Vibres
Amb aquest blog volem compartir els nostres descobriments, viatges, llibres... Aquelles coses que ens fan gaudir en el nostre dia a dia.
CANT DE LA COTXA
dimarts, 2 d’abril del 2024
LOS SENDEROS DEL MAR
divendres, 8 de març del 2024
Mary Anning "La buscadora de fòssils"
Una altra gran dona que va passar desapercebuda
La mare de la paleontologia
diumenge, 26 de novembre del 2023
PENSAR A LA JAPONESA
UN VIAJE POR EL ESTILO DE VIDA DEL PAÍS DEL SOL NACIENTE
LE YEN MAI
La Le Yen Mai, ens convida a embarcar-nos en un enriquidor viatge espiritual pel país del Sol naixent explorant quinze conceptes fonamentals del pensament japonès i fent parades en llocs captivadors de Kyoto.
A través d'aquest llibre descobrirem com viure amb harmonia amb el nostre entorn, aprendre a trobar el nostre Ikigai (raó de ser), valorar la veritable bellesa i apreciar la importància de valors com la gratitud, la paciència, i la capacitat d'escoltar... Aquest recorregut culminarà amb el concepte del "mono no aware", un sentiment profund de consciència i empatia davant la singularitat i l'efímera naturalesa de tot allò que ens envolta i de la vida mateixa. Cada un d'aquests principis ens oferirà una valuosa perspectiva per viure una vida més significativa i harmoniosa.Durant els quinze capítols ens endinsarem en llocs fascinants com el Jardí Daisen-in, la grandesa del temple Kiyomizu-Dera, el pintoresc districte de Pontocho, i el místic Santuari de Fushimi Inari-Taisha, entre altres indrets màgics que ens oferiran moments d'inspiració i reflexió.
Moltes gràcies, Natàlia per regalar-nos aquest llibre!
L'autora del llibre la Le Yen Mai és una escriptora d'origen vietnamita que va néixer a Zúrich (Suïssa). Graduada en imatge de marca i especialitzada en moda i disseny, treballa com a organitzadora d'espais professionals amb l'objectiu de simplificar la vida dels seus clients.
Petits descobriments:
Itadakimasu: Paraula japonesa que vol dir rebre amb humilitat el menjar, agraïment a tothom que ha participat en fer possible el plat que tenim a la taula (cuiner, recol·lector...) i agraïment a l'aliment. És una expressió que es fa servir sempre abans de començar, ho diu el mateix comensal, mai li dirà a una altra persona.
Gochisoosama deshita: Aquesta paraula la fan servir després de menjar en agraïment pels aliments que han tingut la sort de gaudir, i tampoc es desitja d'una persona a l'altra.
Animal flow: Entrenament Físic que consisteix en una sèrie d'exercicis realitzats amb el pes corporal que imiten el moviment dels animals.
Petita curiositat:
Si seguiu el nostre blog des de fa un temps, aquesta portada us sonarà una mica: "La gran onada de Kanagawa", una de les imatges més famoses del món i sobretot representativa de la cultura japonesa també apareixia en un altre llibre del que vam parlar al blog: fent clic aquí, podeu accedir a la nostra ressenya! Però, sabeu perquè és tan famosa? Perquè és de domini públic, cosa que la fa accessible per centenars de marques i campanyes publicitàries!
dimarts, 24 d’octubre del 2023
SUSHI, RAMEN, SAKE
UN VIAJE APASIONANTE AL ACERVO CULINARIO DE JAPÓN
diumenge, 3 de setembre del 2023
RESTAURANT "S'HA ACABAT EL BRÒQUIL" (RIPOLLÈS)
Prolongació Gaia, 12 Campdevànol
Telf: 972604495 (Ripollès)
Fa uns dies vam anar a fer la ruta dels 7 gorgs a Campdevànol. És una ruta senzilla d'uns 10 km per gaudir amb família. A l'estiu, és un lloc ideal per anar fent parades als gorgs i refrescar-se en aquestes piscines naturals. Cal tenir en compte que durant aquests mesos es paga una entrada i que també a vegades es fa difícil aparcar de forma gratuïta i s'ha d'anar a un pàrquing de pagament més amunt de la Font del Querol.
Avui volem compartir una magnífica troballa que vam fer durant aquesta sortida, el restaurant "S'ha Acabat El Bròquil". Inicialment, el vam escollir perquè el nom ens va fer molta gràcia, però vam descobir que a més era un lloc molt recomanable. És un lloc amb encant, amb una terrassa molt acollidora on els gossos també hi són benvinguts amb un bol d'aigua fresca. Era un dia de cada dia a l'hora de dinar, i a més de la carta, també oferien dos menús amb una excel·lent relació qualitat/preu. El personal va ser extraordinàriament amable.Ben segur que hi tornarem per tastar i gaudir del Menú gastronòmic dels caps de setmana. Un restaurant amb plats ben elaborats i una cuidada presentació, el servei molt atent i servicial.
Sens dubte, també és un lloc que recomanem a tothom que vulgui gaudir d'una excel·lent experiència culinària sense haver de deixar els seus estimats amics de quatre potes a casa.
Enhorabona a tot l'equip pel projecte!
L'EXPRESSIÓ S'HA ACABAT EL BRÒQUIL
Expressió que normalment es diu de forma concloent, i que significa que dona per acabada una conversa, una objecció, una qüestió, o que s'ha acabat alguna cosa bona.
El seu origen segons la web parlacatalana.com el trobem en la Barcelona del segle XIX, en una fonda del carrer de la Boqueria, la Fonda Nacional, on feien un bròquil que agradava molt. Els cambrers demanaven els plats a la cuina amb una cantarella molt especial, i quan un plat s'exhauria cridaven: "s'ha acabat el (i el nom d'un plat)". Quan van enderrocar l'edifici, l'Esquella de la Torratxa (un diari) va publicar que ara sí que a la Fonda Nacional se li havia acabat el bròquil. I la frase es va popularitzar.
ALTRES LLENGÜES (tocatdelbolet.cat):Anglès: "End of the story" (s'ha acabat la història),"The party is over" (s'ha acabat la festa), "Elvis has left de building" (inicialment es feia servir per indicar als fans dels concerts Elvis, que ja s'havia acabat i podien marxar),
Francès: "C'est la fin des haricots" (és la fi de les mongetes) significa que ja no queden més forces, que s'ha arribat al límit. "Restons-en là" (deixem-ho aquí).
Italià: "La festa è finita" (s'ha acabat la festa), "E mo abbiamo proprio finito di campa" (hem fet el camp) significa que ja s'ha arribat al final d'alguna cosa bona, que ja no en queda més.
Castellà: "Se acabo lo que se daba"
dimarts, 20 de juny del 2023
LLIBRE HISTÒRIES DEL JAPÓ
Viatge pel país dels samurais del sushi i de la tecnologia punta
Històries del Japó, un viatge literari pel país del sol naixent, que ens transportarà a aquesta terra de contrastos entre la persistència gairebé sagrada del passat i la mirada curiosa del futur i ens proporcionarà una visió més profunda i completa d'aquesta fascinant nació.
A través de les seves pàgines estructurades en diferents capítols viatjarem per llocs emblemàtics de les illes de Honshu, Kyushu i Shikoku, així com per les ciutats de Tòquio, Kyoto i Osaka. L'autor ens convida a conèixer la cultura, història, tradicions i formes de vida d'aquest país a través de vivències i anècdotes. Ens presenta persones i situacions que ens permeten endinsar-nos en la mentalitat japonesa i entendre millor els seus valors, les seves creences i els seus costums.
Curiositats:
- La dinastia del Japó és la més antiga (governant de forma continuada), la família de l'actual emperador va començar el seu regnat 600 anys aC.
- Al calendari japonès comença una nova era cada vegada que hi ha un nou emperador. El 2019 amb el 126è emperador, Naruhito, s'inicia l'era Reiwa (bella harmonia).
- Fins a la Segona Guerra Mundial es creia que l'emperador era una divinitat, però després de la derrota a instàncies de les forces d'ocupació l'emperador va renunciar al seu càrrec diví. Així doncs, Akihito va ser un déu fins als 44 anys i un ésser humà a partir d'aquesta edat. A l'article 3 de la Constitució japonesa del 1889, "el tron sagrat va ser establert quan el cel i la terra es van separar. L'emperador és d'origen celestial, diví i sagrat. Està per damunt de tots els seus súbdits[...]" La nova Constitució el 1946, ja no atorgava a l'emperador el caràcter diví.
- D'acord amb la religió xintoista i la seva mitologia, l'emperador descendeix de la deessa del Sol Amaterasu, que va donar vida a la terra de Yamato (Japó actual) i va fundar una dinastia que ha regnat sense interrupcions. Tres misteriosos regals són el llegat d'aquesta deessa a la família imperial, un mirall, una espasa i una joia que sempre són presents a la cerimònia d'entronització, però estan embolicats, ja que estan vedats als ulls humans i ni tan sols l'emperador els pot veure. Els tres regals es guarden en diferents santuaris, el Yata No Kagami (el mirall) que representa la saviesa es guarda al santuari d'Ise. L'espasa que representa el valor, al santuari d'Atsuta, a Nagoya i la joia al Palau Imperial de Tòquio.
.
dissabte, 29 d’abril del 2023
PASTÍS DE XOCOLATA I PLÀTAN
- 2
plàtans, si són madurs millor
- 2
gots de farina
- 1
got de beguda vegetal (soja/civada...)
- 1
got de cacau en pols
- 1
got de sucre
- 1/2
got d'oli d'oliva
- mitja
cullerada de cafè de canyella
- un
polsim de sal
- 1 sobre de llevat
- Barrejar el plàtan tallat a trossos amb el sucre fins que quedi una pasta homogènia.
- Afegir-hi
l'oli, la beguda vegetal, el cacau i la canyella, triturar amb la batedora.
- En
un bol posar la farina tamisada, el llevat i la sal. Remenar bé i tot
seguit abocar-hi la barreja anterior. Remenar bé amb una espàtula, us
quedarà una massa molt espessa.
- Untar
un motlle amb oli i abocar-hi la
massa.
- Coure al forn, preescalfat a 180º uns 30-40 minuts. Abans de treure del forn comprovar amb un escuradents que estigui cuit.
dimecres, 5 d’abril del 2023
LLIBRE SOMNIS DE L'HAREM
(Fatema Mernissi (1940 Fes-2015 Rabat)
- La Koutoubia de Marràqueix, la mesquita icònica de la plaça de Yamaa el Fna a Marràqueix, va ser la font d'inspiració per a la construcció de la Giralda de Sevilla.
- El nom Koutoubia té el seu origen de la paraula àrab "Koutoubiyyin", que significa "llibreters". La raó per la qual va rebre aquest nom és que antigament a prop de la mesquita es reunien llibreters i escriptors per vendre llibres i intercanviar coneixements.
- Al mellah, s'anomena així als barris jueus del Marroc, el més antic i el més ben conservat és el de Fes, aquí és d'on surt el nom. Els jueus es van traslladar a un barri que es deia Al mellah que vol dir "barri de la sal".
- Ramadà: El calendari islàmic té 12 mesos i el novè mes és el Ramadà. El començament de cada mes es determina per l'observació de la lluna nova.
- Pastela, bastela, bastilla o pastilla: És un plat típic de la cuina marroquina que es fa servir en ocasions especials. Es prepara amb fulles de pasta "filo" i gairebé sempre farcida de carn (al llibre de colom) o peix, és dolça i salada porta nous, sucre i canyella.
- Sfenjs: Són com uns bunyols, que es poden trobar als mercats i a les botigues pel carrer. Normalment, es mengen per esmorzar acompanyats amb té
i a vegades amb mel.
.
dimecres, 8 de març del 2023
8 DE MARÇ 2023 Dia internacional de la dona
FATEMA MERNISSI
Va néixer l'any 1940 a Fes, al Marroc, i va estudiar Ciències polítiques a la Facultat de Dret de la Universitat Mohamed V de Rabat, després va obtenir una beca per continuar els seus estudis a la Universitat de Sorbona París. Va fer el doctorat en Sociologia a la Universitat de Brandeis, fou guardonada amb el premi Príncep d'Astúries l'any 2003.
Va tornar al Marroc, va ser professora a la Universitat de Rabat i consultora d'organismes internacionals com ara la UNESCO, La seva autoritat mundial en els estudis de l'Alcorà i la seva defensa pels drets de les dones l'han convertit en una de les figures més rellevants del pensament islàmic contemporani.
Curiositat: "Pregó 2003 Festes de la Mercè"
(Podeu trobar-lo sencer clicant en aquest enllaç)
(...)Veritablement, la civilització real existeix perquè té comunicació; una civilització que no es comunica, no és res. (...)
Penso ara amb un personatge de l'al-Àndalus, que va viure sobre l’any 1400 i va escriure un llibre on s’explicava perquè els àrabs van perdre Andalusia i ell creia que era perquè havien perdut la comunicació; quan a l’escola o a la universitat, el professor parla i l’alumne només escolta, les coses no van bé perquè el mètode ha de ser ensenyar a l’infant a obrir-se a la llengua en un exercici de diàleg i el dia que els àrabs van perdre això van començar el seu declivi. (...)
El meu somni seria que una ciutat com Barcelona tingui talents i persones que vulguin comunicar-se amb persones del meu món, com ara aquest personatge que us he descrit del desert. El problema que tenim tots sobre la taula és el de la immigració; però jo crec que no s’ha de prohibir el moviment migratori, el que s’ha de prohibir és la violència. Qui guanya: el cowboy o Simbad? El cowboy dispara a qui troba i el Simbad viatja i aprèn. (...)
