PARAULES ÚNIQUES

Hi ha paraules molt boniques que no tenen traducció al català ni al castellà. Són paraules que expressen sentiments que totes hem sentit i fets que a totes ens han passat. Paraules universals que en canvi només hi són en alguns idiomes.  Mira, coses curioses que fan gràcia de saber... Aquí les teniu:

1. Viraha (hindi)

Aquesta bella paraula fa referència al fet d'adonar-nos de l'existència de l'amor quan ja ens hem separat d'aquesta persona.

2. Mamihlapinatapei (yagan)

(Yagan, llengua indígena de Terra del Foc, l'Argentina)

“És la mirada carregada de significat que comparteixen dues persones que desitgen iniciar alguna cosa, però que són poc inclinades a fer el primer pas per a començar”.

3. Jayus (Indonesi)

“Un acudit tan mal explicat i amb tan poca gràcia que un no pot fer una altra cosa que riure”.

4. Tartle (Escocès)

Es tracta d'aquest moment de vacil·lació quan presentes a algú, perquè has oblidat el seu nom.

5. Culaccino (Italia)

La marca que deixa un got fred en una taula. 

6. L’appel du vie (Francès)
La necessitat urgent de saltar des de llocs alts. Visca la vida!

7. Ya’aburnee (Àrab)

Mòrbida i bella al mateix temps, aquesta paraula significa “tu m'enterres”, i al·ludeix al desig que un es mori abans que el seu interlocutor, per a no haver de suportar la seva dolorosa absència.

8. Pana Poʻo (Hawaià)

Saps quan no et recordes d'on has posat les claus i et grates el cap perquè d'alguna forma això sembla que t'ajuda a recordar? Aquesta és la paraula per a això.

9. Backpfeifengesicht (Alemany)

Terme per a dir que un rostre necessita urgentment un cop de puny.

10. Forelsket  (Noruec)

Expressa l'eufòria sentida en el primer enamorament.

11. Gigil  (Filipí)

Impuls de pessigar alguna cosa que és insuportablement tendre.

Afegeixo unes paraules molt boniques que he rebut gràcies a un comentari!!

12. Nefelibata (Castellà)

Persona somiadora que no percep la realitat. 

13. Iridiscencia  (Castellà)

Fenòmen òptic on el to de la llum varia creant petits arcs de Sant Martí.

14. Serendipia (Castellà)

Descobriment realitzat per casualitat, de coses que en aquell moment no s'estan buscant però que són la solució per a un altre problema. 

15. Iktsuarpok (Inuit)

Sentiment d'anticipació que et fa sortir a la porta a veure si la persona que esperaves ja  ha arribat.

16. Meraki  (Grec)

Significa posar l'ànima, el cor, la creativitat i l'amor en tot el que t'apassiona. 

EL TEMPS QUE ENS UNEIX

 

El llibre de l'Alejandro Palomas que ens va recomanar la nostra amiga Montse, és una història bonica i  commovedora de vincles familiars entre dones de diferents generacions. La Mencia, l'àvia és un personatge molt especial i entranyable.

Aquest cop en comptes de fer-vos una sinopsi, us explicarem coses que ens han semblat interessants i  que hem anat descobrint entre les seves pàgines:

JOAN BAEZ

Joan Baez  (Nova York 1941) és una cantant de música folk, coneguda com "la reina de la protesta". Ha estat la máxima figura de la "cançó protesta" sorgida als anys 60, junt amb Bob Dylan van lluitar en contra la Guerra del Vietnam i  a favor dels drets civils. Ha creat una organització internacional pro Drets humans i ha fundat a Pao Alto un institut d'estudis sobre la no-violència. Si teniu l'oportunitat, escolteu algun dels discs que va gravar. A nosaltres ens ha agradat molt.

SARGANTANA NEGRA

 La Sargantana negra és una sargantana que només es troba a l'Illa de l'Aire, la illa de la Mencia. És un petit illot que es va separar de Mallorca fa uns 9.000 anys, i aquest fet ha permès aïllar el seu territori dels depredadors introduïts per l'home en èpoques posteriors.

 "Náufragos de la evolución" del menorquí Toni Escandell,  és un documental sobre la relació existent entre la sargantana negra endèmica de l'Illa de l'aire i la planta rapa mosquera, un fenòmen natural únic.

