suaus i espais oberts, trenca amb el convencional.

 

 

L'Extranya desaparició de l'Esme Lennox

Maggie O'Farrell

Quan parlem de la desaparició de l'Esme Lennox en aquesta novel·la de Maggie O'Farrell, podem arribar a pensar que avui en dia seria impossible que una dona fos esborrada de la societat d'aquesta manera. Tanmateix, la història de l'Esme no és una ficció tan allunyada de la realitat que van viure moltes dones al llarg del segle XX. En aquells temps, no era gens estrany que una dona fos tancada en un asil per raons "poc mèdiques", simplement perquè no encaixava en el rol que la societat i la seva família li havien imposat.

La novel·la comença quan l'Iris Lockhart, una dona contemporània amb una vida moderna,  rep una notícia inaudita: una germana de la seva àvia de la qual no n'havia sentit a parlar mai, està a punt de rebre l'alta de l'hospital psiquiàtric on ha passat gairebé tota la seva vida. Aquest descobriment desencadena una sèrie de revelacions que sacsegen la seva concepció de la seva pròpia família i la porten a endinsar-se en la vida oblidada de l'Esme Lennox.

El relat es desplega amb una estructura fragmentada, alternant entre el passat i el present, oferint-nos diferents perspectives que, al principi, poden semblar disperses, però que a poc a poc es van entrellaçant de manera magistral. Els personatges rejoveneixen i envelleixen al ritme de la narració, i el lector va descobrint a poc a poc la magnitud de la injustícia soferta per l'Esme. Aquesta estructura, que en un primer moment pot desorientar, acaba sent una de les grans virtuts de la novel·la, ja que ens permet viure la incertesa i el desconcert d'Iris mentre descobreix la veritat. Un cop arribes al final, sents la necessitat de tornar a llegir les primeres pàgines per redescobrir les pistes subtils que l'autora ha deixat amagades.

Més enllà del misteri familiar, la novel·la posa al descobert els mecanismes d'exclusió que durant anys van servir per silenciar aquelles persones que no encaixaven en els patrons socials establerts. En un món on la reputació familiar ho era tot, una dona independent o senzillament diferent podia ser considerada un perill, una taca a la perfecció de la família. La línia entre normalitat i patologia es revela extraordinàriament fina, i la història ens obliga a preguntar-nos: qui té el poder de definir què és la bogeria? I quantes vides s'han destruït sota aquesta etiqueta injusta?

Amb les seves 215 pàgines, L'estranya desaparició de l'Esme Lennox no és simplement una novel·la sobre un cas de negligència familiar. És una reflexió profunda sobre les expectatives socials, sobre el paper de la dona en la història i sobre la facilitat amb què una persona pot ser reduïda al silenci si no compleix allò que s'espera d'ella. 

 

 

EL COCINERO DE LOS ÚLTIMOS DESEOS

 2017

Yojiro Takita (director Okuribito "Despedidas")

"Els millors plats s'elaboren amb el cor"

És una història que gira al voltant de Mitsuru Sasaki, un xef dotat d'una habilitat extraordinària, que pot replicar qualsevol plat amb tan sols provar-lo una vegada. Però el seu perfeccionisme extrem i la seva incapacitat per connectar emocionalment amb els altres l'han portat a perdre-ho tot, el seu prestigiós restaurant, les relacions familiars i, en última instància, el sentit de la seva vida.

Ofegat pels deutes i amb una carrera professional en ruïnes, Sasaki accepta encàrrecs com a xef per a clients disposats a pagar generosament pels seus serveis. Ofereix cuinar plats concrets per a persones que es trobin al llit de mort, ajudant-los, per tant, a complir els seus últims desitjos. En aquest punt de la pel·lícula, però, rep una missió insòlita, recrear un banquet ideat pel mític xef Yamagata durant l'ocupació japonesa de Manxúria a la dècada de 1930. Aquesta tasca el força a investigar, recrear i perfeccionar una recepta que transcendeix el temps, convertint-se en un repte tant culinari com emocional. 

A mesura que es desenvolupa la trama, queda clar que la grandesa d'un plat no es troba únicament en la seva tècnica impecable, sinó en la capacitat per connectar amb les emocions i amb les persones. El director Yojiro Takita, reconegut per la seva sensibilitat artística i emocional que va captivar al públic a Despedidas (Okuribito, guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2008), utilitza aquí l'alta cuina com un símbol del perfeccionisme humà i com una metàfora de la vida. En cada pas de Sasaki per desxifrar la recepta història, el públic és convidat a reflexionar sobre com la cerca obsessiva de l'èxit pot allunyar-nos de les coses que realment importen. El banquet del xef Yamagata, més enllà de ser un desafiament gastronòmic, es converteix en un fil conductor per explorar temes universals com la memòria, la nostàlgia i la reconciliació amb el passat.

El cocinero de los últimos deseos és una història emotiva que ens recorda que mai és tard per redescobrir el significat de la nostra vida i que les passions oblidades poden ser el motor per a la transformació personal. Ens convida a reconsiderar les nostres prioritats en un món frenètic, a reflexionar sobre les nostres connexions amb els altres i a valorar les petites coses que realment donen sentit a l'existència.

El MAGO

"La màgia no existeix per ser entesa, sinó per ser viscuda" 

Avui us proposem un viatge literari fascinant, El Mago de John Fowles, una obra que ha captivat generacions de lectors des de la seva publicació el 1965.  

El protagonista d'aquest llibre és Nicholas Urfe, un jove anglès que, després de passar per una crisi existencial, accepta una feina com a professor a una petita illa grega. Allà coneixerà a Maurice Conchis, un personatge enigmàtic que transformarà la seva realitat amb jocs psicològics, escenificacions teatrals i una manipulació constant dels límits entre la realitat i la ficció. 

Una novel·la plena de metàfores i referències literàries i mitològiques on cada detall sembla estar carregat de significat. Fowles juga amb el lector com ho fa Conchis amb Nicholas, ens endinsa en una teranyina d'intriga i dubtes on res no és el que sembla. 

El Mago és molt més que una història; és un laberint de sensacions, emocions i misteris, un relat que ens obliga a qüestionar la nostra percepció i a reflexionar sobre els límits de la llibertat, l'amor i la identitat. Podrem mai comprendre als altres, i a nosaltres mateixos? 

En un moment donat el personatge de Conchis reflexiona sobre la tragèdia del segle XX afirmant: "La raça humana no importa. El que no s'ha de trair és el propi jo". Quan Nicholas li respon: "Suposo que es podria afirmar que Hitler no va trair el seu propi jo", Conchis replica: "Tens raó. No ho va fer. Però sí que hi va haver milions d'alemanys que ho van fer. Aquesta va ser la tragèdia. El greu no va ser que hi hagués un home amb el valor suficient per ser malvat, sinó que hi hagués milions de persones sense el valor suficient per ser bones".

CURIOSITATS:

• L'illa de Phraxos no existeix: L'illa grega on té lloc la novel·la és fictícia, però està inspirada en l'illa de Spteses, on Fowles va donar classes d'anglès.
• 1977: nova edició del llibre revisada per l'autor:  Dotze anys després de la seva publicació, John Fowles va reescriure capítols  afegint-hi escenes amb una càrrega eròtica, reflectint un enfocament més madur i valent cap a les dinàmiques sensuals dels personatges.  

DESIG DE XOCOLATA

    "Els records no valen diners, però són el nostre tresor més preuat"

Care Santos (Mataró 1970)

Avui volem recomanar-vos una novel·la que ens ha arribat gràcies a la Belén, una lectora apassionada i gran coneixedora de la història. Un llibre, ple de tendresa, perfecte per  gaudir d’una bona estona de lectura acompanyada d'una tassa de xocolata calenta.

L'obra ens presenta tres dones en diferents èpoques, unides en el temps per la seva passió per la xocolata i per un objecte  carregat de simbolisme: una xocolatera de porcellana blanca de tres xicres. Aquesta peça esdevé el fil conductor d'una narració que es desplega en tres parts, situades en moments històrics diferents i en un ordre cronològic invers. 

La primera ens transporta a la Barcelona contemporània, on la xocolatera pateix una trencadissa, un esdeveniment aparentment banal, però que desperta records i connexions inesperades. La segona part ens situa al segle XIX  on la xocolata era gairebé un art. Finalment, arribem al segle  XVIII, on descobrirem l'origen de la xocolatera, un objecte que connecta les tres narracions i dona sentit i continuïtat a les vides de les protagonistes. 

Cada relat està immers en un context històric molt ben ambientat, l'autora ens ofereix una immersió fascinant en l'evolució de la xocolata, la seva fabricació, i el paper cultural que ha tingut al llarg del temps a la ciutat de Barcelona. Aquesta novel·la no és només un viatge en el temps, sinó també una experiència plena d'aromes, gustos i tradicions que han marcat la vida de moltes generacions. Una lectura recomanada per als amants de la història, la xocolata i les petites joies literàries que ens permeten connectar amb altres vides i altres temps. 

CURIOSITATS:

• El restaurant Can Culleretes (1786): És el restaurant més antic de Catalunya i el segon d'Espanya. Casa Botín de Madrid n'és el primer i, segons sembla,  també el més antic del món. "Noies, culleretes!" cridava el cambrer quan, molt enfeinat, trobava buit el pot d'alpaca platejada on guardava les culleretes netes. Aquesta cantarella es va fer tan popular que la gent va començar a dir "Anem a Can Culleretes".

• Gianduia o Gianduja: És un tipus de pasta dolça elaborada amb un 70% de xocolata i un 30% d'avellana, originària de la regió de Piemont. El nom prové de Gianduia, un personatge de la comèdia de l'art, i és també la màscara oficial del carnaval de Torí, una ciutat amb una rica tradició xocolatera.

• Xicra: Tassa petita utilitzada especialment per a prendre xocolata desfeta. Les xicres també van ser una mesura. Podríem dir que una xicra equivaldria a 125 mil·lilitres i vuit  xicres a un litre.

 

EL COLIBRÍ

 

"La vida no sempre és justa, però això no vol dir que no hi hagi bellesa en ella."

Sandro Veronesi (1959 Florència)

El Colibrí és un d'aquells llibres que va aparèixer a la nostra llista de pendents sense saber ben bé com. No coneixíem l'autor,  però el títol ens despertava una curiosa simpatia cada vegada que el veiem. Amb el temps aquest llibre es va anar fent un lloc, fins que finalment vam decidir donar-li una oportunitat.  Hem descobert una obra singular, diferent, irònica que explora la complexitat de les emocions humanes a través d'una narrativa amb un ritme com el de les ales d'un colibrí: endavant, endarrere... fent una profunda exploració de la vida, la pèrdua i la resiliència. 

Veronessi utilitza una estructura narrativa no lineal, revelant fragments de la vida de l'oftalmòleg Marco Carrera, un home que, com el colibrí, sembla quedar-se quiet enmig del caos de la seva vida. El protagonista experimenta diverses pèrdues al llarg de la seva vida, des de la mort de persones estimades fins a relacions significatives. Malgrat aquestes adversitats troba la manera de seguir endavant, demostrant una gran força interior. 

Curiositats:

Vega serà el pròxim estel que ens guiarà cap al Nord. L'estrella Polar (Polaris, alfa de l'Ossa Menor), no és l'estel més brillant de tot el cel. El que la fa especial és que l'eix de rotació de la terra apunta gairebé exactament cap a ella  pel seu costat nord i a mesura que la Terra gira aquest estel es manté sempre quiet en un mateix punt. Això fa que sigui molt útil com a recurs d'orientació en la nit. A banda de la rotació i la translació la terra té un tercer moviment que es diu de precessió fent que no tingui sempre la mateixa orientació en l'espai, aquest cicle dura aproximadament uns 26.000 anys. Per aquest motiu a l'Egipte faraònic feia el paper de la nostra estrella Polar l'estel Thuban alfa del Drac i cap a l'any 14.000 serà l'estrella Vega la que ens guiarà cap al Nord.

