MATAR UN ROSSINYOL

“Matar un rossinyol és pecat”- diu l’Atticus. I ho és perquè “els rossinyols només es dediquen a cantar per alegrar-nos. No devoren els fruits dels horts, no fan nius als dipòsits de panís, no fan res més que vessar el seu cor, cantant per delectar-nos”.

Fa uns dies vaig llegir  “matar a un ruiseñor” (to kill a mockingbird) una novel·la que la mama portava anys recomanant. Me la vaig llegir en 4 dies. És molt bonica, amb grans frases i una bonic rerefons. L’escriptora, Harper Lee (Alabama, abril del 1926 - febrer del 2016) es va inspirar en la seva infància per escriure aquesta novel·la, la única que va publicar en tota la seva vida (a part de l’esborrany de matar a un rossinyol, que es va publicar l’any 2015 sota el nom de ves i aposta un sentinella).

La novel·la transcorre a Maycomb (Alabama). On mai passa res, sempre hi ha una calma que va impregnada de tensió. Sembla que en qualsevol moment hagi de succeir alguna cosa molt grossa. És un món apart, on res del que passa a fora té importància. Els habitants no tenen molts diners i tots són coneguts per la seva família i avantpassats. Hi ha molt de racisme i discriminació.

“Un día tenía veinticuatro horas, pero parecía más largo. No había prisa, pues no había ningún sitio donde ir, nada que comprar ni dinero con que comprarlo, nada que ver fuera de los límites del Condado de Maycomb."

Maycomb està ambientat en el poble on es va criar l’escriptora, Monroeville on també hi va viure uns anys en Truman Capote, (al llibre, el personatge del Dill està inspirat en ell). 

Inicialment la història es centra en els jocs infantils de dos germans derivats de la seva fascinació per un misteriós veí. Però les seves vides canviaran en el moment que el seu pare accepta la defensa d'un home negre...

Aquest llibre m'ha agradat molt perquè sembla que et parli d'un món molt llunyà, quan en realitat no ens queda tant lluny. Tant l'Atticus com altres personatges tenen frases molt boniques que et fan refleixonar. Fins i tot, l'Scout, una nena de 8 anys, et sorprèn amb frases punyents. Al estar narrat per una nena li dona un toc infantil molt bonic. Em va agradar especialment com parlava de l'adolescència d'en Jem. I les frases contra el racisme d'en Atticus són frases per anotar.

BONA DIADA DE SANT JORDI!

Quin és el llibre que per vosaltres hauria de ser a qualsevol casa?

Esperem els vostres comentaris!!