POLVORONS DE XOCOLATA

Cada any, suposo que com la majoria de nens espero ansiosa el Nadal, però no és pels regals, ni perquè hi ha festa a l'institut, sinó perquè als supermercats ja hi ha polvorons de xocolata! Però, un moment, els polvorons van embolicats amb plàstic, oh no!

Buscant vam trobar aquesta recepta i ens va encantar!

 

POLVORONS DE XOCOLATA

INGREDIENTS:

375 gr de farina

190 gr de llard

180 gr de sucre en pols

15 gr de cacau pur


PREPARACIÓ:

1.Torrem la farina en una paella fins que estigui torrada.

2.La deixem refredar completament.

3.Tamissem la farina i després la posem en un bol amb tots els altres ingredients.

4.Ho pastem tot junt amb les mans fins a aconseguir una mescla homogènia, i després ho deixem reposar 20 minuts.

5.Encenem el forn a 200º i estenem entre dues làmines de film transparent la massa d'un centímetre o centímetre i mig i la tallem.

6.Anem col·locant els polvorons en una safata sobre paper de forn. Els enfornem durant 15-20 minuts.

7. Els traiem del forn i els deixem refredar.

8. Bon profit!


Dedico aquesta entrada al meu blog a la Mar perquè espera la recepta des de principis d'any i perquè només li queden dos polvorons. Bon profit Mar!

EL CAMÍ DELS MOLINS

El passat 30 d'agost  vaig anar a  la  presentació del llibre i inauguració de l'exposició "El camí dels molins" de la Camil·la Pérez i la Roser Guasch. La sala estava plena i la presentació va ser molt original.

 

Vaig passejar  per l'exposició tot mirant els dibuixos colorits imaginant que era  al mig del bosc sentint l'olor d'una flor, la fressa de les fulles d'un arbre o admirant el color viu d'un fruit. Les aquarel·les, delicades, que com explicava la Camil·la no busquen fer una funció botànica sinó captar l'essència, el moviment, la llum i l'ombra de les plantes, omplen de color les parets de la sala del Portal del Pardo del Vendrell.

El llibre és una obra especial perquè ha estat creada a quatre mans però també perquè quan l'obres, i vas  passant les pàgines, vas despertant els 5 sentits.  A través de pensaments i il·lustracions, la Roser Guasch i la Camil·la Pérez han descrit d'una manera poètica les flors del camí dels molins, una ruta que connecta 3 antics molins fariners. La Camil·la en feia els dibuixos a aquarel·les i la Roser hi dedicava unes boniques paraules.  

Un viatge a la natura a través de les parets del Portal del Pardo i de les  pàgines de paper.

Una exposició i un llibre totalment recomanable, amb paraules i aquarel·les plenes de passió i sentiments que s'encomanen,

L'exposició estarà al portal del pardo, fins al dia 28 de setembre.

Felicitats per aquest projecte meravellós!




Us adjuntem el vídeo de presentació, fet per en Ton Barnadas.

EL DRAGÓ (Tarentola Mauritanica)

El dragó, aquest animaló que de ben segur  algun cop heu trobat a la paret d'alguna casa, i que molta gent confon amb un llangardaix, és en realitat ni més ni menys un parent, força llunyà, tot s'ha de dir, del dragó de Komodo.

Rep molts noms, dragó comú, dragó negre, dragolí, talla-robes, menja-robes, rata-robes, esgarra-robes, esqueixa-robes (o esquitxa-robes) o simplement dragó (o andragó). Tot depèn de la comarca... Nosaltres a casa sempre l'hem anomenat dragó o dragonet.

Antigament es creia que es menjava la roba, d'aquí alguns dels noms amb els quals se l'anomena, però realment s'alimenta d'insectes, entre ells, les arnes!

I d'on m'ha vingut la dèria de parlar dels dragons? Doncs perquè ahir, mentre sopàvem n'hi havia un al sostre, vam començar a preguntar-nos com es podien aguantar cap per avall. Cadascú deia una cosa diferent, així doncs com que no hi havia acord, vaig decidir buscar-ho. La resposta és perquè tenen 12 làmines subdigitals adhesives, que li permeten enfilar-se per les parets i sostres. Però ens va quedar un dubte, ja que només tenen els adhesius als dits, com se li aguanta la cua?

No hem trobat la resposta encara, però continuarem la recerca!


