Crònica de l'assassí de reis (Patrick Rothfuss) 9.8/10
Crónica del asesino de reyes (crònica de l'assassí de reis), és una trilogia de llibres, escrita per en Patrick Rothfuss, que no està acabada (a data d'avui, 17 de gener de 2021). Jo, vaig arribar a aquest llibre a través de recomanacions de perfils d'Instagram. Deien que era molt i molt bona, però n'hi havia alguns que deien que de tant sentir-ne parlar, els havia decebut. A mi personalment m'ha agradat molt i molt. M'encanta la manera d'escriure d'aquest home i la història és molt bonica.
És un gran llibre de fantasia, amb màgia diferent de la que estem acostumats. Té les seves parts tristes (intentaré no fer spoilers). L'únic error que li puc trobar, és que l'últim llibre va sortir l'any 2011 i jo super feliç pensava que la trilogia estava acabada, però ara estic aquí, mossegant-me les ungles per saber què se n'ha fet d'en Kvothe.
*Disculpeu que els noms estiguin en castellà, però jo me'ls he llegit en castellà...
*Els llibres amb un tick, significa que me'ls he llegit.
La història principal està formada per dos llibres publicats:
- El nombre del viento (2007) 🗸
- El temor de un hombre sabio (2011) 🗸
- Las puertas de piedra (?) (En principi amb aquesta entrega s'acabaria la història d'en Kvothe)
Per altra banda hi ha tres llibres més que complementen la història principal:
*Aquests llibres estan ambientats al mateix món que els dos primers o bé tracten sobre un personatge presentat als dos primers.
- Cómo el viejo acebo vino a mí (2013)
- La musica del silencio (2014) 🗸
- El árbol del relámpago (2017)
Sinopsis
Kvhote, és una llegenda, un home que coneix els noms, un home bo o potser un assassí. Kvothe el sin sangre, Kvothe el asesino de reyes, Kvothe el arcano. Un personatge, mort? Un dia, un Cronista arriba al poble on hi ha un hostal (Roca de Guía) regit per en Kote. Però en Kote, no és qui diu ser. En Kote és realment en Kvothe i per primera vegada relata la seva història real. Li narra al Cronista en tres dies, cada dia, un llibre. La història transcorre entre el passat, narrant la història de'n Kvothe i el present, a l'hostal, amb en Bast, l'aprenent d'en Kvhote, que és un ésser fata (els fata són éssers extraordinaris de molta bellesa).
El llibre està escrit d'una manera molt bonica i amb descripcions precioses. M'encanta com escriu aquest home, tot i que depèn de qui, potser li pot semblar massa carregat. Us deixo per aquí el principi del llibre per si us el voleu llegir i valorar.
Us deixo amb un fragment preciós del primer llibre:
"Empecé a tocar otra cosa que no eran canciones. Cuando el sol calienta la hierba y la brisa te refresca, sientes algo especial, y yo tocaba hasta que conseguía expresar ese sentimiento. Tocaba hasta que la música sonaba a «Hierba tibia y brisa fresca».
Tocaba para mí mismo, pero era un público muy exigente. Recuerdo que pasé casi tres días enteros tratando de capturar «El viento al girar una hoja».
Hacia finales del segundo mes, podía tocar cosas casi con la misma facilidad con que las veía y las sentía: «El sol poniéndose detrás de las nubes», «Un pájaro bebiendo», «El rocío en los helechos».
Hacia mediados del tercer mes dejé de buscar fuera y empecé a buscar temas en mi interior. Aprendí a tocar «Viajar en el carromato con Ben», «Cantar con padre junto al fuego», «Ver bailar a Shandi», «Moler hojas cuando hace buen tiempo», «La sonrisa de madre»…
Tocar esas cosas me dolía, por supuesto; pero era un dolor como el de los dedos tiernos sobre las cuerdas del laúd."
Instagram: @vibres_blog
