SARGANTANA NEGRA DE L'ILLA DE L'AIRE (Podarcis lifordi lifordi)

 

La Sargantana negra, un descobriment del llibre 

"El Temps que ens Uneix"

La Sargantana negra (Podarcis lifordi lifordi) amb un ventre blau metàl·lic, és una sargantana que només es troba a l'Illa de l'Aire, l'illa de la Mencia. És un petit illot que es va separar de Mallorca fa uns 9.000 anys. Aquest fet  li ha permès evolucionar de forma independent i aïllar el seu territori dels depredadors introduïts per l'home en èpoques posteriors. 

És una subespècie de l'espècie  Podarcis lilfordi endèmica de l'arxipèlag i la més espectacular, no tan sols pel seu color i aspecte negre, sinó també pel seu importantíssim paper que desenvolupa en l'ecosistema de l'illa de l'aire. 

"Náufragos de la evolución" del menorquí Toni Escandell,  és un magnífic documental sobre la relació existent entre la sargantana negra endèmica de l'Illa de l'aire i la planta rapa mosquera, un fenomen natural únic. 

La sargantana negra utilitza la rapa mosquera com a substrat de termoregulació, ja que es tracta d'una planta amb capacitat de produir calor i durant la primavera pot aconseguir temperatures fins i tot superiors a les de les roques circumdants. La calor i l'olor produïda per la rapa mosquera atreu les mosques, autèntica imitadora d'un cadàver en descomposició. Una fracció de les mosques és també atrapada per aquests rèptils que s'escalfen damunt les rapes (fulles modificades). La rapa mosquera és àmpliament compensada  per la intensa dispersió de les llavors que duen a terme les sargantanes després de consumir els seus fruits. 

 

CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA

(IRENE SOLