"Hi ha silencis que no són buits, sinó plens d'allò que no s'ha pogut dir."
La història gira entorn de Mimo, un escultor que, després de retirar-se a un monestir, passa quaranta anys vetllant per "ella" —una presència, una absència, un amor. Un acte de fidelitat radical, d’amor absolut. Ara, en el tram final de la seva vida, mentre són els monjos qui el vetllen a ell, Mimo recorre amb una lucidesa serena però colpidora els moments que han definit la seva existència.
A través del seu record, desfilen gairebé sis dècades de la història d’Europa: la pujada del feixisme italià, les ferides profundes de la Segona Guerra Mundial, les lluites internes de l’artista... Però Vetllar per ella no és només una crònica històrica ni una història d’amor convencional. És, sobretot, una meditació sobre la bellesa, l’art com a acte de resistència, la memòria com a escultura que es modela amb silencis, pèrdues i presències.
Jean-Baptiste Andrea construeix un relat delicat, intens i profundament humà. Ens parla de la identitat que es forja en relació amb l’altre, de la vida que pren cos a través del record i del gest de vetllar com a forma última d’amor.
CURIOSITATS:
- Un escenari amb ecos literaris: L'acció de la novel·la transcorre, en part, en un monestir inspirat en la imponent Sacra di San Michele, a la regió del Piemont. Aquest monestir, situat sobre una carena rocosal als Alps, no només ofereix un paisatge d'una força espiritual única, sinó que va inspirar també Umberto Eco per a escriure El nom de la rosa.
La Pietat de Miquel Àngel (1498-1499), va viatjar a Estats Units l'any 1964 per ser exposada durant l'Exposició Universal de Nova York. El 21 de maig de 1972, a la basílica de Sant Pere, la Pietat va patir un atac vandàlic un home la va colpejar repetidament amb un martell de geòleg, causant-li danys al rostre i al braç esquerra de la verge.