El colibrí. Són les aus més petites del món. L'espècie més petita és el "colibrí colibrí de Heen o Elfo de les abelles" originari de Cuba i mesura 5,5-6 centímetres i pesa menys de 2 grams. Per contra, el colibrí gegant mesura 25 cm. És l'única au que pot volar enrere i es pot mantenir suspesa a l'aire totalment immòbil, pot batre les ales fins a 80 vegades per segon. Té un bec que és tan llarg com el seu propi cos. És incapaç de caminar. Els nius dels colibrís són tan petits com una goma d'esborrar i la femella hi va més de 140 vegades al dia per alimentar als petits. 

El mite del colibrí: Segons els guaranís aquest ocell és l'encarregat d'enlairar al cel les ànimes que estan a les flors. Pels Maies són els missatgers encarregats de transportar els desitjos dels homes i dels Déus.

EL GATO QUE DECÍA ADIÓS

 HIRO ARIKAWA 

"La bellesa del comiat és la seva permanència,  l'empremta que deixa en el nostre cor quan ja no podem veure'l,  però el recordem sempre"

Hiro Arikawa  una destacada escriptora japonesa, ha captivat lectors d’arreu del món amb la seva obra. Reconeguda per la seva sensibilitat literària, Arikawa va ser la guanyadora del prestigiós premi de novel·la Dengeki amb el seu llibre "A cuerpo de gato", publicat originalment el 2017. Ara, aquest magnífic treball ha tornat a la llum com "Crónicas del gato viajero" el 2024, i ha estat traduït a 33 idiomes, incloent-hi una adaptació cinematogràfica.

El seu darrer llibre, "El gato que decía adiós", ens presenta un món ple de màgia i connexions inesperades a través de set relats que entrellacen les vides de diferents persones amb l’aparició de gats en les seves existències. Cada història és una exploració única de com aquests animals adorables, però alhora misteriosos, poden transformar el curs de la vida dels humans que els envolten.

A mesura que llegim, descobrim relats captivadors que es desenvolupen d’una manera àgil i emocional. Arikawa ens ofereix una perspectiva dual, cosa que permet que tant els humans com els gats siguin els narradors de les seves pròpies experiències. Tot presentat amb una senzillesa i una calidesa que ens atrapa des de la primera pàgina.

A través d’aquest recull, l’autora ens convida a reflexionar sobre com aquestes petites criatures poden influir en el nostre dia a dia, oferint-nos una mirada plena de compassió i bondat cap a les relacions que compartim amb els éssers que ens envolten.

En conjunt, la literatura d'Arikawa ens parla de la connexió amb la vida, amb el món que ens envolta, i amb les criatures que, sovint silenciosament, comparteixen el nostre camí. Els seus llibres ens fan reflexionar sobre la bellesa de la pèrdua, de les relacions que es formen i es trenquen, i de com, a través d'aquestes experiències, trobem la permanència en el record.

Curiositats:  

シーサーの Shisa no Hi. 3 d'abril dia del Shisa, unes criatures mitològiques originàries d'Okinawa. Són  una barreja de lleó i gos, i la seva funció és protegir les cases i les persones que hi viuen dels mals esperits i les energies negatives. Solen estar col·locats en parella a les teulades o a les entrades de les cases. Normalment, un dels Shisa té la boca oberta i es posa al costat dret; aquest representa el mascle, que té la funció de portar la felicitat i els bons esperits. L’altre Shisa té la boca tancada i es col·loca a l'esquerra; es diu que és la femella i que impedeix que la felicitat i la bona fortuna s'escapin. 

天かすTenkasu: Són petites boletes cruixents fetes amb la massa sobrant de la tempura fregida. S'utilitzen com a acompanyament per afegir una textura cruixent a diversos plats japonesos. Encara que semblin senzilles, tenen un paper important a la cuina, ja que aporten aquest toc cruixent que contrasta amb la suavitat d'altres ingredients. Pots trobar-les en plats tan populars com el takoyaki (boletes de pop) o l’okonomiyaki (una mena de crep japonesa farcida de diversos ingredients). Són un exemple de com la cuina japonesa aprofita tots els elements i ingredients, donant valor fins i tot a les parts sobrants. 