Ens podem preguntar per què necessitem un exèrcit? (...) El que cal és avançar en el diàleg de totes les religions, de totes les cultures i s’hauria de reflexionar en com aconseguir un planeta per viure sense ser atacats… Dialogant, comunicant… s’hi podria arribar. Em va afectar molt aquest estiu quan va morir molta gent gran tota sola a França. Quina mena de civilització és aquesta que abandona als vells? (...)
(...) ara també m’adono que he oblidat comentar que els volia parlar d’una dona ja gran. Els explicaré la seva història: el seu marit és pobre, la seva feina era ser pescador i ara a l’edat de la menopausa va decidir aprendre a pintar (...) Va pintar aquest que es titula «El vaixell de l’amor» ; s’hi pot veure l’home que treballa i al costat la dona que l’ajuda, però també va dibuixar la sirena per demostrar que l’amor supera tots els obstacles.
I aquest és el meu últim missatge, el de l’amor.
Per acabar, us deixem unes il·lustracions d'harems:su
dissabte, 14 de gener del 2023
SHIOSAI
潮騒 EL RUMOR DEL OLEAJE
YUKIO MISHIMA (Kimitake Hiraoka)
No coneixíem aquest llibre ni el seu autor, estava exposat en un taulell de la biblioteca i ens va cridar l'atenció, va ser una bona troballa.Yukio Mishima (1925-1970 Tòquio) considerat un dels escriptors més importants del Japó del segle XX i un dels més coneguts a nivell internacional. Durant la seva carrera va escriure més de 40 llibres també va ser proposat pel Premi Nobel de Literatura sense èxit. Les seves obres barregen les tradicions japoneses amb el modernisme, El 25 de novembre de 1970, va cometre seppuku (harakiri, un ritual de suïcidi japonès) davant dels mitjans de comunicació.
Shiosai: A Utajima, una petita illa del Japó, on les tradicions i costums es mantenen intactes, dos joves s'enamoren. En Shinji, un jove pescador fill d'una família molt humil i l'Hatsue filla d'un dels homes més rics del poble. El far solitari, el temple sintoista, les cases, el port, les barques i el mar són l'escenari de la novel·la.
És una obra inoblidable per la seva senzillesa, per la manera en què l'autor descriu la vida de l'illa, els seus costums, els pescadors, les dones recol·lectores d'algues, l'amor i la sexualitat. Una novel·la que et transporta a l'illa i et fa sentir els moviments del mar, els colors del paisatge, la llum del far, l'olor de les algues i el silenci del temple.
Algunes de les coses que hem descobert:
Les Ama "les dones bussejadores japoneses"La paraula "Ama" és una combinació de dos Kanjis que signifiquen mar i dona. Són bussejadores conegudes per practicar la pesca submarina a les zones costaneres del Japó. Es parla d'un ofici d'uns 2000 anys d'antiguitat, però sembla que es va perdent en el temps i que actualment el nombre de dones que ho practiquen no arriba a 2000. Gairebé la meitat treballen a les aigües del Pacífic de la Península de Shima, moltes a la ciutat de Toba i Shima. La seva missió és buscar menjar al fons del mar i passa de generació a generació. A banda de transmetre a les filles unes tècniques úniques de busseig, transmeten una filosofia i un mode de vida especialment respectuós amb el medi ambient.
Festival 0-bon
És una de les festes tradicionals més importants del Japó. És una celebració d'origen budista, dedicada a les famílies i als éssers estimats difunts. A la majoria de llocs ho celebren a l'agost i dura uns 3 dies. Segons la tradició japonesa, aquests dies les ànimes dels difunts tornen a les cases per visitar als seus familiars i l'objectiu d'aquesta festa és donar-los la benvinguda amb alegria i respecte.
Durant el primer dia "Mukaebon" preparen un altar per rebre'ls amb els aliments que més els hi agraden. També hi col·loquen cogombres í albergínies "Shoryoma i Shoryoushi" simbolitzen un cavall i una vaca (animals que segons les creences utilitzaran els difunts per arrivar a la casa). Igualment es posen fanalets per facilitar el camí d'arrivada a les ofrenes. Al vespre encenen a fora de la casa, el foc de benvinguda "Mukaebi". El segon dia es fan actes familiars i es visiten els cementiris. El tercer dia "Okuribon" s'encén el foc de l'acomiadament "okuribi". A Kioto es fa el "Gozan no okuribi", encenen grans fogueres a la muntanya. El "Toro Nagashi" llinternes flotants, per acomiadar als familiars, molt conegut a Hiroshima. A molts llocs, en especial a Nishimonai donen la benvinguda i acomiadament amb danses que s'anomenen"Bon odori".