Fa uns mesos, vam fer un treball sobre el cargol poma (pomacea maculata), una espècie invasora que actualment representa un problema pels arrossars de l'Ebre. I hem pensat que voliem compartir-ho amb vosaltres.
EL CARGOL POMA TACAT
Una espècie invasora provinent d’Amèrica del Sud
Introducció
En aquest treball, he estudiat el cargol Poma Tacat (Pomacea Maculata), exposant una descripció de l’espècie, del seu hàbitat i el seu nínxol ecològic. També he descrit l’ecosistema receptor, he parlat de la cadena tròfica, els factors abiòtics principals i com va arribar aquesta espècie al Delta de l’Ebre. Què suposa per als arrossars, com va arribar-hi i què s’està fent per evitar que s’expandeixi més, són altres preguntes que també he respost en aquest treball.
Desenvolupament
Nom científic: Pomacea Maculata
Classificació:
Filum Mollusca
Classe Gastropoda
Família Ampullariidae
Gènere Pomacea
Són herbívors, s’alimenten de vegetació aquàtica, algues i plantes en descomposició. Ponen aproximadament uns 2000 ous sobre plantes o roques fora de l’aigua. Els ous tenen un color rosa molt brillant i acaben sent blanquinosos. Al cap de dues setmanes els ous eclosionen i en surten cargols de pocs mil·límetres. 2-3 mesos després, les cries ja estan llestes per reproduir-se. Poden viure 4-5 anys i poden arribar als 15 cm. El període reproductiu al Delta de l’Ebre s’inicia a l'abril-maig i finalitza a l’octubre-novembre.
És originari d’Amèrica del Sud, un dels seus hàbitats és el riu Paranà. És un animal d’aigua dolça que habita en zones pantanoses, però gràcies a la seva morfologia i capacitat d’adaptació pot sobreviure a concentracions salines elevades i en
• Tipus d'ecosistema i bioma al qual pertany:
El cargol poma es troba al Delta de l’Ebre en zones pantanoses d’aigua dolça, principalment als arrossars. Tot i que el bioma en el qual es troba el delta, és el bosc mediterrani, té un ecosistema propi molt divers, ric i característic, que es troba en equilibri entre la confluència de l’aigua dolça i l’aigua salada.
Ja que l’espècie habita bàsicament en els arrossars, ens centrarem en les característiques d’aquest ambient.
El factor abiòtic més característic d’aquest medi és el fet que es troba inundat amb aigua dolça gran part de l’any (durant tot el procés de cultiu de l’arròs). De novembre a abril els camps s’assequen i el sòl es transforma en una massa de fang amb una salinitat regulada tant per al conreu com per als cicles d’inundació-dessecació.
Per altra banda la temperatura, les precipitacions, la humitat i la llum són les característiques dels ecosistemes mediterranis (temperatures suaus amb hiverns freds i estius calorosos, precipitacions abundants a la primavera i a la tardor, radiació solar mitjana i humitat elevada).
La biocenosi dels arrossars és molt diversa i hi trobem des de crustacis fins a aus.
Productors: Arròs (Oryza sativa), xufa (Cyperus longus), el mill (Echinochloa crus-galli), la presseguera (Ammannia coccinea) i la llengua d'oca (Potamogetum nodosus).
Consumidors: L’argiope dels sorrals (Argiope lobata), libèl·lules, serps d’aigua (natrix maura) i les granotes (Hyla meridionalis), entre d’altres.
Descomponedors: Com per exemple el cuc de terra vermell (Lumbricus Terrestris).
A la base hi trobaríem les plantes i les algues (a causa de la poca estabilitat de terra no hi ha quasi arbres).
Després, al primer “esglaó” hi trobaríem alguns artòpodes herbívors, en especial mamífers com els rosegadors i algunes aus (aquí també hi trobaríem mol·luscs i el cargol poma).
Per últim, trobem insectes que s’alimenten dels herbívors, com algunes aranyes, libèl·lules… Diverses aus com el martinet blau (Egretta garzetta), mamífers insectívors com les musaranyes o diversos amfibis els quals han adaptat la seva dieta.
• Causes de la introducció en l’ecosistema receptor.
Aquest cargol que prové d’Amèrica del sud va ser introduït a Taiwan com una espècie per al consum humà. Però al no tenir èxit, les granges destinades a la cria d’aquest animal van ser abandonades. Com a conseqüència dels tifons típics d’aquella zona, els cargols van arribar al medi natural i en poc temps es van expandir cap a tot el sud-est asiàtic, convertint-se en una plaga molt greu per als arrossars.
Es creu que al Delta de l’Ebre va arribar a causa d’un descuit d’un particular que els tenia a casa, ja que aquests cargols s’utilitzen molt als aquaris perquè els netegen. També pot haver-se produït a causa d’un contacte amb embarcacions provinents d’un lloc on hi ha la plaga. Tot i que la causa més probable és a causa d’una negligència de l’empresa Promotora Barma (una empresa de venda d'espècies exòtiques) la qual ja havia tingut denúncies perquè alguns peixos havien acabat als canals dels arrossars. Això va obligar-los a posar una reixa, però segons habitants de la zona, la van treure perquè s’havia de netejar cada dia i era una pèrdua de temps per als treballadors. Així que segurament va venir d’aquesta empresa.
La pomacea maculata s’alimenta de la planta d’arròs mentre creix o quan rebrota (el fillolat), això fa que el govern i els pagesos hagin de destinar grans inversions per evitar que la plaga acabi amb les plantacions d’arròs. Una inversió de més de dos milions d’euros, que no han donat resultats gaire prometedors per als productors d’arròs.
• Què s’està fent per aturar-ho?
Al Delta, el que es fa és protegir les entrades als camps amb malles o reixes per evitar que entrin. A més els canals es netegen periòdicament per extreure’n els exemplars que hi hagi i s’aplica un verí natural anomenat saponina. Un cop recol·lectat es cremen els rostolls (les arrels que queden sota terra després de la recol·lecció). També, el que està donant més bons resultats és l’assecament dels camps i la posterior inundació amb aigua salada, ja que el cargol poma tacat és un mol·lusc d’aigua dolça. Fora de Catalunya s’estan utilitzant productes químics com la cinàmida càlcica (que està tenint molt bons resultats al Japó) o el Neu1184m (que es produeix a Alemanya i aquí està prohibit). A més, el 2012, la Unió Europea va prohibir la importació, la cria i la tinència de qualsevol espècie de cargol poma (pomacea) a tot el territori europeu.
Conclusions
Introduir espècies exòtiques és un perill pels ecosistemes i pot tenir conseqüències molt negatives tant biològica com econòmicament. Crec que s’hauria de conscienciar a la població que tenir espècies exòtiques a casa no és un joc, és una responsabilitat molt gran, ja que com ja hem vist cada espècie té el seu paper corresponent dins un ecosistema i alterar la xarxa tròfica pot tenir conseqüències nefastes. Un clar exemple n’és l'ecosistema mediterrani, un ecosistema molt ric i amb moltes espècies que si s’altera encara que sigui mínimament, provoca greuges en les altres espècies de la xarxa tròfica. Introduir noves espècies, sigui per a l’extinció d’una plaga o per a gaudi dels humans, com poden ser plantes de jardí o animals per caçar-los, acaba suposant un greu problema per a l’ecosistema receptor.
FONTS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per deixar un comentari! Ens fa molta il·lusió!!