EL COLIBRÍ

 

"La vida no sempre és justa, però això no vol dir que no hi hagi bellesa en ella."

Sandro Veronesi (1959 Florència)

El Colibrí és un d'aquells llibres que va aparèixer a la nostra llista de pendents sense saber ben bé com. No coneixíem l'autor,  però el títol ens despertava una curiosa simpatia cada vegada que el veiem. Amb el temps aquest llibre es va anar fent un lloc, fins que finalment vam decidir donar-li una oportunitat.  Hem descobert una obra singular, diferent, irònica que explora la complexitat de les emocions humanes a través d'una narrativa amb un ritme com el de les ales d'un colibrí: endavant, endarrere... fent una profunda exploració de la vida, la pèrdua i la resiliència. 

Veronessi utilitza una estructura narrativa no lineal, revelant fragments de la vida de l'oftalmòleg Marco Carrera, un home que, com el colibrí, sembla quedar-se quiet enmig del caos de la seva vida. El protagonista experimenta diverses pèrdues al llarg de la seva vida, des de la mort de persones estimades fins a relacions significatives. Malgrat aquestes adversitats troba la manera de seguir endavant, demostrant una gran força interior. 

Curiositats:

Vega serà el pròxim estel que ens guiarà cap al Nord. L'estrella Polar (Polaris, alfa de l'Ossa Menor), no és l'estel més brillant de tot el cel. El que la fa especial és que l'eix de rotació de la terra apunta gairebé exactament cap a ella  pel seu costat nord i a mesura que la Terra gira aquest estel es manté sempre quiet en un mateix punt. Això fa que sigui molt útil com a recurs d'orientació en la nit. A banda de la rotació i la translació la terra té un tercer moviment que es diu de precessió fent que no tingui sempre la mateixa orientació en l'espai, aquest cicle dura aproximadament uns 26.000 anys. Per aquest motiu a l'Egipte faraònic feia el paper de la nostra estrella Polar l'estel Thuban alfa del Drac i cap a l'any 14.000 serà l'estrella Vega la que ens guiarà cap al Nord.

El colibrí. Són les aus més petites del món. L'espècie més petita és el "colibrí colibrí de Heen o Elfo de les abelles" originari de Cuba i mesura 5,5-6 centímetres i pesa menys de 2 grams. Per contra, el colibrí gegant mesura 25 cm. És l'única au que pot volar enrere i es pot mantenir suspesa a l'aire totalment immòbil, pot batre les ales fins a 80 vegades per segon. Té un bec que és tan llarg com el seu propi cos. És incapaç de caminar. Els nius dels colibrís són tan petits com una goma d'esborrar i la femella hi va més de 140 vegades al dia per alimentar als petits. 

El mite del colibrí: Segons els guaranís aquest ocell és l'encarregat d'enlairar al cel les ànimes que estan a les flors. Pels Maies són els missatgers encarregats de transportar els desitjos dels homes i dels Déus.

EL GATO QUE DECÍA ADIÓS

 HIRO ARIKAWA 

"La bellesa del comiat és la seva permanència,  l'empremta que deixa en el nostre cor quan ja no podem veure'l,  però el recordem sempre"

Hiro Arikawa  una destacada escriptora japonesa, ha captivat lectors d’arreu del món amb la seva obra. Reconeguda per la seva sensibilitat literària, Arikawa va ser la guanyadora del prestigiós premi de novel·la Dengeki amb el seu llibre "A cuerpo de gato", publicat originalment el 2017. Ara, aquest magnífic treball ha tornat a la llum com "Crónicas del gato viajero" el 2024, i ha estat traduït a 33 idiomes, incloent-hi una adaptació cinematogràfica.

El seu darrer llibre, "El gato que decía adiós", ens presenta un món ple de màgia i connexions inesperades a través de set relats que entrellacen les vides de diferents persones amb l’aparició de gats en les seves existències. Cada història és una exploració única de com aquests animals adorables, però alhora misteriosos, poden transformar el curs de la vida dels humans que els envolten.

A mesura que llegim, descobrim relats captivadors que es desenvolupen d’una manera àgil i emocional. Arikawa ens ofereix una perspectiva dual, cosa que permet que tant els humans com els gats siguin els narradors de les seves pròpies experiències. Tot presentat amb una senzillesa i una calidesa que ens atrapa des de la primera pàgina.

