CONTES DE TÒQUIO (Tokyo Monogatari)

Tokyo Monogatari (Contes de Tòquio, 東京物語 1953)

 “Sóc feliç, no desitjo res que no tingui” 

Avui hem decidit compartir una magnífica pel·lícula Japonesa, dirigida per Yasujiro Ozu.

Contes de Tòquio tracta amb molta sensibilitat,  la vellesa, el canvi generacional, la família, la soledat, i ens enfronta amb les nostres pròpies limitacions, i amb els elements que ens fan humans.

Tokyo monogatari ens pot semblar molt lenta si s’està acostumat als ritmes de les pel·lícules nord-americanes actuals. Tot i la seva duració poques coses sabrem de l’abans i després dels personatges.

Aquest ritme pausat pot fer-nos sentir que no passa res, però sí que passa. Detalls importants de la vida, mostrats amb un estil senzill  i profund alhora, sense condemnar als personatges acceptant-los com són. Una pel·lícula que et convida a mirar i a escoltar en silenci,  i a sentir el que senten els personatges d’una manera molt emotiva.

Sota aquesta sorprenent senzillesa s’amaga una pel·lícula meravellosa plena d’imatges i detalls que no hem de deixar escapar, que combinen bellesa i nostàlgia, serenitat i tristesa...

 "Una parella gran, viatja a Tokio des de la seva ciutat on viuen amb la seva filla petita, per tal de visitar els seus fills els quals, centrats en els seus problemes i les seves vides, no els poden dedicar gaire temps. Tot i que els pares són ben acollits pels fills, tenen les seves pròpies famílies i obligacions i, a poc a poc, esdevindran una molèstia inevitable. Destaca el personatge de Noriko la seva nora, que serà la que més temps i amor els hi dedicarà”.

El paper de Noriko és interpretat per Setsuko Hara, actriu que es va retirar, del cinema i de la vida pública després de la mort del director.

“Hem escampat fills pel món, i tu, sense ser de la família, has fet molt més per nosaltres que no pas tots ells. Gràcies, moltes gràcies“