TIZIANO TERZANI (La Toscana)

La Toscana

Marxem de Salon (França) i anem cap a la Toscana (Itàlia). Ens aturem a Campo Tizzoro des d'on fem un parell de rutes: un recorregut pels Apenins i  Orsigna.

A la primera,   molt apropet d'on dormim  al poble de Sant Marcello Pistoiese (Pistoia) hi ha un pont penjant molt xulo "Ponte Sospeso", té 227 metres de llarg i durant un temps va ser el pont penjant més llarg del món. L'any 2017 van inaugurar a Suïssa  "l'Europabruecke" (Pont d'Europa) de 494 metres de llarg,  convertint-se en el més llarg. 

Orsigna

El segon dia anem a Orsigna, per conèixer el poble on va viure Tiziano Terzani, un periodista italià, que va escriure "La fine è il mio inizio" (la fi és el meu principi). Vam sopar a un lloc que ens havia recomenat la Claudia, una amiga italiana. Si aneu per allà us l'aconsellem, és el "Molino di Berto" que ocupa un antic molí que va ser construit a començaments del segle X per fer farina de castanya; fan un menjar tradicional molt bo, i està atès per un personal molt amable.

Tiziano Terzani

"He sigut moltes coses en la meva vida, però al final no sóc res"   

Va néixer el 14 de setembre de 1938 a Florència  i va morir a Orsigna el 2004, va ser un escriptor, i periodista corresponsal de guerra.  Un home aventurer i apassionat que defensava la justicia, i que  aspirava a una societat millor.

El 1969 després de dimitir a Olivetti, va anar a Nova York a estudiar sinología (llengua, història i cultura Xinesa), ja que aquest país li provocava fascinació. I l'any 1971 es va trasladar a Singapur amb la seva dona i els dos fills on va començar una carrera de 30 anys com a corresponsal de guerra per la revista alemanya DER SPIEGEL que el va portar a desplaçar-se pel continent asiàtic.

Va recorrer el món i des d'una visió compromesa que va marcar la seva trajectòria,  va viure en primera persona diferents fets determinants del segle XX: la guerra freda, la Xina maoísta, el apartheid (anteriorment vam fer una entrada sobre Nelson Mandela), la guerra de Vietnam....

L'any 1984 va ser expulsat de la Xina per activitats contrarrevolucionàries; decebut per la seva experiència es va adonar que no es podia aconseguir una societat millor mitjançant guerres i revolucions. Després de viure uns anys al Japó se'n va anar a Nueva Delhi, on reflexions sobre la doctrina de Mahatma Gandhi li van obrir camí a noves experiències espirituals. 

Va arribar a la conclusió que l'única revolució que promou canvis que perduren és la que té lloc dins d'un mateix.

Ha publicat molts llibres, però només n'hi ha tres en castellà: "Un adivino me dijo", "Cartas contra la guerra" i "El fin es mi principio". I un en català: "Un altre tomb, si us plau!: un viatge pel mal i pel bé del nostre temps".

Es va retirar als 58 anys, poc després li van diagnosticar un càncer i va decidir retirar-se a l'Himalaya, on es va prepararar per la mort.

"La fine è il mio inizio" (la fi és el meu principi) 2006 Tiziano Terzani va voler viure els ultims anys de la seva vida amb la seva dona  a la seva casa a Orsigna (la Toscana). Volia morir al seu país d'origen, i allà es va preparar per tancar el cercle de la vida. Li va demanar al seu fill que vinguès a veure'l per últim cop, per explicar-li la història de la seva vida i el trascendental viatge que havia d'emprendre. Després de la mort del seu pare a l'any 2004,  Folco va publicar aquest llibre. Ens el va recomanar el Manel, una gran persona i un gran amic. Ell el va llegir en uns moments díficils i aquesta és la seva opinió: "La primera notícia que vaig rebre de  Tiziano Terzani i del seu llibre El fin es mi principio, li dec a la meva dona, l’Anna. Ella no recorda si fou per casualitat o seguint alguna recomanació que va veure per televisió la versió cinematogràfica de producció alemanya que es va fer d’aquesta obra l’any 2010. Li va impactar tant, que la va gravar i tot seguit la vàrem visionar conjuntament. Recordo que el personatge de Tiziano i la seva història enseguida em van interessar i vaig afanyar-me a aconseguir el llibre i fer-ne la primera lectura completa. Per bona que sigui  la versió cinematogràfica, que sens dubte ho és i val la pena, res és comparable a la lectura pausada i reflexionada del text escrit, que es llegeix amb una gran facilitat atesa la seva fluïdesa narrativa. Val a dir que el moment en que aquest llibre va sortir al meu encontre era el moment adequat. Amb trobava jo, com ell, en una edat ja avançada i amb un  diagnòstic, que podia fer  preveure que havia arribat l’hora d’anar-se preparant per encarar el que en termes generals en diuen, la fase terminal. L’enfoc de Tiziano m´ha servit tant, que des d’aquest moment, i d’això ja en fa uns anys, ha esdevingut una de les meves estrelles guia. El fi és el meu principi, reflecteix exactament el sentit de la vida per aquells que estem convençuts que la nostra realitat transcendeix la nostra corporeïtat. Sovint ens aferrem a identificar la nostra existència amb la nostra corporeïtat, creiem que som el nostre cos, sense veure que aquest està orientat a la seva extinció, i no per això deixem d’existir.  El llibre comença amb una reflexió impactant: sabent que la seva malaltia avança i li resta ja poc temps, li confessa a la seva dona, “si ara sortís un nou medicament, una pastilla, que fos capaç de fer-me viure deu anys més, no me la prendria. Perquè no voldria viure deu anys més. Per què? Per fer el que ja he fet?”. A partir d’aquesta reflexió fa un repàs de tota la seva vida i hi descobreix que totes les decisions que ha pres al llarg de la seva existència segueixen el que ell anomena un “fil conductor invisible” que ho acaba relligant tot i donant-li sentit a la seva existència. Aquest fil conductor no és altre cosa que el que els pensadors antics anomenaven ratio o raó de ser. I és que per Tiziano, les coses no passen perquè si, sinó que responen a una ratio que sovint se’ns escapa, i que no és perceptible des de la immediatesa. Només mirant amb la deguda perspectiva es fa perceptible. Comparteixo aquests pensaments, i el seu exemple m’ha ajudat i estimulat també a intentar aprofundir en aquesta  direcció. Recomano vivament aquest llibre, que no em canso d'anar rellegint!" Manuel Palou Maig del 2019 Moltíssimes gràcies Manel per compartir aquest llibre i tants altres bons moments!