SHIOSAI

潮騒   EL RUMOR DEL OLEAJE

 YUKIO MISHIMA (Kimitake Hiraoka)

No coneixíem aquest llibre ni el seu autor, estava exposat en un taulell de la biblioteca i ens va cridar l'atenció, va ser una bona troballa.   

Yukio Mishima (1925-1970 Tòquio) considerat un dels escriptors més importants del Japó del segle XX i un dels més coneguts a nivell internacional. Durant la seva carrera va escriure més de 40 llibres també va ser proposat pel Premi Nobel de Literatura sense èxit. Les seves obres barregen les tradicions japoneses amb el modernisme, El 25 de novembre de 1970, va cometre seppuku (harakiri, un ritual de suïcidi japonès) davant dels mitjans de comunicació. 

Shiosai: A Utajima, una petita illa del Japó, on les tradicions i costums es mantenen intactes, dos joves s'enamoren. En Shinji, un jove pescador fill d'una família molt humil i l'Hatsue filla d'un dels homes més rics del poble. El far solitari, el temple sintoista, les cases, el port, les barques i el mar són l'escenari  de la novel·la.

És una obra inoblidable per la seva senzillesa, per la manera en què l'autor descriu la vida de l'illa, els seus costums, els pescadors, les dones recol·lectores d'algues, l'amor i la sexualitat.  Una novel·la que et transporta a l'illa i et fa sentir els moviments del mar, els colors del paisatge, la llum del far, l'olor de les algues i el silenci del temple. 

Algunes de les coses que hem descobert:

Les Ama "les dones bussejadores japoneses"

La paraula "Ama" és una combinació de dos Kanjis que signifiquen mar i dona.  Són bussejadores conegudes per practicar la pesca submarina a les zones costaneres del Japó. Es parla d'un ofici d'uns 2000 anys d'antiguitat, però sembla que es va perdent en el temps i que actualment el nombre de dones que ho practiquen no arriba a 2000. Gairebé la meitat treballen a les aigües del Pacífic de la Península de Shima, moltes a la ciutat de Toba i Shima. La seva missió és buscar menjar al fons del mar i passa de generació a generació. A banda de transmetre a les filles unes tècniques úniques de busseig, transmeten una filosofia i un mode de vida especialment respectuós amb el medi ambient.

Festival 0-bon

És una de les festes  tradicionals més importants del Japó. És una celebració d'origen budista, dedicada a les famílies i als éssers estimats difunts. A la majoria de llocs ho celebren a l'agost i dura uns 3 dies. Segons la tradició japonesa, aquests dies les ànimes dels difunts tornen a les cases per visitar als seus familiars i l'objectiu d'aquesta festa és donar-los la benvinguda amb alegria i respecte. 

Durant el primer dia "Mukaebon" preparen un altar per rebre'ls amb els aliments que més els hi agraden. També hi col·loquen cogombres í albergínies "Shoryoma i Shoryoushi" simbolitzen un cavall i una vaca (animals que segons les creences utilitzaran els difunts per arrivar a la casa). Igualment es posen fanalets per facilitar el camí d'arrivada a les ofrenes. Al vespre encenen a fora de la casa, el foc de benvinguda "Mukaebi". El segon dia es fan actes familiars i es visiten els cementiris.  El tercer dia "Okuribon" s'encén el foc de l'acomiadament "okuribi". A Kioto es fa el "Gozan no okuribi", encenen grans fogueres a la muntanya. El "Toro Nagashi" llinternes flotants, per acomiadar als familiars, molt conegut a Hiroshima. A molts llocs, en especial a Nishimonai donen la benvinguda i acomiadament amb danses que s'anomenen"Bon odori".

