CANT DE LA COTXA

CANT DE LA COTXA

dilluns, 25 de febrer del 2019

MUSEU TOULOUSE-LAUTREC

Fa poc, vam anar a l'Albi (França), és una ciutat molt bonica, i després de quedar meravellades per la catedral vam anar a visitar el museu del pintor Toulouse-Lautrec que va néixer aquí i  que es troba al Palau de la Berbie. Els jardins d'aquest palau són molt bonics.

Resultat de les imatges de molí vermell, toulouse cartell de lautrecEra un pintor, gravador, dibuixant i il·lustrador i fou un  dels artistes que millor va representar la vida nocturna de París a finals del segle XIX.                                                                                            Va ser molt famós pels cartells que feia, de fet jo només havia vist aquesta obra d'ell. El seu primer cartell fet per anunciar el Cabaret francés "Moulin Rouge".                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           Moulin Rouge: El Goulue                                                                                                            
Va neixer l'any 1864 i va morir el 1901, fill dels Comtes Alphonse i Adele de Toulouse-Lautrec que eren cosins primers, fet que es produia sovint en aquesta època per tal d'evitar divisions territorials i la pèrdua de les seves divisions.  Degut això Henri va patir dels ossos. 

Als 13 anys Henri es va trencar l'os de la cuixa esquerra i als 14 anys, el de la dreta.  Degut a la seva debilitat òssea, no es va curar correctament i les seves cames van deixar de créixer, de manera que, quan era adult, només media 1,54 m d'alçada.

Resultat d'imatges de salon de la rue des moulins

És un artista que m'ha agradat perquè  pintava tot el que veia, no només la part bonica de la vida o  de la ciutat. 
Mostra el dia dia de la gent, la vida tal com era vista, sentida i viscuda.  
En la majoria de les seves obres hi apareixen dones. 

Resultat d'imatges de au moulin rouge  

També m'agrada perquè en un quadre on hi ha molts personatges fa que, inicialment, la teva atenció es dirigeixi només al personatge principal.
M'ha sorprès molt  la quantitat d'obra  feta al llarg de la seva curta carrera: 737 teles, 275 aquarel·les, 363 gravats i cartells, 5,084 dibuixos, ceràmica i vidrieres i un nombre desconegut d'obres perdudes. 


Les obres que més ens han agradat a nosaltres han estat aquestes:

La Blanchisseuse

Imatge relacionada

Femme qui tire son bas

Resultat d'imatges de stocking toulouse lautrec

La gueule du bois

Resultat d'imatges de an hangover Toulouse Lautrec
Si us agradat la publicació d'avui i voleu saber més sobre aquest pintor, o us animeu a visitar el museu us deixo aquests enllaços: 
https: // www.   Tolosa  - Lautrec - fonaments . org           


dilluns, 18 de febrer del 2019

LES COTXES

Molts dies quan m'aixeco veig uns ocellets amb la cua vermella que li tenen el cor robat a la mama. M'agrada observar-los quan estan parats perquè si t'hi fixes bé fan vibrar la cua d'una manera especial. Fins fa poc no sabia ben bé de quina espècie eren i la meva mare em va explicar que eren cotxes. Uns ocells que ella havia vist ,quan anava a la vinya amb l'avi, a sobre les barraques. Potser per això a les illes Balears l'anomenen "coeta de barraca".


I tant de parlar-ne quan va arribar el dia de crear-nos el perfil vam decidir que seriem les cotxes. Una amiga nostra, la Camil·la, ens ha fet aquest magnífic dibuix. La meva mare, la meva germana i jo, ja n'hem triat una. Moltíssimes gràcies Camil·la! 

Ella també té un blog, us el recomano: http://www.camillaperez.com/



La cotxa fumada és un ocell marró i té la cua de color rovell, els colors del mascle són més foscos, mentre que els de la femella són més clars, el bec i les potes d'ambdós són fosques.

Si voleu escoltar el seu cant, aquí us deixo un vídeo on s'escolta molt bé, el mascle i la femella: https://www.youtube.com/watch?v=G663PJeKEHo

Buscant informació sobre aquests ocellets he trobat que, aquí a Catalunya, s'han registrat dos casos de cotxes fumades albines! Aquí us en deixo l'enllaç per si us interessa: http://www.rarebirds.cat/cotxa-fumada-amb-aberracio-cromatica-pastel-al-delta-del-llobregat/ 


divendres, 15 de febrer del 2019

PER QUÈ "VIBRES"?

Hola! 
Ja tornem a ser aquí i avui us explicarem el perquè del nostre nom "vibres" .La nostra idea principal d'aquest blog era que fos sobre llibres i viatges i d'aquí el nom:

VIBRES = viatges + llibres. 

Una de les  definicions al diccionari de la paraula resultant: "vibres", del verb "vibrar", és

"emocionar-se o commoure 's per alguna cosa ".    

I això és el que volem, que aquest blog us emocioni, us faci gaudir, us entretingui, us faci riure de tant en tant, i, en definitiva, que us faci vibrar.



Si voleu, algun dia us ensenyaré com faig això perquè és molt fàcil i molt senzill i queden resultats espectraculars!!


BON CAP DE SETMANA!



dilluns, 11 de febrer del 2019

¡HOLA!

¡Hola! Soy Ènia, desde hace un tiempo me rondaba por la cabeza empezar un blog y ayer convencí a mi madre para que hiciéramos uno y... ¡aquí estamos! En este blog nos gustaría compartir con vosotros, nuestros viajes, aventuras, descubrimientos y libros.
Hoy os voy a hablar de un libro que me he leído hace poco y que me gustaría recomendaros:

DESCONOCIDOS


AUTOR: David Lozano                                                                      

EDITORIAL: edebé 

AÑO: 2018

SINOPSIS


Este libro nos cuenta una noche. Una sola noche en la que ocurren muchas cosas, todo tan cerca, en la misma ciudad, pero al mismo tiempo tan lejos: la cita de Lara con un chico misterioso que ha conocido por Internet en uno de los sitios más concurridos de la ciudad y a 15 km unos policías investigando la muerte de un chico sin ningún tipo de documentación cerca de un barranco, solo lleva en el bolsillo una foto de Lara.


PORQUÉ ME GUSTÓ

Porque des de el principio te engancha haciendo que te creas y que imagines cosas que no son y al final consigue que te sientas como un detective porque te va dejando pistas sueltas que tienes que relacionar. Tiene un final que al principio no esperas.
También te hace pensar en como la gente de hoy en día usamos las redes sociales y toda la información que llegamos a dar a través de ellas. 
No es muy grueso pero es un libro en el que necesitas pensar y atar cabos porque si no cuesta seguir el hilo de la historia.
Si empiezas a leerlo te aseguro que no vas a poder parar.
No había leído nunca libros de David Lozano pero tiene algunos títulos más  que no he leído aún:
Cielo rojo, Hyde, Valkiria Game Over... 
Los voy a leer seguro, así que, ¡ya os diré!


¡FELIZ DÍA DE LA MUJER, LA NIÑA Y LA CIENCIA!