LA FARIGOLA (THYMUS VULGARIS)

Per a la gola, farigola.

En aquesta entrada us explicaré les coses que he après de la farigola, gràcies a la Piuà, una bona amiga, que dedica el seu temps de lleure a ensenyar-nos d'una manera molt divertida, a conèixer i estimar-nos les plantes.

Si us agrada descobrir les plantes, els usos i les seves propietats, i voleu saber-ne més us recomano el llibre que han escrit  la Pilar López i el Francesc Caralt, "plantes remeieres de camps, vinyes i marges", editat per l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.  El proper dijous dia 11 d'abril a 2/4 de 7 de la tarda a la Fundació Santa Teresa del Vendrell  faran la presentació  acompanyada de la xerrada "sabem collir farigola?"

Cada any quan arriba la primavera fem una excursió a buscar farigola (Thymus vulgaris), gairebé sempre ho fem per setmana Santa, però enguany caurà molt tard i hi hem anat abans, perquè si ho  fessim divendres sant, seguint la tradició, ja no tindria totes les propietats.

És recomanable collir-la durant la primera lluna de primavera, que és quan ja ha florit, o bé està a punt, depèn de la zona. A mig matí, quan la rosada ja no hi és però el sol encara no ha evaporat l'essència de la planta, és el millor moment per fer-ne la recol·lecció. S'ha de netejar a la muntanya traient les brosses que pugui contenir (fenàs, branques mortes, cuques...) i es pot assecar directament si la posem, sense atapeir, dins una bossa de roba de cotó. És una planta que té més propietats seca que fresca. Si seguim un bon procés de assecament podem utilitzar-la al cap de 2 o 3 anys i tindrà les mateixes propietats.

 

 

Cuscuta: 

És una planta paràsita i verinosa de color vermellós o groguenc que presenta l'aspecte de fils de plàstic. Si trobem una farigola que té entortolligats fils d'aquesta planta al seu voltant, no l’hem de collir, ja que la cuscuta ja ha arrelat al seu interior i per molt que ens sembli que els traiem, la farigola ja està contaminada i és tòxica.

Com fer una bona recol·lecció de les plantes:

-Cal portar tisores, esmolades i ben netes, perquè s'ha de fer un tall sec. Contràriament, la planta podria ser atacada pels fongs.

-Si ha plogut, s’hi ha d’anar dos o tres dies després, perquè l'oli essencial recuperi tota la potència.
-S'ha de collir quan bufa mestral o ponent, que són els únics vents secs del Penedès (si són plantes
per a assecar).
-No s'han de collir en llocs contaminats.
-S'ha de portar barret, botes i roba clara per detectar i protegir-se dels paràsits.
-S'ha de collir una 3a part de la planta, o de la població, perquè les plantes puguin seguir el seu cicle
vital.
-Cal evitar collir-la en els dies dolents, que són els dies de lluna vermella indicats al Llunari.

Usos de la farigola:
-Interns: Es pren en tintura, xarop o en infusió (15 g/l). No s'ha de bullir. Si es vol que conservi
totes les propietats, s’escalda, es tapa i es deixa reposar 5 o 10 minuts amb el foc apagat. Es fa
servir per a mal de panxa, mala digestió, gasos, diarrea, manca de gana, gastritis, cucs intestinals,
refredats, cistitis, colesterol, menstruacions difícils, migranya, gota, reuma...

-Externs: Es fa servir la planta bullida per netejar ferides i llagues, bafs per al refredat o banys
d'ulls per a la conjuntivitis. L'esperit i l'oli de farigola es fan servir per als cops, rampes, torticoli,
ciàtica, voltadits, reuma.

-A la cuina: Serveix d'aromatitzant i per adobar. Una bona sopa de farigola ajuda a conservar la salut.

PRECAUCIONS
No és recomanable beure més de dues tasses de farigola al dia, i s'han de fer uns descansos regulars; és a dir, si ens prenem el remei durant una setmana hem de deixar que el nostre cos reposi durant una altra setmana i podem tornar a començar. No se n’ha de prendre durant l'embaràs ni amb insuficiència cardíaca.