FAHRENHEIT 451

"No hace falta quemar libros si el mundo empieza a llenarse de gente que no lee, que no aprende, que no sabe..." (Ray Bradbury) 

Fa uns dies la Natalia ens va recomanar aquest llibre, feia temps que teníem ganes de llegir-lo i després d'escoltar la seva opinió vam decidir que havia arribat el moment. És un llibre sorprenent, curt però intens, que no et deixa indiferent i que et fa reflexionar sobre l'actualitat.

 

Fahrenheit 452 és una distopia sobre una societat de futur en la que s'aposta per una felicitat basada en la ignorància. Un món on està prohibit llegir, perquè llegir obliga a pensar i a qüestionar-se, on les persones es converteixen en borrecs a causa dels missatges, programes televisius que els arriben a casa i per l'excessiu consum d'oci i béns materials. 

Montag, el protagonista, pertany a una estranya brigada de bombers que no es dediquen a apagar focs, la seva tasca és cremar llibres.  De fet, el títol del llibre va relacionat amb la temperatura necessària per tal de cremar paper. 

Una novel·la de ciència-ficció amb una trama original i irònica  que t'aboca  a recordar que a la vida real i en diferents moments de la història ja s'ha portat a terme la crema  de llibres i  la persecució del lliure pensament.

"Sin bibliotecas, ¿Qué tenemos? Ni pasado ni futuro." 

Ray Douglas Bradbury (Waukenaun, Illinois, 1920 - Los Ángeles, California, 2012) va ser un escriptor estatunidenc, conegut principalment pels seus llibres de ciència-ficció.

Es guanyava la vida venent diaris. Va tenir una formació autodidacta, passava les nits a la biblioteca. L'any 1943 va deixar el treball de venedor i es va dedicar a escriure a temps complert. Va publicar més de 400 relats i va  ser l'any 1950 quan va començar la seva fama literària, amb la publicació de Cròniques Marcianes. L'any 1951 publica L'home il·lustrat i el 1953 FaHrenheit 451 una novel·la que va trigar poc més d'una setmana  en escriure . 

Va morir als 91 anys. Va demanar que a la seva tomba hi hagués aquesta inscripció "Autor de Fahrenheit 451"

GALETES DE PLÀTAN I CIVADA

🍪​Unes galetes saludables per gaudir amb un bon llibre 🍪​

Aquestes galetes van ser un gran descobriment, són uns dolços fets amb molt pocs ingredients, naturals i sense refinar, són molt fàcils i ràpids de fer. A més és una magnífica recepta per aprofitar aquells plàtans molt madurs,  tot i que a casa alguna vegada els deixem madurar expressament, per tenir l'excusa perfecta per poder-ne menjar. 

Ingredients:

• 3 plàtans ben madurs
• civada
• 2 cullerades de cacau en pols pur 100%

Preparació:

1. Aixafar els plàtans amb una forquilla i afegir la civada fins que quedi una pasta espessa.
2. Barrejar amb el cacau.
3. Escalfar el forn a 180º
4. Posar paper de forn sobre una safata. Agafar cullerades de la barreja i posar-les sobre el paper, deixant espai entre elles.  Aixafar una miqueta amb la mateixa cullera. I posar-les el forn, uns 15 minuts. 

CUANDO LOS MONTES CAMINEN

( YOUSSEF EL MAIMOUNI)

Cuando los Montes Caminen és  una novel·la sobre la Guerra Civil des d'un punt de vista diferent del que havíem llegit fins ara. Narrada en primera persona i protagonitzada per Yusuf, un jove magrebí que s'enrola a les tropes mores de l'exèrcit de Franco, un jove que no entén el motiu de la guerra ni l'actuació violenta de molts  dels seus companys, així com el tracte de discriminació rebut per aquells amb qui lluita cada dia.  

Els protagonistes de la novel·la són els sense nom de la guerra, però també hi apareixen alguns personatges històrics com el general  Mohamed Ben Mizzian, el líder de la resistència rifeña el 1921, Abdelkrim Jattabi i  el polèmic i singular  Ahmed el Raisuni.  

