ELS AMANTS DE LA RAMBLA DEL CELLER

Una novel·la apassionant on les passejades d'en Joan i la Maria als seus noranta anys per la rambla del Celler, ens  portaran a  Barcelona i al París més bohemi endinsant-nos  en  la història del  segle XX:  la guerra i postguerra espanyola, la Segona Guerra Mundial, els moviments de la resistència i del nazisme.

Un relat extraordinari on hi trobem la duresa de la guerra, el tractament de la vellesa, l'assetjament immobiliari,  les greus conseqüències dels abusos sexuals a menors i el paper de la dona i la inferiorit-zació que ha sofert al llarg de la història. 

Amb la presència de personatges reals ens parla del món de la cultura, les lletres i les arts escèniques. 

Quan acabem un llibre sempre ens agrada parlar d'aquelles coses que ens han sobtat, que hem descobert,  après i que ens han semblat curioses, hem pensat que també les podíem compartir al blog:

En Joan i la Maria dos avis que l'escriptor ha convertit en protagonistes de ficció de la seva novel·la. En Victor Alexandre  es va inspirar per fer la novel·la en  la Maria Cabanes i en Joan Grases, els quals veia cada dia  passar per davant de la finestra del seu estudi. 

La portada del llibre és una reproducció d'un quadre de Ramon Casas "Interior del Moulin de la Galette (1890)" actualment està exposada al Museu d'Art Nacional de Catalunya de Barcelona.  Ens ha recordat al llibre que vam llegir "l'Homenatge" on en Ramon Casas és un dels protagonistes reals d'aquesta història. 

Un dels personatges reals que hem descobert gràcies a una amiga que és de Santpedor  ha estat Josep Bailina i Sivila  (Santpedor 1911-París 1984).  Activista Cultural Català.  Fou secretari de  Sant Pau de Seguries, Albinyana, El Vendrell i l'Espluga del Francolí. El 1938 fou ferit a la Batalla de l'Ebre, 1939 exiliat a França al Camp d'Argelers i després Adge. Durant la Segona Guerra Mundial col·laborà amb la resistència francesa i va ser agafat pels nazis i enviat al camp de concentració de Mauthausen. Alliberat el 1945. Des de el 1946 exiliat  a París portà una tasca potenciadora de la cultura catalana al Casal de Catalunya. Va salvar la vida de Joaquim Amat-Piniella.

També ens ha sobtat el gran nombre de refranys i frases fetes que surten: (Nosaltres no sabíem tots els significats, a veure quants en sabeu vosaltres! En un altre post els posarem)

1. Abril i senyors tots traïdors

2. A la vida no es pot dormir sempre que es té son. 

3. Anar per llana i tornar esquilat. 

4. Cametes en valguen. 

5. Cap de fer petar brases. 

6. Carregat de front.

7. Convit de Sant Bru que se’l paga cadascú.

8. D’espigolar pocs es fan rics.

9. El facin beure a galet. 

10. Ens fa la tinyeta.

11. Entre poc i massa la mesura passa.

12. Fa un fred que glaça la cua dels gossos. 

13.  Ja gairebé deia blat. 

14. Més geniüt que el còmic d’una galera turca. 

15. Moren més xais que moltons. 

16.  No partir-hi peres ells les madures i tu les verdes

17. A cent anys coteta verda

18. Fer catúfols

19. Cara de suro

20. De pell gruixuda