EL GATO QUE DECÍA ADIÓS

 HIRO ARIKAWA 

"La bellesa del comiat és la seva permanència,  l'empremta que deixa en el nostre cor quan ja no podem veure'l,  però el recordem sempre"

Hiro Arikawa  una destacada escriptora japonesa, ha captivat lectors d’arreu del món amb la seva obra. Reconeguda per la seva sensibilitat literària, Arikawa va ser la guanyadora del prestigiós premi de novel·la Dengeki amb el seu llibre "A cuerpo de gato", publicat originalment el 2017. Ara, aquest magnífic treball ha tornat a la llum com "Crónicas del gato viajero" el 2024, i ha estat traduït a 33 idiomes, incloent-hi una adaptació cinematogràfica.

El seu darrer llibre, "El gato que decía adiós", ens presenta un món ple de màgia i connexions inesperades a través de set relats que entrellacen les vides de diferents persones amb l’aparició de gats en les seves existències. Cada història és una exploració única de com aquests animals adorables, però alhora misteriosos, poden transformar el curs de la vida dels humans que els envolten.

A mesura que llegim, descobrim relats captivadors que es desenvolupen d’una manera àgil i emocional. Arikawa ens ofereix una perspectiva dual, cosa que permet que tant els humans com els gats siguin els narradors de les seves pròpies experiències. Tot presentat amb una senzillesa i una calidesa que ens atrapa des de la primera pàgina.

A través d’aquest recull, l’autora ens convida a reflexionar sobre com aquestes petites criatures poden influir en el nostre dia a dia, oferint-nos una mirada plena de compassió i bondat cap a les relacions que compartim amb els éssers que ens envolten.

En conjunt, la literatura d'Arikawa ens parla de la connexió amb la vida, amb el món que ens envolta, i amb les criatures que, sovint silenciosament, comparteixen el nostre camí. Els seus llibres ens fan reflexionar sobre la bellesa de la pèrdua, de les relacions que es formen i es trenquen, i de com, a través d'aquestes experiències, trobem la permanència en el record.

Curiositats:  

シーサーの Shisa no Hi. 3 d'abril dia del Shisa, unes criatures mitològiques originàries d'Okinawa. Són  una barreja de lleó i gos, i la seva funció és protegir les cases i les persones que hi viuen dels mals esperits i les energies negatives. Solen estar col·locats en parella a les teulades o a les entrades de les cases. Normalment, un dels Shisa té la boca oberta i es posa al costat dret; aquest representa el mascle, que té la funció de portar la felicitat i els bons esperits. L’altre Shisa té la boca tancada i es col·loca a l'esquerra; es diu que és la femella i que impedeix que la felicitat i la bona fortuna s'escapin. 

天かすTenkasu: Són petites boletes cruixents fetes amb la massa sobrant de la tempura fregida. S'utilitzen com a acompanyament per afegir una textura cruixent a diversos plats japonesos. Encara que semblin senzilles, tenen un paper important a la cuina, ja que aporten aquest toc cruixent que contrasta amb la suavitat d'altres ingredients. Pots trobar-les en plats tan populars com el takoyaki (boletes de pop) o l’okonomiyaki (una mena de crep japonesa farcida de diversos ingredients). Són un exemple de com la cuina japonesa aprofita tots els elements i ingredients, donant valor fins i tot a les parts sobrants.