Un relat que mostra els diferents motius pels quals algú es pot embarcar a una guerra d'un país que no és el seu i que a més a més no és ben rebut. 

Youssef el Maimouni va néixer a Ksar el Kebir i al cap d'un mes se'n van anar a viure a Coma-ruga, ha estudiat filologia Àrab i mediació de conflictes. Aquesta és la seva primera novel·la.

Felicitats, Youssef per aquesta magnífica iniciativa, per endinsar-nos en la vida, els costums, i tradicions de petits pobles del nord d'África. Per ensenyar-nos el significat i l'ús de paraules tan boniques com la Salam, Sabah el Jer i Sabah el Noor... Per abocar-nos als aromes de la baisara, l'harira, els dolços i l'inoblidable té.  Una novel·la que ens ha fet reflexionar sobre moltes coses que a vegades donem per fetes. Esperem amb ganes el segon llibre d'aquesta trilogia de la discriminació.

Moltes gràcies Pep, per fer-nos arribar aquest llibre que ens ha  transportat als records dels meravellosos viatges que hem fet al Marroc, un país amb espectaculars paisatges, unes ciutats plenes de vida, els mercats amb els seus aromes i colors, una gastronomia excepcional i sobretot unes persones amables i hospitalà
ries.

  

SIMFONIA DE TARDOR

SIMFONIA DE TARDOR

 (Vicenç Llorca)

És l'última novel·la  de la trilogia de Vicenç Llorca. La primera va ser Tot el soroll del món (2011) i després Aquell antic missatge de l'amor (2018). L'amor, l'art, la vida i la recerca de la felicitat són els eixos en comú d'aquestes obres que se succeeixen cronològicament. 

Un reconegut músic gironí, després de separar-se, decideix retirar-se a Organyà amb el propòsit de culminar la seva trajectòria amb la creació d'una simfonia. El retrobament amb un amor de joventut i la bellesa dels paisatges de l'Alt Urgell i Andorra seran la seva inspiració per a la composició. 

Simfonia de tardor és un homenatge a la música a través del compositor Robert Shumann i la seva simfonia "Primavera".

Un llibre que ens ha portat a fer un bonic recorregut sota la impressionant paret de la serra del Cadí, a conèixer petits pobles com Cava, Ansovell, El Querforadat i Arsèguel que tenen com a teló de fons la cara nord d'aquesta serra. 

Ens ha fet passar unes bones estones musicals, emocionant-nos amb el Cant dels Ocells i el discurs d'agraïment de Pau Casals a la seu de les Nacions Unides l'any 1971. Recordant Memory del musical "Cats" de l'Andrew Lloyd Webber estrenat l'any 1981, i escoltant-la amb la magnífica veu de la Barbara Streisand tal com ho fan el Marc i l'Emma a la novel·la.

De ben segur que continuarem gaudint de les altres sortides i de la música de Simfonia de tardor.  

 

 

.

Pastís de mandarina

El pastís de la Laura 

Aquesta recepta la vam descobrir,  al blog elsplaersdemavida, buscant un obsequi dolç per a la Laura, una bona amiga a qui li agraden molt les mandarines. Tot i que es pot barrejar amb farina de blat, nosaltres només la fem amb ametlla convertint-se en un pastís ideal per aquelles persones que no poden menjar gluten. Hem fet algun petit canvi en els ingredients de la recepta inicial, i quan és per algun enamorat de la xocolata n'hi afegim per sobre.  

Volem fer arribar aquest magnífic obsequi dolç al Joan i a totes aquelles persones que els hi agradin els pastissos amb gust  de cítrics 

Ingredients:

•      3 mandarines
• 
        4 ous
•      Ratlladura de ½ llimona
•      100 gr.  de sucre
  
•      100 ml. Oli d’oliva
•      180 gr. de farina d'ametlla
•      10 gr. llevat
•      2 gr. sal
  
  

 Preparació:

1. Posar amb aigua al foc les mandarines 30 minuts sense que bullin molt. Escórrer i  triturar   fins  que quedi una pasta.
2. Batre els ous, el sucre, la llimona i la sal. Posar l’oli i remenar bé.
3. Afegir la mandarina, l’ametlla i el llevat.
4. Posar en un motlle i coure entre 45 i 50 minuts al forn a 180º.

