HISTORIA DE UNA MAESTRA

"Educar para adquirir conciencia de la justicia. Educar en la igualdad para que no se pierda un solo talento por falta de oportunidades..." 

...Y ese ser maravilloso, ese hombre o mujer en potencia ante el cual se doblega la Naturaleza, os ha sido confiado a vosotros…"

Una obra que ens transporta a l'Espanya de principis del segle XX a través de la mirada d'una jove mestra, la Gabriela, que emprèn un viatge tant professional com personal en una època de profunds canvis polítics i socials. La novel·la segueix el seu recorregut des que acaba els estudis i comença a treballar en escoles rurals, portant l'educació a comunitats desvalgudes i lluitant contra la ignorància i la desigualtat. L'autora ens ofereix un retrat realista de les dificultats que enfrontaven els docents en aquell temps, així com de l'impacte de la República i la Guerra Civil Espanyola en el sistema educatiu.

Josefina Aldecoa (1926 La Robla, Lleó-2011 Mazcuerras, Cantàbria), fou una destacada escriptora i pedagoga espanyola. El 1959, va fundar a Madrid el Colegio Estilo, inspirat en els principis de la Institución Libre de Enseñanza, promovent una educació basada en la llibertat acadèmica i la creativitat. Com a escriptora va destacar per la seva trilogia autobiogràfica: "Historia de una maestra"(1990), "Mujeres de negro" (1994) i la "Fuerza del destino" (1997), on va reflectir la seva experiència i passió per l'educació.

CURIOSITATS:

Les Comadres, és una festa de dones que se celebra a Astúries (Espanya), a Bolivia (departament de Tarija) i al Perú (departament d'Arequipa). Té lloc el dijous abans de dimarts de carnaval i consisteix en reunions per berenar, ballar i gaudir. El seu origen no és del tot clar tot i que una de les hipòtesis més acceptades és que podria tenir relació amb les Matronalia, unes festes romanes dedicades a les dones casades en honor a la deessa Juno. A Astúries, especialment a Pola de Siero, se celebra des de fa segles amb el tradicional "bollu preñau" i sidra. 

Josefina Aldecoa, nascuda com Josefa Rodríguez Álvarez, va adoptar el cognom del seu marit, l'escriptor Ignacio Aldecoa, per a la seva carrera literària després de la    seva mort el 1969.

Tres abuelas y un joyero de ida y vuelta

Quan un llibre et porta a la cuina

Hi ha llibres que no et marquen per la història, sinó pels petits detalls que desperten. En aquest cas, una lectura tranquil·la ha acabat derivant cap a una petita descoberta gastronòmica trobada gairebé per casualitat entre les pàgines de Tres abuelas y un joyero de ida y vuelta, de Minna Lindgren.

D’entrada, semblava que havia de ser una novel·la d’intriga, amb tres àvies detectivesques en una residència de Hèlsinki. En realitat, però, ens hem trobat davant d’una comèdia lleugera, amb molt d’humor fi i una crítica social amable. Una mirada irònica sobre la vellesa, la convivència i aquella curiositat que no s’esgota amb els anys. No ens ha acabat de captivar com esperàvem, però és una lectura agradable, i hem gaudit d’un deliciós Korvapuusti

 Korvapuusti

Brioix tradicional finès que literalment vol dir “bufetada a l’orella” (korva = orella, puusti = cop). L’expressió s’utilitza també per descriure, de manera simpàtica, una clatellada suau, sovint carregada d’afecte. En el cas del brioix, el nom fa referència a la seva forma: la massa s’enrotlla i s’aixafa pel mig, creant dues puntes que recorden unes orelles doblegades. Una clatellada dolça, especiada i irresistible. Ideal per acompanyar el kahvihetki, que literalment vol dir “moment del cafè”.

I com que hi ha lectures que demanen ser tastades, aquí queda la recepta del Korvapuusti.

Ingredients:

Massa

900 g de farina de força, tamisada

100 g de mantega
170 g de sucre
  50 g de llevat fresc
500 ml de llet
    1 culleradeta de sal
    1 cullerada de cardamom en pols
Farcit
150 g de mantega
    5 cullerades de sucre
    2 cullerades de canyella
Decoració
    1 ou, per pintar
       Sucre perlat (opcional)

Passos:

1. Escalfar lleugerament uns 200 ml de llet, desfer el llevat, sense remenar massa i deixar reposar uns minuts perquè s’activi.

2. Tamisar la farina en un bol gran. Afegir el sucre, el cardamom i la sal, procurant que la sal no entri en contacte directe amb el llevat. 

3. Incorporar la llet amb el llevat a la farina, juntament amb la resta de llet. Començar a barrejar-ho tot fins que s’integrin els ingredients. 

4. Afegir la mantega, ben tova, i amassar durant uns 15 minuts, fins a obtenir una massa llisa i elàstica.

5. Deixar reposar la massa tapada en un lloc càlid fins que dobli el seu volum. Un cop reposada, desinflar la massa suaument.

6. Formar una barra llarga i dividir-la en dues parts. Estirar cada part amb el corró fins a formar un rectangle. Untar la meitat de la mantega del farcit i repartir per sobre la meitat del sucre i la canyella.

7. Enrotllar la massa pel costat llarg, formant un cilindre, i continuar amb el procés habitual per donar forma als korvapuusti. 

8. Deixar-los tornar a pujar i pintar amb ou. Posar al forn 15 minuts a 200 graus.