Són de color marró amb rugositats, que li permeten camuflar-se amb les roques on normalment habita, i la seva coloració canvia segons si és de dia o de nit. Mesuren entre 5 i 15 cm, i la cua fa la meitat de la longitud de l'animal, les femelles tenen ungles a tots els dits, mentre que els mascles només en tenen al 3r i 4t dit. Els mascles solen ser més grans que les femelles. 

Els petits dragonets, que neixen d'ous, normalment la femella en pon entre 1 i 2 i poden arribar a fer 3 postes a l'any, surten de l'ou al cap de 4 mesos i mesuren 5 cm.

Prenen al sol al matí i després s'amaguen fins a la nit, els agrada estar-se quiets al costat de la llum.

Una altra curiositat és que la cua, de la que es poden desprendre en cas de necessitat, quan els torna a sortir, surt llisa, sense rugositats!

ETHICAL TIME

UN GRAN AVENÇ PER AL MÓN DE LA MODA I DELS DRETS

 

A partir d'avui podreu adquirir productes d'acord amb els vostres valors a Ethical Time, la primera plataforma de moda sostenible.

 

 

ETHICAL TIME

És una aplicació per buscar i comprar roba ética que agrupa més de 300 marques i botigues amb la voluntat d'oferir una alternativa a les grans firmes de moda actual.

 

La seva missió és fer possible compres més respectuoses i justes amb les persones, el medi ambient i els animals. Impulsa les practiques de producción ètiques i el comerç responsable dins el sector de la moda.

 

Hi podreu trobar roba elaborada segons criteris de sostenibilitat económica i respecte pels drets humans. Podeu consultar un mapa amb la localització de les botigues físiques i fer recerques selectives segons característiques de fabricació,  dels materials o d'altres requeriments.

 

La plataforma també es pot fer servir des del móbil en versió PWA, una alternativa a la APP nadiua igualment accesible a través de tots els dispositius IOS i ANDROID. Es descarrega des de la mateixa página web a l'opció afegir a la pantalla d'inici.

 

 Ethical Time és una revolució que pretén canviar la manera de consumir moda fent-la més justa i accessible als consumidors.

 

  

EL SEU FUNDADOR

La idea sorgeix de l'Ignasi Eiriz, un jove Vilanoví de 21 anys,  que als 17després de llegir el llibre "Guia per vestir sense treball esclau" d'Albert Sales, va deixar de comprar a les grans multinacionals i va investigar quines botigues i quines marques duien a terme practiques socials, laborals i mediambientals responsables.Va decidir intentar revertir la situació actual de la industria textil creant aquesta plataforma. 

 

L'Ignasi sempre explica que és el petit de 4 germans, i que la roba que  utilitzava, era majoritàriament reutilitzada, i que no tota la roba que porta és ética, perquè és anterior al inici del projecte. No vol comprar roba nova i generar més residus. "Començar amb la moda ética no vol dir cambiar tot l'armari sino que a partir del que ja tens, quan necessites una nova peça, que aquesta sigui ética i sostenible".

 

Recordeu les 3 erres, reduir, reutilitzar i reciclar, tot i que l'Ignasi n'afegeix una, "recomanar".

 

 

 

VALORS DE LA ROBA ÈTICA

Alguns dels valors més habituals en aquest tipus de roba són:

Treball digne: que la gent que confecciona la roba, tingui unes condicions laborals i un sou dignes.

Vegana: que no utilitzi cap tipus de materials d'origen animal.

KM 0 o producció local: que les fabriques siguin de proximitat suposa un estalvi mediambiental.

Tints sostenibles: ja que la majoria de peces de roba que portem estan tenyides amb tints fets amb substàncies toxiques, que són, perjudicials per a la salut i per al medi ambient.

Economía circular: es a dir, si jo tinc una samarreta que ja no utilitzo, es desfà i es crea una nova peça de roba.

Residu 0: si jo tinc una tela i en faig 3 camises, l'espai de tela que sobra no el llenço sinó que faig una altra peça de roba.

Materials sostenibles: que els materials compleixin amb la majoria o tots els criteris anteriors.

Reutilitzada: si una peça de roba ja no l'utilitzo, donar-la a familiars, amics, Càrites o un contenidor de Roba amiga. També es pot vendre en un mercat de 2a mà.

Projecte social: que els guanys es destinin a un projecte del àmbit social.