 

 

PHILADELPHIA

Any: 1993

Director: Jonathan Demme

Després de llegir el llibre de "En una sola persona" de John irving, vaig recordar aquesta pel·lícula, els seus actors i la música. Vaig pensar que podria anar a buscar-la a la bibilioteca, preparar unes crispetes  i compartir-la amb la resta de cotxes del blog.

La sida 
És una malaltia produïda per un retrovirus anomenat VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana). El VIH afecta les defenses de l’organisme (les cèl·lules del sistema immunitari), destruint-les progressivament, de manera que la persona infectada pot patir infeccions produïdes per gèrmens, paràsits i virus que, en persones que tinguessin un sistema immunitari normal, serien inofensives. 

Els primers casos de la sida es van detectar a principis dels anys 80 a Califòrnia. Els malalts presentaven símptomes de pneumònia per un microorganisme normalment innocu, o bé càncers de pell, anomenat sarcoma de Kaposi. Els sistemes de defenses dels malalts fallaven. Els metges van denominar la malaltia síndrome d’immunodeficiència relacionada amb l’homosexualitat, perquè inicialment  pensaven que només afectava a aquest col·lectiu. 

La pel·lícula

Una pel·lícula que tracta la discriminació laboral per raons de salut i orientació sexual. Tom Hanks representa a un advocat que és acomiadat per tenir SIDA, i que decideix denunciar a l'empresa. La seva parella és l'actor Antoni Banderas. L'advocat que el representarà és un altre magnífic actor, el Denzel Washington.

Els actors 

Thomas "Tom" Jeffrey Hanks, va nèixer a  Concord, (Califòrnia) el 9 de juliol de 1956.

Ha guanyat dos Oscars, per Philadelphia (1993) i per Forrest Gump (1994), i ha estat nominat tres cops més per BIG (1988), Saving Private Ryan(1998) i Cast Away (2000). El 1996 va devotar com a director amb la pel·lícula Wonders. 

Denzel Washington, va nèixer a Mount Vemon (Nova York), el 28 de desembre de 1954.

L'any 1989 va guanyar l'Oscar al millor actor secundari a Temps de glòria, esdevingué un actor molt valorat a partir de  L'informe Pelicà(1993) i Philadelphia (1993). Aconsegueix l'oscar al millor actor amb la pel·lícula Training day (2002). Ha estat nominat quatre cops per Cry Freedom (1987), Malcolm X (1992), Hurricane Carter (2000), Flight (2013). El 2003 dirigeix Antwone Fisher i  el 2007 The great debaters.

La música

  1.- Streets of Philadelphia (Bruce Springsteen), guanyadora de l'Oscar a la millor cançó original.

  2.- Lovetown (Peter Gabriel)

  3.- It's in your eyes (Pauletta Pearson)

  4.- Ibo lele Dreams come true (RAM)

  5.- Please send me someone to loveshington (Sade)

  6.- Have you ever seen the rain? (Spin Doctors)

  7.- I don't wanna talk about it (Indigo Girls)

  8.- La mamma morta (Maria Callas)

  9.- Philadelphia (Neil Young)

10.- Precedent (Howard Shore)

Us deixem aquí un video de la cançó guanyadora de l'Oscar, esperem que us agradi! 

.

 EN UNA SOLA PERSONA

(John Irving)

En una sola persona gira entorn d'en Billy Abbot, escriptor, narrador i protagonista de la novel·la. És ell qui ens explica  des de  la seva  infantesa, l'adolescència, i la descoberta de la seva bisexualitat. Quan arriba a l'edat adulta es converteix en escriptor i viu l'epidèmia de la sida de la dècada dels vuitanta, fins al moment actual on té 70 anys.