EL MAESTRO DEL PRADO Y LAS PINTURAS PROFÉTICAS

JAVIER SIERRA

"La bellesa sempre té alguna cosa de misteriosa, d'inaccessible, alguna cosa que ens porta a buscar el seu significat més enllà de l'evident"

Si alguna vegada t'has passejat per les sales del Museu del Prado a Madrid, immers entre les seves parets plenes de tresors artístics i t'has sentit atret per les històries amagades darrere les pintures, de ben segur que aquest llibre et captivarà.  "El Maestro del Prado" de Javier Sierra combina magistralment la realitat i la ficció, aconseguint mantenir al lector enganxat des del primer moment fins al final.

Una novel·la on l'autor es converteix en protagonista i a través d'una sèrie d'esdeveniments viscuts durant la seva joventut relata la seva trobada amb un misteriós mestre que el guia per les sales del Prado, revelant els secrets ocults de les obres d'art més enigmàtiques. Aquest viatge íntim  transforma l'experiència del lector, fent-lo sentir partícip actiu de la interpretació de pintures icòniques, com El Jardí de les Delícies. 

Aquesta obra d'art del pintor El Bosch,  és un exemple perfecte d'una obra plena de símbols i significats ocults. Una pintura que  ha fascinat estudiosos i espectadors al llarg dels segles per la seva rica iconografia, poblada de figures estranyes i escenes que semblen desbordar els límits de la realitat. Sierra aprofita aquest misteri inherent per construir una trama que fusiona l'art amb el que és profètic, revelant coneixements que semblen amagar-se darrere les capes de pintura.

Un gran llibre que ens ha portat a reflexionar sobre la recerca del coneixement i la necessitat de comprendre el món amb tots els seus matisos i complexitats a través d'un viatge on la barreja d'història, art i misteri el converteixen  en un fascinant còctel literari, 

Curiositats sobre alguna de les obres del Museu del Prado:

1.-  El retrat de Carles V a la batalla de Mühlberg, Tiziano Vecellio (1548):

Encàrrec personal de l'emperador on està representat com un conqueridor a cavall, amb una armadura brillant i empunyant una llança. Un dels detalls més significatius és la presència del collar de l'Ordre del Toisó d'Or, un orde cavalleresc creada pel seu avantpassat, Felip III de Borgonya, l'any 1429. 

• El Toisó d'Or: Insígnia de gran valor, en forma d'un velló de xai que penja d'un collaret, associada amb la llegenda de Jàson i els Argonautes en la seva recerca del velló d'or.  Es manté activa fins avui dia, convertint-se en una de les condecoracions més prestigioses. A Espanya, el Rei Felip VI és el Gran Mestre de l'Ordre i només concedeix aquesta distinció en ocasions excepcionals. Fins ara, només quatre dones l'han rebut entre els més de 1.200 cavallers reconeguts, una de les quals és la Princesa Elionor, filla del rei. Després de la defunció d'un dels cavallers o dames de l'Ordre, el Toisó d'Or sempre ha de ser retornat a la Corona. Estan numerats de manera única i controlada meticulosament, convertint-los en una peça simbòlica de gran importància heràldica i històrica.

2.-  El Sant Sopar, Juan de Juanes (1562):

Aquesta obra d'art, un referent del Renaixement espanyol, és famosa no només pel seu detall i composició sinó pel seu vincle amb un altre icònic Sant Sopar: el de Leonardo da Vinci. L'obra de Juan de Juanes és un exemple magnífic de la influència italiana en l'art espanyol, però amb un toc personal que apropa l'escena religiosa al context espanyol. 

• El Grial Valencià: A diferència del Sant Sopar de Da Vinci, el Sant Grial que representa Juan de Juanes, és el que es troba a la Catedral de València i que molts creuen que podria ser el veritable calze utilitzat per Jesucrist durant l'Últim Sopar.