A través d’aquest recull, l’autora ens convida a reflexionar sobre com aquestes petites criatures poden influir en el nostre dia a dia, oferint-nos una mirada plena de compassió i bondat cap a les relacions que compartim amb els éssers que ens envolten.

En conjunt, la literatura d'Arikawa ens parla de la connexió amb la vida, amb el món que ens envolta, i amb les criatures que, sovint silenciosament, comparteixen el nostre camí. Els seus llibres ens fan reflexionar sobre la bellesa de la pèrdua, de les relacions que es formen i es trenquen, i de com, a través d'aquestes experiències, trobem la permanència en el record.

Curiositats:  

シーサーの Shisa no Hi. 3 d'abril dia del Shisa, unes criatures mitològiques originàries d'Okinawa. Són  una barreja de lleó i gos, i la seva funció és protegir les cases i les persones que hi viuen dels mals esperits i les energies negatives. Solen estar col·locats en parella a les teulades o a les entrades de les cases. Normalment, un dels Shisa té la boca oberta i es posa al costat dret; aquest representa el mascle, que té la funció de portar la felicitat i els bons esperits. L’altre Shisa té la boca tancada i es col·loca a l'esquerra; es diu que és la femella i que impedeix que la felicitat i la bona fortuna s'escapin. 

天かすTenkasu: Són petites boletes cruixents fetes amb la massa sobrant de la tempura fregida. S'utilitzen com a acompanyament per afegir una textura cruixent a diversos plats japonesos. Encara que semblin senzilles, tenen un paper important a la cuina, ja que aporten aquest toc cruixent que contrasta amb la suavitat d'altres ingredients. Pots trobar-les en plats tan populars com el takoyaki (boletes de pop) o l’okonomiyaki (una mena de crep japonesa farcida de diversos ingredients). Són un exemple de com la cuina japonesa aprofita tots els elements i ingredients, donant valor fins i tot a les parts sobrants. 

EL MAESTRO DEL PRADO Y LAS PINTURAS PROFÉTICAS

JAVIER SIERRA

"La bellesa sempre té alguna cosa de misteriosa, d'inaccessible, alguna cosa que ens porta a buscar el seu significat més enllà de l'evident"

Si alguna vegada t'has passejat per les sales del Museu del Prado a Madrid, immers entre les seves parets plenes de tresors artístics i t'has sentit atret per les històries amagades darrere les pintures, de ben segur que aquest llibre et captivarà.  "El Maestro del Prado" de Javier Sierra combina magistralment la realitat i la ficció, aconseguint mantenir al lector enganxat des del primer moment fins al final.

Una novel·la on l'autor es converteix en protagonista i a través d'una sèrie d'esdeveniments viscuts durant la seva joventut relata la seva trobada amb un misteriós mestre que el guia per les sales del Prado, revelant els secrets ocults de les obres d'art més enigmàtiques. Aquest viatge íntim  transforma l'experiència del lector, fent-lo sentir partícip actiu de la interpretació de pintures icòniques, com El Jardí de les Delícies. 

Aquesta obra d'art del pintor El Bosch,  és un exemple perfecte d'una obra plena de símbols i significats ocults. Una pintura que  ha fascinat estudiosos i espectadors al llarg dels segles per la seva rica iconografia, poblada de figures estranyes i escenes que semblen desbordar els límits de la realitat. Sierra aprofita aquest misteri inherent per construir una trama que fusiona l'art amb el que és profètic, revelant coneixements que semblen amagar-se darrere les capes de pintura.

Un gran llibre que ens ha portat a reflexionar sobre la recerca del coneixement i la necessitat de comprendre el món amb tots els seus matisos i complexitats a través d'un viatge on la barreja d'història, art i misteri el converteixen  en un fascinant còctel literari, 

Curiositats sobre alguna de les obres del Museu del Prado:

1.-  El retrat de Carles V a la batalla de Mühlberg, Tiziano Vecellio (1548):

Encàrrec personal de l'emperador on està representat com un conqueridor a cavall, amb una armadura brillant i empunyant una llança. Un dels detalls més significatius és la presència del collar de l'Ordre del Toisó d'Or, un orde cavalleresc creada pel seu avantpassat, Felip III de Borgonya, l'any 1429. 