Una tragicomèdia que reivindica els drets sexuals a través dels diferents personatges. "En una sola persona" és una crida contra la intolerància i una crítica de l'homofòbia i la gran repressió sexual que hi va haver fins a finals dels anys 90.

"En una sola persona" és una obra inoblidable que no et deixarà indiferent. I tal com diu a la pàgina 62 és: "tot el que et fa falta per endinsar-te en un viatge completament absorbent [...]". 

John Irving (John Wallace Blunt): És un escriptor nord-americà nascut el 2 de març de 1942 a Exeter, New Hampshire. Autor de nombrosos best-sellers i guionista guanyador d'un Oscar al 2000 amb la pel·lícula "The Cider House Rules". Nosaltres no l'hem vist, però ens l'apuntem! Algú de vosaltres la ha vist?

La seva primera novel·la va ser Setting Free the Bears, però va aconseguir l'èxit amb la quarta,  El món segons Garp (1976).

La seva pàgina web: https://john-irving.com/ 

Llegint aquest llibre ens va venir al cap  "Philadelphia", una pel·lícula que havíem vist feia temps. Fa uns dies la vam anar a buscar a la biblioteca per tornar-la a veure.  En un proper post la compartirem!

EN EL MAPA. DE CÓMO EL MUNDO ADQUIRIÓ SU ASPECTO

(Simon Garfield)

Simon Garfield va néixer a Londres l'any 1960, és un periodista anglès, autor de diferents llibres de no-ficció. Algunes de les seves publicacions: 
Mi Tipo, un llibre sobre fonts tipogràfiques, 
Postdata, una curiosa història de la correspondència.
És editor d'una trilogia de diaris sobre la II Guerra Mundials i les seves seqüeles, ha fet un estudi sobre la sida a la Gran Bretanya que va obtenir el premi Somerset Maugham.

En el mapa és un llibre que mostra la passió pels mapes. Està compost de capítols on s'explica una història abreviada de la cartografia i de mapes de butxaca on s'analitza un mapa en concret.

Relata la història dels mapes, la seva importància i algunes anècdotes amb temes molt variats,  La Cartografia  al cinema, als jocs de taula, als videojocs...

Vincula els inicis dels mapes a la gran biblioteca d'Alexandria i a savis grecs. Explica com les guies van ser utilitzades pels nazis en un intent de destrucció cultural. Com es van fer mapes per veure els llocs de les estrelles a la dècada dels 60. Parla dels venedors i dels lladres de mapes, de la sala de Churchill...

Ens ha semblat un llibre molt interessant i ple de curiositats! Un autor que ens ha sorprès gratament i de qui ben segur en llegirem més!

Aquest llibre el vam descobrir a partir d'un altre llibre també molt recomanable, "Trazado. Un atlas literario" d'Andrew DeGraff, un cartògraf que ha dibuixat els mapes d'alguns dels clàssics més importants de tots els temps! 

Aquí us deixem alguns exemples, a veure si sabeu de quins llibres són:

FRASES FETES I REFRANYS

 

(Del llibre “Els amants de la rambla del Celler”)

Una frase feta és un conjunt de paraules amb un únic significat, moltes vegades metafòric i de caire popular. La frase feta acostuma a tenir la mateixa forma i pot actuar com a una oració perquè té com a nucli un verb. El significat de les frases fetes és diferent al que tenen les paraules que la formen observades per separat.  

Refrany  Oracions que es diuen sempre igual, no admeten variacions. Acostumen a tenir un origen antic i fan referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut... Sempre conté un ensenyament.

