EL COLIBRÍ

 

"La vida no sempre és justa, però això no vol dir que no hi hagi bellesa en ella."

Sandro Veronesi (1959 Florència)

El Colibrí és un d'aquells llibres que va aparèixer a la nostra llista de pendents sense saber ben bé com. No coneixíem l'autor,  però el títol ens despertava una curiosa simpatia cada vegada que el veiem. Amb el temps aquest llibre es va anar fent un lloc, fins que finalment vam decidir donar-li una oportunitat.  Hem descobert una obra singular, diferent, irònica que explora la complexitat de les emocions humanes a través d'una narrativa amb un ritme com el de les ales d'un colibrí: endavant, endarrere... fent una profunda exploració de la vida, la pèrdua i la resiliència. 

Veronessi utilitza una estructura narrativa no lineal, revelant fragments de la vida de l'oftalmòleg Marco Carrera, un home que, com el colibrí, sembla quedar-se quiet enmig del caos de la seva vida. El protagonista experimenta diverses pèrdues al llarg de la seva vida, des de la mort de persones estimades fins a relacions significatives. Malgrat aquestes adversitats troba la manera de seguir endavant, demostrant una gran força interior. 

Curiositats:

Vega serà el pròxim estel que ens guiarà cap al Nord. L'estrella Polar (Polaris, alfa de l'Ossa Menor), no és l'estel més brillant de tot el cel. El que la fa especial és que l'eix de rotació de la terra apunta gairebé exactament cap a ella  pel seu costat nord i a mesura que la Terra gira aquest estel es manté sempre quiet en un mateix punt. Això fa que sigui molt útil com a recurs d'orientació en la nit. A banda de la rotació i la translació la terra té un tercer moviment que es diu de precessió fent que no tingui sempre la mateixa orientació en l'espai, aquest cicle dura aproximadament uns 26.000 anys. Per aquest motiu a l'Egipte faraònic feia el paper de la nostra estrella Polar l'estel Thuban alfa del Drac i cap a l'any 14.000 serà l'estrella Vega la que ens guiarà cap al Nord.

El colibrí. Són les aus més petites del món. L'espècie més petita és el "colibrí colibrí de Heen o Elfo de les abelles" originari de Cuba i mesura 5,5-6 centímetres i pesa menys de 2 grams. Per contra, el colibrí gegant mesura 25 cm. És l'única au que pot volar enrere i es pot mantenir suspesa a l'aire totalment immòbil, pot batre les ales fins a 80 vegades per segon. Té un bec que és tan llarg com el seu propi cos. És incapaç de caminar. Els nius dels colibrís són tan petits com una goma d'esborrar i la femella hi va més de 140 vegades al dia per alimentar als petits. 

El mite del colibrí: Segons els guaranís aquest ocell és l'encarregat d'enlairar al cel les ànimes que estan a les flors. Pels Maies són els missatgers encarregats de transportar els desitjos dels homes i dels Déus.

EL GATO QUE DECÍA ADIÓS

 HIRO ARIKAWA 

"La bellesa del comiat és la seva permanència,  l'empremta que deixa en el nostre cor quan ja no podem veure'l,  però el recordem sempre"

Hiro Arikawa  una destacada escriptora japonesa, ha captivat lectors d’arreu del món amb la seva obra. Reconeguda per la seva sensibilitat literària, Arikawa va ser la guanyadora del prestigiós premi de novel·la Dengeki amb el seu llibre "A cuerpo de gato", publicat originalment el 2017. Ara, aquest magnífic treball ha tornat a la llum com "Crónicas del gato viajero" el 2024, i ha estat traduït a 33 idiomes, incloent-hi una adaptació cinematogràfica.

El seu darrer llibre, "El gato que decía adiós", ens presenta un món ple de màgia i connexions inesperades a través de set relats que entrellacen les vides de diferents persones amb l’aparició de gats en les seves existències. Cada història és una exploració única de com aquests animals adorables, però alhora misteriosos, poden transformar el curs de la vida dels humans que els envolten.

A mesura que llegim, descobrim relats captivadors que es desenvolupen d’una manera àgil i emocional. Arikawa ens ofereix una perspectiva dual, cosa que permet que tant els humans com els gats siguin els narradors de les seves pròpies experiències. Tot presentat amb una senzillesa i una calidesa que ens atrapa des de la primera pàgina.

A través d’aquest recull, l’autora ens convida a reflexionar sobre com aquestes petites criatures poden influir en el nostre dia a dia, oferint-nos una mirada plena de compassió i bondat cap a les relacions que compartim amb els éssers que ens envolten.

En conjunt, la literatura d'Arikawa ens parla de la connexió amb la vida, amb el món que ens envolta, i amb les criatures que, sovint silenciosament, comparteixen el nostre camí. Els seus llibres ens fan reflexionar sobre la bellesa de la pèrdua, de les relacions que es formen i es trenquen, i de com, a través d'aquestes experiències, trobem la permanència en el record.

Curiositats:  

シーサーの Shisa no Hi. 3 d'abril dia del Shisa, unes criatures mitològiques originàries d'Okinawa. Són  una barreja de lleó i gos, i la seva funció és protegir les cases i les persones que hi viuen dels mals esperits i les energies negatives. Solen estar col·locats en parella a les teulades o a les entrades de les cases. Normalment, un dels Shisa té la boca oberta i es posa al costat dret; aquest representa el mascle, que té la funció de portar la felicitat i els bons esperits. L’altre Shisa té la boca tancada i es col·loca a l'esquerra; es diu que és la femella i que impedeix que la felicitat i la bona fortuna s'escapin. 

天かすTenkasu: Són petites boletes cruixents fetes amb la massa sobrant de la tempura fregida. S'utilitzen com a acompanyament per afegir una textura cruixent a diversos plats japonesos. Encara que semblin senzilles, tenen un paper important a la cuina, ja que aporten aquest toc cruixent que contrasta amb la suavitat d'altres ingredients. Pots trobar-les en plats tan populars com el takoyaki (boletes de pop) o l’okonomiyaki (una mena de crep japonesa farcida de diversos ingredients). Són un exemple de com la cuina japonesa aprofita tots els elements i ingredients, donant valor fins i tot a les parts sobrants.