• El Toisó d'Or: Insígnia de gran valor, en forma d'un velló de xai que penja d'un collaret, associada amb la llegenda de Jàson i els Argonautes en la seva recerca del velló d'or.  Es manté activa fins avui dia, convertint-se en una de les condecoracions més prestigioses. A Espanya, el Rei Felip VI és el Gran Mestre de l'Ordre i només concedeix aquesta distinció en ocasions excepcionals. Fins ara, només quatre dones l'han rebut entre els més de 1.200 cavallers reconeguts, una de les quals és la Princesa Elionor, filla del rei. Després de la defunció d'un dels cavallers o dames de l'Ordre, el Toisó d'Or sempre ha de ser retornat a la Corona. Estan numerats de manera única i controlada meticulosament, convertint-los en una peça simbòlica de gran importància heràldica i històrica.

2.-  El Sant Sopar, Juan de Juanes (1562):

Aquesta obra d'art, un referent del Renaixement espanyol, és famosa no només pel seu detall i composició sinó pel seu vincle amb un altre icònic Sant Sopar: el de Leonardo da Vinci. L'obra de Juan de Juanes és un exemple magnífic de la influència italiana en l'art espanyol, però amb un toc personal que apropa l'escena religiosa al context espanyol. 

• El Grial Valencià: A diferència del Sant Sopar de Da Vinci, el Sant Grial que representa Juan de Juanes, és el que es troba a la Catedral de València i que molts creuen que podria ser el veritable calze utilitzat per Jesucrist durant l'Últim Sopar.

AHORA O NUNCA

 Una pel·lícula de ROB REIENER

"THE BUCKET LIST" (2007)

Una pel·lícula on Jack Nicholson i Morgan Freeman interpreten magistralment el paper de Edward Cole i Carter Chambers, dos homes que es coneixen en una sala d'hospital mentre lluiten contra malalties terminals. A mesura que s'enfronten a aquesta realitat, decideixen embarcar-se en una aventura pel món per completar una llista de desitjos coneguda com "The bucket list", el nom original de la pel·lícula.

Aquesta llista, que té l'objectiu inicial de viure la vida al màxim, acaba sent un missatge de reflexió sobre com, en un món ple de distraccions i obligacions, sovint perdem de vista el que realment importa. Ens deixem portar per la rutina i oblidem aprofitar el màxim cada moment que se'ns ofereix. 

En aquest viatge, els protagonistes descobreixen la veritable riquesa que resideix en les experiències compartides i els moments de connexió humana, que la vida no es mesura per la quantitat de possessions materials acumulades, sinó per la profunditat de les relacions que cultivades i els records creats. Aprenen que la veritable plenitud es troba en l'amor, l'amistat i l'afecteper les petites alegries de la vida, que encara  són a temps de reconciliar-se amb el passat, renovar les relacions i trobar la pau interior. 

Una pel·lícula que ens recorda que, en última instància, el més important no és quant de temps tenim, sinó com triem viure'l. Ens impulsa a abraçar cada dia com si fos el nostre últim, i a viure amb un sentit renovat de gratitud i propòsit. Ens desafia a viure intensament, a estimar profundament i mai deixar de perseguir els nostres somnis, perquè el moment de viure és "ARA O MAI".

.

LLUNA PLENA

"En mig de la foscor, la lluna plena il·lumina els records més amagats"

Aki Shimakazi

Per Sant Jordi ens van regalar aquest llibre, una petita gran obra que explora temes universals com l'amor, la vellesa i els secrets que amaguen les nostres vides. 

Lluna plena, ens transporta a la vida de Tetsuo i Fujiko Niré, una parella que han anat a viure a una residència per a gent gran. La Fujiko, afectada per l'Alzheimer, ha oblidat completament els anys de matrimoni amb el Tetsuo i creu que són promesos. Aquesta situació obliga a Tetsuo a reviure i redescobrir el seu amor, mentre intenta gestionar les revelacions doloroses que la malaltia treu a la llum.

Shimakase ens ofereix una finestra a la vida íntima d'aquesta parella que, malgrat els desafiaments, troba la manera de mantenir viu el seu vincle, retrata amb delicadesa els estralls de l'Alzheimer i com afecta no només a la persona que el pateix, sinó també als seus éssers estimats.  Una novel·la que ens mostra com l'amor veritable pot sobreviure a les adversitats més dures, transformant-se i adaptant-se a noves realitats. 

