El dragó, aquest animaló que de ben segur algun cop heu trobat a la paret d'alguna casa, i que molta gent confon amb un llangardaix, és en realitat ni més ni menys un parent, força llunyà, tot s'ha de dir, del dragó de Komodo.
Rep molts noms, dragó comú, dragó negre, dragolí, talla-robes, menja-robes, rata-robes, esgarra-robes, esqueixa-robes (o esquitxa-robes) o simplement dragó (o andragó). Tot depèn de la comarca... Nosaltres a casa sempre l'hem anomenat dragó o dragonet.
I d'on m'ha vingut la dèria de parlar dels dragons? Doncs perquè ahir, mentre sopàvem n'hi havia un al sostre, vam començar a preguntar-nos com es podien aguantar cap per avall. Cadascú deia una cosa diferent, així doncs com que no hi havia acord, vaig decidir buscar-ho. La resposta és perquè tenen 12 làmines subdigitals adhesives, que li permeten enfilar-se per les parets i sostres. Però ens va quedar un dubte, ja que només tenen els adhesius als dits, com se li aguanta la cua?
No hem trobat la resposta encara, però continuarem la recerca!
Són de color marró amb rugositats, que li permeten camuflar-se amb les roques on normalment habita, i la seva coloració canvia segons si és de dia o de nit. Mesuren entre 5 i 15 cm, i la cua fa la meitat de la longitud de l'animal, les femelles tenen ungles a tots els dits, mentre que els mascles només en tenen al 3r i 4t dit. Els mascles solen ser més grans que les femelles.
Els petits dragonets, que neixen d'ous, normalment la femella en pon entre 1 i 2 i poden arribar a fer 3 postes a l'any, surten de l'ou al cap de 4 mesos i mesuren 5 cm.
Prenen al sol al matí i després s'amaguen fins a la nit, els agrada estar-se quiets al costat de la llum.Una altra curiositat és que la cua, de la que es poden desprendre en cas de necessitat, quan els torna a sortir, surt llisa, sense rugositats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per deixar un comentari! Ens fa molta il·lusió!!