Aquest projecte, que porta molt de temps a la ment de l'Ignasi, ja ha sortit a la llum. Em sembla genial, ja que hi havia pocs mitjans per arribar a aquest tipus de roba. La gent com l'Ignasi i el seu gran equip fan possible que avanci la societat, que siguem més justos, respectuosos i responsables.

 

Ignasi, gràcies per oferir aquesta oportunitat, gràcies per fer-la tema estrella.

Héctor, Natalia i Guillem, gràcies per no abandonar-lo mai en la seva lluita.

 

 

                                                               

21 DIES SENSE PLÀSTIC

Sí, ho hem aconseguit!, hem estat 21 dies sense comprar (gairebé) plàstic, i això vol dir, que potser ja tenim l'hàbit... Dic gairebé,  perquè  davant la necessitat i les dificultats de trobar-ho sense plàstic, hem acabat comprant  3 coses que en portaven:

-paper higiènic

-compreses

-caramels per a la gola

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

La veritat és que, un cop t'hi poses, no és tan difícil.  Sí que  has de planificar més la compra per tal de sortir amb tots els estris de casa i destinar-hi una mica més de temps, ja que és molt difícil, per no dir impossible comprar la major part de coses al supermercat. També és cert que deixes de passar desapercebut, generes opinió,  hi ha gent que et felicita, n'hi ha que et mira com si estesis fent alguna cosa estranya, i d'altres que  no entenen massa bé el perquè d'aquest canvi.

Fins que no vam començar a fer-ho no ens vam adonar de la quantitat de plàstic que compràvem, per cada tipus de fruita i verdura, una bossa. Pel  peix i la carn encara és pitjor: la safata on els col·loquen, el plàstic que els envolta, paper plastificat per separar les diferents peces que compres, una bossa i una altra bossa per si de cas!

Aquesta és una llista de les coses que ens hem anat  trobant, que abans compràvem habitualment i que ens ha costat aconseguir-les sense plàstic, i com ho hem resolt:

Sabó - reutilitzem l'oli de "fregir" i fem sabó de rentadora i de mans.

Pasta de dents - la fem natural i envasada en pots reciclats de vidre. (En una futura entrada, si voleu, ja us en donarem la recepta).

Carn i peix - anem a la peixateria i a la carnisseria amb carmanyoles.

Fruita - anar a fruiteries amb cistella de vímet, també pots comprar una síndria al super , enganxar el seu tiquet directament i d'altres fruites si n'has comprat  i no cal agafar bossa (sempre que al super hi estiguin d'acord és clar).

Cremes - les fem naturalment i envasades en pot de vidre.

Cacau per als llavis - el fem a casa, envasat en pots de vidre reutilitzats.

Pa - anem al forn amb una bossa de roba, però el pa de "pita" davant les dificultats de trobar-lo,  l'hem après a fer.

Entrepans i sushi - quan són per emportar en un bar o restaurant, demanem que ens els posin dins de la carmanyola.

Pollastre a l'ast - l'anem a comprar amb una cassola amb tapa.

En realitat quan  t'acostumes no costa tant, i no cal arribar als extrems, però si vas fent petits canvis, veuràs que és més fàcil del que sembla.

Un lloc on he trobat molta informació, i que ha estat divertit de llegir perquè hem anat fent el mateix que ells en molts casos,  ha estat  el llibre de la Fer i del Patri. Ells fa gairebé 4 anys que viuen sense plàstic i també tenen un blog i un canal de YouTube.

 

Gràcies Ignasi per deixar-me aquest llibre!

 

M'agradaria que compartíssiu les vostres experiències i dubtes als comentaris, i si puc, us ajudaré amb molt de gust, així també ajudeu a la gent que es vulgui unir a aquest canvi!

LA VIDA ÉS BELLA (La Toscana)

AREZZO

Continuem el viatge cap a Arezzo, un poble on es van rodar algunes escenes de "La Vida és Bella".