La capacitat de l'autora per abordar els temes complexos d'una manera senzilla,  fa que la lectura d'aquest llibre sigui fluida, permetent-te connectar fàcilment amb la història i els personatges, alhora que et convida a reflexionar sobre qüestions profundes de la vida i les relacions humanes. Shimakase aconsegueix crear una obra que captiva i commou alhora. Una obra que perdura en el record. 

Ens va passar una cosa realment curiosa mentre llegíem aquest llibre. Vam compartir amb l'amic Pep, que dirigeix obres de teatre, la idea que aquesta obra podria ser representada teatralment. Uns dies després, unes amigues es van regalar dues entrades de teatre i quina va ser la nostra sorpresa en descobrir que l'obra que havien triat era "Lluna plena", sense saber que ens acabàvem de llegir el llibre. La sorpresa i la coincidència inesperada va afegir un nivell extra d'emoció i significat a la representació que va tenir lloc en un teatre petit i acollidor de Barcelona el "Heartbreak Hotel".

Després d'aquesta màgica experiència, vam decidir regalar-li aquesta vivència al nostre amic, amb l'esperança que la gaudeixi tant com nosaltres.

Petits descobriments: L'autora viu al Canadà i la publica els llibres en francès. Aquest, porta el títol "Sémi", que significa cigala en japonès, una paraula que la protagonista, Fujiko, menciona sovint.

APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES

 De MARTA ORRIOLS

Quan obres aquest llibre entres en un món on el dol i la traïció es barregen en una trama envoltada de sensibilitat. La Paula es troba davant d'una doble pèrdua: la mort inesperada de la seva parella, el Mauro, qui li anuncia l'acabament de la seva relació just abans del fatídic accident  L'autora ens guia a través del laberint de pensaments de la protagonista, oferint-nos una visió crua i sincera del seu dolor i ràbia, i alhora de la seva determinació per superar-los. 

Aquesta obra captura l'essència de la vida quotidiana i la converteix en una narrativa extraordinària. La Paula, amb tota la seva complexitat, ens permet endinsar-nos en el seu món interior, on el dolor i la traïció s'entrellacen amb la necessitat de redempció i el desig de continuar endavant. 

Marta Orriols ens ofereix una obra profunda i esperançadora, plena d'emocions i narrada amb una sensibilitat que captiva des de la primera pàgina fins a l'última.

Curiositats:

Resulta que, justament abans de llegir aquest llibre ens havíem submergit en la lectura de  Nosaltres en la nit de Kent Haruf, i quina ha estat la nostra sorpresa quan a la pàgina 105 d'aquest llibre trobem aquest text "entro al llit sense son i reprenc la lectura d'una novel·la en què una dona gran i vídua proposa a un veí del mateix perfil dormir junts i fer-se companyia a les nits. Tenir-se l'un a l'altre per parlar una estona abans d'anar a dormir, sentir el caliu humà sota els llençols, res més" la  Protagonista d'Aprendre a parlar amb les plantes està llegint Nosaltres en la Nit.

És sorprenent com les històries es conn
ecten de manera inesperada, reforçant la riquesa de les experiències humanes i la seva representació en la literatura.

 

.

NOSALTRES EN LA NIT

Kent haruf (1943-2014)

Kent Haruf: Va ser un novel·lista estatunidenc,  totes les seves novel·les tenen lloc a la ciutat fictícia de Holt, ubicada a la part oriental de l'estat de Colorado. Aquesta ciutat està inspirada en el poble de Yuma on Haruf va viure una temporada. Una de les seves novel·les més conegudes va ser "Cançó de la Plana"  (Plainsong 1999) que va esdevenir un best-seller als Estats Units. L'estiu del 2014 va acabar Nosaltres en la nit que va ser la seva última obra,   fou  publicada de manera pòstuma el 2015.

Nosaltres en la nit ens recorda la importància de trobar la llum enmig de la foscor, a través de la calidesa de la companyia humana. Les trobades nocturnes de l'Addie i del Louis sota el cel estrellat ens transporten a un món d'intimitat i sinceritat, on les seves converses íntimes ens revelen les seves pors, les seves esperances i les seves ànsies.