AHORA O NUNCA

 Una pel·lícula de ROB REIENER

"THE BUCKET LIST" (2007)

Una pel·lícula on Jack Nicholson i Morgan Freeman interpreten magistralment el paper de Edward Cole i Carter Chambers, dos homes que es coneixen en una sala d'hospital mentre lluiten contra malalties terminals. A mesura que s'enfronten a aquesta realitat, decideixen embarcar-se en una aventura pel món per completar una llista de desitjos coneguda com "The bucket list", el nom original de la pel·lícula.

Aquesta llista, que té l'objectiu inicial de viure la vida al màxim, acaba sent un missatge de reflexió sobre com, en un món ple de distraccions i obligacions, sovint perdem de vista el que realment importa. Ens deixem portar per la rutina i oblidem aprofitar el màxim cada moment que se'ns ofereix. 

En aquest viatge, els protagonistes descobreixen la veritable riquesa que resideix en les experiències compartides i els moments de connexió humana, que la vida no es mesura per la quantitat de possessions materials acumulades, sinó per la profunditat de les relacions que cultivades i els records creats. Aprenen que la veritable plenitud es troba en l'amor, l'amistat i l'afecteper les petites alegries de la vida, que encara  són a temps de reconciliar-se amb el passat, renovar les relacions i trobar la pau interior. 

Una pel·lícula que ens recorda que, en última instància, el més important no és quant de temps tenim, sinó com triem viure'l. Ens impulsa a abraçar cada dia com si fos el nostre últim, i a viure amb un sentit renovat de gratitud i propòsit. Ens desafia a viure intensament, a estimar profundament i mai deixar de perseguir els nostres somnis, perquè el moment de viure és "ARA O MAI".

.

LLUNA PLENA

"En mig de la foscor, la lluna plena il·lumina els records més amagats"

Aki Shimakazi

Per Sant Jordi ens van regalar aquest llibre, una petita gran obra que explora temes universals com l'amor, la vellesa i els secrets que amaguen les nostres vides. 

Lluna plena, ens transporta a la vida de Tetsuo i Fujiko Niré, una parella que han anat a viure a una residència per a gent gran. La Fujiko, afectada per l'Alzheimer, ha oblidat completament els anys de matrimoni amb el Tetsuo i creu que són promesos. Aquesta situació obliga a Tetsuo a reviure i redescobrir el seu amor, mentre intenta gestionar les revelacions doloroses que la malaltia treu a la llum.

Shimakase ens ofereix una finestra a la vida íntima d'aquesta parella que, malgrat els desafiaments, troba la manera de mantenir viu el seu vincle, retrata amb delicadesa els estralls de l'Alzheimer i com afecta no només a la persona que el pateix, sinó també als seus éssers estimats.  Una novel·la que ens mostra com l'amor veritable pot sobreviure a les adversitats més dures, transformant-se i adaptant-se a noves realitats. 

La capacitat de l'autora per abordar els temes complexos d'una manera senzilla,  fa que la lectura d'aquest llibre sigui fluida, permetent-te connectar fàcilment amb la història i els personatges, alhora que et convida a reflexionar sobre qüestions profundes de la vida i les relacions humanes. Shimakase aconsegueix crear una obra que captiva i commou alhora. Una obra que perdura en el record. 

Ens va passar una cosa realment curiosa mentre llegíem aquest llibre. Vam compartir amb l'amic Pep, que dirigeix obres de teatre, la idea que aquesta obra podria ser representada teatralment. Uns dies després, unes amigues es van regalar dues entrades de teatre i quina va ser la nostra sorpresa en descobrir que l'obra que havien triat era "Lluna plena", sense saber que ens acabàvem de llegir el llibre. La sorpresa i la coincidència inesperada va afegir un nivell extra d'emoció i significat a la representació que va tenir lloc en un teatre petit i acollidor de Barcelona el "Heartbreak Hotel".

Després d'aquesta màgica experiència, vam decidir regalar-li aquesta vivència al nostre amic, amb l'esperança que la gaudeixi tant com nosaltres.

Petits descobriments: L'autora viu al Canadà i la publica els llibres en francès. Aquest, porta el títol "Sémi", que significa cigala en japonès, una paraula que la protagonista, Fujiko, menciona sovint.