Pel camí vam fer una aturada a Poppi. El seu Castell ens va sorprendre i de tornada al cotxe quan vam buscar més informació, vam  descobrir que hi havia una llegenda:

La llegenda de Matilde: Deien que era la dona més bonica de la terra, que es va casar amb l'home més poderós de Poppi. Era molt més gran que ella, i es passava molt de temps fora per negocis. Ella no se l'estimava, i quan ell estava fora, buscava a joves amb l'excusa de fer reparacions al Castell. Tots s'enamoraven  d’ella.  Aquests joves entraven al castell, però ja no tornarien a sortir perquè ella els matava. La gent del poble va començar a sospitar, la va agafar i la va tancar en una torre. Hi ha qui diu que si estàs en aquell poble, a la nit potser veuràs el fantasma de la Matilda vestida de blanc, i que sovint mira per la finestra de la Torre, ara anomenada "Torre dei Diavoli" que vol dir "Torre del Diable". 
 

Seguim direcció a Arezzo, un municipi al sud est de la Toscana. Aquesta ciutat ha guanyat fama per la seva orfebreria i producció de ceràmica. Abans i després del control romà sobre la ciutat, va ser un important centre de fabricació. El seu treball de vasos argentins va arribar a tots els racons de l'Imperi Romà, donant impuls a la economia de la localitat. No obstant, el cristianisme va significar la caiguda del comerç d'Arezzo, perquè les seves decoracions paganes estaven en contra d'aquesta religió.

Igual que altres ciutats de la Toscana, Arezzo estava controlada per Florencia a causa del seu suport a la facció gibelina. Després va ser dominada per la familia Medici, cosa que li va otorgar estabilitat.

Aquí es van rodar diverses escenes de "La Vida és Bella", i vam fer un recorregut,  tot i que la guia ens va fer donar una mica de tomb (la guia era jo). Si encara no heu vist la pel·lícula, us la recomano moltíssim!!

LA PIAZZA GRANDE, LE LOGGE VASARI I EL PALAZZO DELLA FRATERNITÀ DEI LAICI
La plaça major d'Arezzo, la Piazza Grande, el cor de la ciutat toscana no podía deixar de tenir protagonisme a la pel·lícula. Apareix de fet, en diverses escenes, com també els seus edificis més emblemàtics: l'absis romànic de Santa Maria della Pieve, l'edifici gòtic i renaixentista anomenat Palazzo della Fraternità o la seva Font del segle XVI. 

Una de les seves aparicions més famoses és a l'escena de "Maria, la clau" i miraculosament, la clau cau del cel! O quan Guido creua la plaça en compañía de la seva esposa Dora i el seu fill per portar-la a l'escola. Molt aprop de la plaça trobem el comerç de Guido.

 LA VIA GARIBALDI

Aquí  es va grabar l'escena on Rodolf es posa el barret ple d'ous.

LA PIAZZA DELLA BADIA 

Aquí ens trobem  l'Instituto Commerciale dirigente di comunità de Arezzo, que a la pel·lícula és l'exterior de l'escola de Dora.

EL PALAZZO DELLA PROVINCIA I LA CATEDRAL   

Aquí es va rodar una de les escenes més romàntiques de la pel·lícula, en la que Guido desplega una catifa vermella per a que Dora pugui baixar per l'escalinata.  

LA BASÍLICA DE SAN FRANCISCO I EL CAFE CONSTANTINI

Guido i Dora passen per davant de la porta de la basílica en diverses escenes i al café és on el  seu fill  llegeix, "prohibida l'entrada a gossos i jueus". 

EL TEATRE PETRARCA

Guido no mira a l'escenari, sino enrere, on es troba Dora. En aquesta escena apareix l'interior del teatre però la part exterior es va gravar en un altre lloc.

He tret la informació de https://saltaconmigo.com/blog/2017/11/arezzo-localizaciones-la-vida-es-bella/ on hi trobareu un mapa  de les localtizacions, que estan totes molt a prop entre elles i si teniu bona orientació, no com jo, és un recorregut tranquil i molt maco.

Música 

A mi també m'agrada molt la música de "La Vida és bella", que és de Nicola Piovani,  compositor, director d'orquestra i pianista italià. Va guanyar l' Oscar per la millor banda sonora al 1998. 

Banda sonora :

https://www.youtube.com/watch?v=GTkTgFQWQVE

PEL·LÍCULA

Aquesta pel·lícula, del any 1997,  va ser rodada i protagonitzada per Roberto Benigni. Està basada en una historia real, la historia d'en Rubino Romeo Salmoni, que va ser un dels pocs jueus que va sobreviure a l'Holocaust Nazi, i sempre tenia un aspecte feliç. 

Escenes de la pel·lícula: 

https://www.youtube.com/watch?v=Ur3vo5c3MFU