Una de les forces de la novel·la és la seva capacitat per capturar la complexitat de les relacions humanes, especialment quan s'enfronten a l'oposició externa. L'arribada dels fills de l'Addie i del Louis posa a prova la seva nova relació, obrint una discussió sobre els prejudicis i les expectatives de la societat. No obstant això, la determinació dels protagonistes per mantenir-se units malgrat tot, ens inspira i ens recorda la rellevància de seguir el nostre propi cor, malgrat les pressions externes.

És una lectura captivadora que toca les fibres més profundes de l'ànima. Recomano àmpliament aquest llibre a aquells que busquen una història emotiva i sincera.

LOS SENDEROS DEL MAR

 Un viaje a pie

Maria Belmonte

(Llicenciada en història i antropologia, escriptora i traductora)

En un món on la pressa és la norma i la tecnologia ens envolta constantment, Maria Belmonte ens convida a desconnectar i a fer camí endinsant-nos en la serenitat de la naturalesa. Los senderos del mar no és només un recorregut per la costa basca, sinó també un recull de descobriments, reflexions i experiències que ens fan repensar la nostra relació amb el món que ens envolta. 

En el seu recorregut l'escriptora entrellaça la història, l'antropologia i l'ecologia, portant-nos en un viatge que va molt més enllà d'una observació paisatgística.  Ens submergeix en un camí ple de secrets i històries on cada pas ens acosta una mica més a l'essència de la terra.  

Però a banda de les seves descripcions detallades, el que ens ha semblat molt especial d'aquest viatge a peu és aprendre a  apreciar la bellesa de les petites coses, a escoltar la història de les roques, i sentir-nos part d'una terra en constant canvi. 

Los senderos del mar no és només un llibre, és una invitació a la contemplació, a la connexió i a la renovació en la simplicitat d'un passeig per la natura.

Algunes  de les curiositats i petits descobriments que hem trobat al llibre: 

Lord Byron va ser el primer a  creuar nedant l'estret dels Dardanels l'any 1810.

Els roures van sorgir al cretaci, van conviure amb els dinosaures.

Eucaphalartos woodis és l'arbre més solitari del món i es troba al Reial Jardí Botànic de Kew a Londres.  És un mascle i si no apareix un exemplar femella a cap lloc de la terra, l'espècie desapareixerà.

Mary Anning va descobrir el primer ictiosaure,  una estranya criatura de més de 5 metres de longitud. Algunes de les seves troballes estan al museu d'Història natural de Londres. Tenim un post sobre ella al blog, el podeu trobar fent click aquí. 

També us deixem algunes de les fotografies que vam fer seguint les rutes del viatge, per a que us agafin ganes de gaudir d'aquest meravellós paisatge!

Mary Anning "La buscadora de fòssils"

 Una altra gran dona que va passar desapercebuda

Hem tingut una gran sort que ens arribés a les mans el llibre Los senderos del mar de la María Belmonte, un llibre que ens convida a fer una travessa per la costa basca. En aquest recorregut, hem conegut la història de la Mary Anning.

La mare de la paleontologia

Mary Anning (1799-1847), va ser una paleontòloga britànica pionera que va desafiar les barreres de gènere i socials del seu temps per realitzar descobriments revolucionaris en el camp de la paleontologia  durant el segle XIX. 

Va néixer a Lyme Regis, una petita ciutat costanera situada a Dorset, Anglaterra, que 200 milions d'anys abans, ocupava una posició pròxima a l'Equador sota les aigües d'un mar tropical. Les roques dels penya-segats on va transcórrer la vida de la Mary, contenien fòssils del Juràssic, que ella i el seu pare recol·lectaven per incrementar els recursos econòmics de la família. Quan només tenia onze anys  el seu pare va morir i els fòssils es convertiren en l'únic ingrés de la família.

Mary Anning va descobrir el primer ictiosaure,  una estranya criatura de més de 5 metres de longitud. L'any 1820 va trobar l'esquelet d'un plesiosaure, però lamentablement, les seves troballes van ser utilitzades pels homes de la ciència per guanyar prestigi, sense reconèixer la seva feina. El 1828 va localitzar el primer esquelet de pterosaure fora d'Alemanya i el geòleg William  Buckland li va atorgar l'autoria del descobriment. Els seus descobriments van ser fonamentals per a l'avanç del coneixement científic sobre el passat                                                            prehistòric de la Terra. 

