CANT DE LA COTXA

CANT DE LA COTXA

diumenge, 19 de setembre del 2021

FRASES FETES I REFRANYS

 

(Del llibre “Els amants de la rambla del Celler”)

Una frase feta és un conjunt de paraules amb un únic significat, moltes vegades metafòric i de caire popular. La frase feta acostuma a tenir la mateixa forma i pot actuar com a una oració perquè té com a nucli un verb. El significat de les frases fetes és diferent al que tenen les paraules que la formen observades per separat.  

Refrany  Oracions que es diuen sempre igual, no admeten variacions. Acostumen a tenir un origen antic i fan referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut... Sempre conté un ensenyament.

Una frase feta pot ser alterada i adaptada al context del discurs pot tenir variacions sensibles tant pel que fa als elements que la conformen, com al temps verbal de l'oració, com a la possibilitat d'intercalar-hi diversos complements i elements, aliens a la frase feta originària. Mentre que amb els proverbis o refranys, això no passa.

Tant l'un com l'altre vénen de la tradició oral i reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles. Són la part del lèxic més genuïna d'una llengua i el seu domini demostra que el parlant en té un coneixement elevat. No coneixem el significat de totes les frases fetes i els refranys que una llengua atresora, ja que cada zona fa servir les seves. 

Frases Fetes i Refranys del llibre "Els amants de la rambla del celler"

1.     Abril i senyors tots traïdors (No te’n pots fiar).

2.     A la vida no es pot dormir sempre que es té son (Estar intranquil, tenir maldecaps).

3.     Anar per llana i tornar esquilat (Intentar fer una cosa en profit propi i resultar-ne perjudicat).

4.     Cametes en valguen (cames ajudeu-me).  (Es diu per a denotar l’acte de fugir precipitadament) 

5.     Cap de fer petar brases (Expressió usada per a referir-se a algú que té idees exaltades).

6.     Carregat de front (Ésser un marit enganyat per la seva muller).

7.   Convit de Sant Bru que se’l paga cadascú (És un avís perquè ningú es pensi que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració).

8.     D’espigolar pocs es fan rics (Les feines petites donen poc de benefici). Espigolar se'n diu, a l'arreplega de les espigues caigudes als segadors mentre realitzaven la tasca, o els fruits que han quedat al camp després de feta la col·lecta general.

9.     El facin beure a galet (Enganyar a algú abusant de la seva credibilitat). Beure fent caure a la boca el raig del líquid que surt pel broc petit d’un càntir, un porró, etc.

       Ens fa la tinyeta (fer la punyeta) (Molestar)

      Entre poc i massa la mesura passa (Tots els extrems són dolents)

      Fa un fred que glaça la cua dels gossos (Fa molt de fred)

      “Ja gairebé deia blat” No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat  (Vol dir que no s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que no sigui segur, fins que no s’hagi esdevingut).

    Moren més xais que moltons (Vol dir que moren més joves que vells). Es fa servir per animar a una persona gran).   

    No partir-hi peres ells les madures i tu les verdes  Amb ton senyor mai vulguis partir peres, que ell es menjarà les madures i tu les verdes (Partir peres vol dir desavenir-se, separar-se d’algú). Sembla que l’origen de l’expressió es troba en la recomanació de no partir (repartir-se) les peres amb el senyor (feudal), ja que segur que et toquen les més verdes, les dolentes. L’expressió va derivar a enemistar-se i, finalment a separar-se.

    A cent anys coteta verda ( Es diu d’aquells que en la vellesa volen actuar com a joves). Coteta es diminutiu de cota, vestit blanc amb mànegues curtes que es posava als nadons.

      No tinc sang de peix (Ésser excessivament plàcid, no indignar-se per res/ mancar d’energia).

      Passes el dia pesant figues (Endormiscar-se i fer capcinades / fer becaines).

     Quan és fet el colomar, el colom es mor (Les obres de construcció tarden tant a concloure’s que, moltes vegades, quan s’acaben ja no serveixen per a la finalitat que es pretenia quan s’havien pensat).

      Tenim llana al clatell (Ésser fàcil d’enganyar, ésser excessivament crèdul).

      Trempat com un all (Ple de salut i bon humor).

      Quan la dona et mira i riu, és que vol piu i no t’ho diu (Desig d’una dona de tenir relacions sexuals),

      Xerren més que un sac de nous (Enraonar molt).

      Un cara de suro (Que expressa desvergonyiment, que no es torna vermella per res).

De pell gruixuda (No avergonyir-se, ésser cínic / no avergonyir-se pels retrets de què hom s’ha fet mereixedor).

1 comentari:

Moltes gràcies per deixar un comentari! Ens fa molta il·lusió!!