Una frase feta pot ser alterada i adaptada al context del discurs pot tenir variacions sensibles tant pel que fa als elements que la conformen, com al temps verbal de l'oració, com a la possibilitat d'intercalar-hi diversos complements i elements, aliens a la frase feta originària. Mentre que amb els proverbis o refranys, això no passa.

Tant l'un com l'altre vénen de la tradició oral i reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles. Són la part del lèxic més genuïna d'una llengua i el seu domini demostra que el parlant en té un coneixement elevat. No coneixem el significat de totes les frases fetes i els refranys que una llengua atresora, ja que cada zona fa servir les seves. 

Frases Fetes i Refranys del llibre "Els amants de la rambla del celler"

1.     Abril i senyors tots traïdors (No te’n pots fiar).

2.     A la vida no es pot dormir sempre que es té son (Estar intranquil, tenir maldecaps).

3.     Anar per llana i tornar esquilat (Intentar fer una cosa en profit propi i resultar-ne perjudicat).

4.     Cametes en valguen (cames ajudeu-me).  (Es diu per a denotar l’acte de fugir precipitadament) 

5.     Cap de fer petar brases (Expressió usada per a referir-se a algú que té idees exaltades).

6.     Carregat de front (Ésser un marit enganyat per la seva muller).

7.   Convit de Sant Bru que se’l paga cadascú (És un avís perquè ningú es pensi que va de convidat a alguna menjada, festa o celebració).

8.     D’espigolar pocs es fan rics (Les feines petites donen poc de benefici). Espigolar se'n diu, a l'arreplega de les espigues caigudes als segadors mentre realitzaven la tasca, o els fruits que han quedat al camp després de feta la col·lecta general.

9.     El facin beure a galet (Enganyar a algú abusant de la seva credibilitat). Beure fent caure a la boca el raig del líquid que surt pel broc petit d’un càntir, un porró, etc.

       Ens fa la tinyeta (fer la punyeta) (Molestar)

      Entre poc i massa la mesura passa (Tots els extrems són dolents)

      Fa un fred que glaça la cua dels gossos (Fa molt de fred)

      “Ja gairebé deia blat” No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat  (Vol dir que no s’ha de confiar en l’èxit d’una cosa fins que no sigui segur, fins que no s’hagi esdevingut).

    Moren més xais que moltons (Vol dir que moren més joves que vells). Es fa servir per animar a una persona gran).   

    “No partir-hi peres ells les madures i tu les verdes”  Amb ton senyor mai vulguis partir peres, que ell es menjarà les madures i tu les verdes (Partir peres vol dir desavenir-se, separar-se d’algú). Sembla que l’origen de l’expressió es troba en la recomanació de no partir (repartir-se) les peres amb el senyor (feudal), ja que segur que et toquen les més verdes, les dolentes. L’expressió va derivar a enemistar-se i, finalment a separar-se.

    A cent anys coteta verda ( Es diu d’aquells que en la vellesa volen actuar com a joves). Coteta es diminutiu de cota, vestit blanc amb mànegues curtes que es posava als nadons.

      No tinc sang de peix (Ésser excessivament plàcid, no indignar-se per res/ mancar d’energia).

      Passes el dia pesant figues (Endormiscar-se i fer capcinades / fer becaines).

     Quan és fet el colomar, el colom es mor (Les obres de construcció tarden tant a concloure’s que, moltes vegades, quan s’acaben ja no serveixen per a la finalitat que es pretenia quan s’havien pensat).

      Tenim llana al clatell (Ésser fàcil d’enganyar, ésser excessivament crèdul).

      Trempat com un all (Ple de salut i bon humor).

      Quan la dona et mira i riu, és que vol piu i no t’ho diu (Desig d’una dona de tenir relacions sexuals),

      Xerren més que un sac de nous (Enraonar molt).

      Un cara de suro (Que expressa desvergonyiment, que no es torna vermella per res).

De pell gruixuda (No avergonyir-se, ésser cínic / no avergonyir-se pels retrets de què hom s’ha fet mereixedor).