Malgrat les seves significatives contribucions a la ciència, com a dona de classe treballadora va haver d'enfrontar nombrosos obstacles i discriminació en una societat dominada pels homes. No obstant això, amb passió i determinació, va perseverar en la seva recerca,  desafiant les expectatives del seu temps. Mary Anning va adquirir coneixements sobre fòssils de manera autodidacta i va continuar el seu treball incansable, sovint en condicions difícils i amb recursos limitats, contribuint de manera excepcional al camp de la paleontologia. 

Però, injustament, pel fet de ser dona i a causa de l'època en què li va tocar néixer, mai no va arribar a rebre en vida el reconeixement que mereixia. El seu llegat ha estat reconegut posteriorment, i avui en dia és considerada una figura icònica en la història de la ciència i un símbol inspirador per a les dones científiques. 

Curiositats:

-A l'església de Lyme Regis es va posar un vitrall en commemoració de la seva capacitat per a fomentar la ciència de la geologia.

-La Societat Geològica de Londres a la seva mort va publicar un panegíric, el primer dedicat a una dona i l'únic a algú que no n'havia format part.  Selecte club que fins al 1919 no va acceptar entre els seus membres la "Mare de la palentologia" ni cap altra dona. Al British Museum hi ha moltíssimes de les seves troballes, com també un quadre seu. 

-Charles Dickens l'any 1865 va escriure un article sobre la seva vida que finalitzava dient "la filla de l'ebenista s'ha guanyat una fama merescuda",

-Al Museu d'Història Natural de Londres hi ha exposats alguns del fòssils que ella va trobar.

PENSAR A LA JAPONESA

 UN VIAJE POR EL ESTILO DE VIDA DEL PAÍS DEL SOL NACIENTE

LE YEN MAI

La Le Yen  Mai, ens convida a embarcar-nos en un enriquidor viatge espiritual pel país del Sol naixent explorant quinze conceptes fonamentals del pensament japonès i fent  parades en llocs captivadors de Kyoto. 

A través d'aquest  llibre descobrirem com viure amb harmonia amb el nostre entorn, aprendre a trobar el nostre Ikigai (raó de ser),  valorar la veritable bellesa i apreciar la importància de valors com la gratitud, la paciència, i la capacitat d'escoltar... Aquest recorregut culminarà amb el concepte del "mono no aware", un sentiment profund de consciència i empatia davant la singularitat i l'efímera naturalesa de tot allò que ens envolta i de la vida mateixa. Cada un d'aquests principis ens oferirà una valuosa perspectiva per viure una vida més significativa i harmoniosa. 

Durant els quinze capítols ens endinsarem en llocs fascinants com el Jardí Daisen-in,  la grandesa del temple Kiyomizu-Dera, el pintoresc districte de Pontocho, i el místic Santuari de Fushimi Inari-Taisha, entre altres indrets màgics que ens oferiran moments d'inspiració i reflexió.

Moltes gràcies, Natàlia per regalar-nos aquest llibre!

L'autora del llibre la Le Yen Mai és una escriptora d'origen vietnamita que va néixer a Zúrich (Suïssa). Graduada en imatge de marca i especialitzada en moda i disseny, treballa com a organitzadora d'espais professionals amb l'objectiu de simplificar la vida dels seus clients.

Petits descobriments:

Itadakimasu: Paraula japonesa que vol dir rebre amb humilitat el menjar, agraïment a tothom que ha participat en fer possible el plat que tenim a la taula (cuiner, recol·lector...) i agraïment a l'aliment.  És una expressió que es fa servir sempre abans de començar, ho diu el mateix  comensal, mai li dirà a una altra persona.

Gochisoosama deshita: Aquesta paraula la fan servir després de menjar en agraïment pels aliments que han tingut la sort de gaudir, i tampoc es desitja d'una persona a l'altra. 

Animal flow: Entrenament Físic que consisteix en una sèrie d'exercicis realitzats amb el pes corporal que imiten el moviment dels animals. 

Petita curiositat: 

Si seguiu el nostre blog des de fa un temps, aquesta portada us sonarà una mica: "La gran onada de Kanagawa", una de les imatges més famoses del món i sobretot representativa de la cultura japonesa també apareixia en un altre llibre del que vam parlar al blog: fent clic aquí, podeu accedir a la nostra ressenya! Però, sabeu perquè és tan famosa? Perquè és de domini públic, cosa que la fa accessible per centenars de marques i campanyes publicitàries!