FATEMA MERNISSI
Va néixer l'any 1940 a Fes, al Marroc, i va estudiar Ciències polítiques a la Facultat de Dret de la Universitat Mohamed V de Rabat, després va obtenir una beca per continuar els seus estudis a la Universitat de Sorbona París. Va fer el doctorat en Sociologia a la Universitat de Brandeis, fou guardonada amb el premi Príncep d'Astúries l'any 2003.
Va tornar al Marroc, va ser professora a la Universitat de Rabat i consultora d'organismes internacionals com ara la UNESCO, La seva autoritat mundial en els estudis de l'Alcorà i la seva defensa pels drets de les dones l'han convertit en una de les figures més rellevants del pensament islàmic contemporani.
Curiositat: "Pregó 2003 Festes de la Mercè"
(Podeu trobar-lo sencer clicant en aquest enllaç)
(...)Veritablement, la civilització real existeix perquè té comunicació; una civilització que no es comunica, no és res. (...)
Penso ara amb un personatge de l'al-Àndalus, que va viure sobre l’any 1400 i va escriure un llibre on s’explicava perquè els àrabs van perdre Andalusia i ell creia que era perquè havien perdut la comunicació; quan a l’escola o a la universitat, el professor parla i l’alumne només escolta, les coses no van bé perquè el mètode ha de ser ensenyar a l’infant a obrir-se a la llengua en un exercici de diàleg i el dia que els àrabs van perdre això van començar el seu declivi. (...)
El meu somni seria que una ciutat com Barcelona tingui talents i persones que vulguin comunicar-se amb persones del meu món, com ara aquest personatge que us he descrit del desert. El problema que tenim tots sobre la taula és el de la immigració; però jo crec que no s’ha de prohibir el moviment migratori, el que s’ha de prohibir és la violència. Qui guanya: el cowboy o Simbad? El cowboy dispara a qui troba i el Simbad viatja i aprèn. (...)
Ens podem preguntar per què necessitem un exèrcit? (...) El que cal és avançar en el diàleg de totes les religions, de totes les cultures i s’hauria de reflexionar en com aconseguir un planeta per viure sense ser atacats… Dialogant, comunicant… s’hi podria arribar. Em va afectar molt aquest estiu quan va morir molta gent gran tota sola a França. Quina mena de civilització és aquesta que abandona als vells? (...)
(...) ara també m’adono que he oblidat comentar que els volia parlar d’una dona ja gran. Els explicaré la seva història: el seu marit és pobre, la seva feina era ser pescador i ara a l’edat de la menopausa va decidir aprendre a pintar (...) Va pintar aquest que es titula «El vaixell de l’amor» ; s’hi pot veure l’home que treballa i al costat la dona que l’ajuda, però també va dibuixar la sirena per demostrar que l’amor supera tots els obstacles.
I aquest és el meu últim missatge, el de l’amor.
Per acabar, us deixem unes il·lustracions d'harems:su
.jpg)
