El MAGO

"La màgia no existeix per ser entesa, sinó per ser viscuda" 

Avui us proposem un viatge literari fascinant, El Mago de John Fowles, una obra que ha captivat generacions de lectors des de la seva publicació el 1965.  

El progtagonista d'aquest llibre és Nicholas Urfe, un jove anglès que, després de passar per una crisi existencial, accepta una feina com a professor a una petita illa grega. Allà coneixerà a Maurice Conchis, un personatge enigmàtic que transformarà la seva realitat amb jocs psicològics, escenificacions teatrals i una manipulació constant dels límits entre la realitat i la ficció. 

Una novel·la plena de metàfores i referències literàries i mitològiques on cada detall sembla estar carregat de significat. Fowles juga amb el lector com ho fa Conchis amb Nicholas, ens endinsa en una teranyina d'intriga i dubtes on res no és el que sembla. 

El Mago és molt més que una història; és un laberint de sensacions, emocions i misteris, un relat que ens obliga a qüestionar la nostra percepció i a reflexionar sobre els límits de la llibertat, l'amor i la identitat. Podrem mai comprendre als altres, i a nosaltres mateixos? 

En un moment donat el personatge de Conchis reflexiona sobre la tragèdia del segle XX afirmant: "La raça humana no importa. El que no s'ha de trair és el propi jo". Quan Nicholas li respon: "Suposo que es podria afirmar que Hitler no va trair el seu propi jo", Conchis replica: "Tens raó. No ho va fer. Però sí que hi va haver milions d'alemanys que ho van fer. Aquesta va ser la tragèdia. El greu no va ser que hi hagués un home amb el valor suficient per ser malvat, sinó que hi hagués milions de persones sense el valor suficient per ser bones".

CURIOSITATS:

• L'illa de Phraxos no existeix: L'illa grega on té lloc la novel·la és fictícia, però està inspirada en l'illa de Spteses, on Fowles va donar classes d'anglès.
• 1977: nova edició del llibre revisada per l'autor:  Dotze anys després de la seva publicació, John Fowles va reescriure capítols  afegint-hi escenes amb una càrrega eròtica, reflectint un enfocament més madur i valent cap a les dinàmiques sensuals dels personatges.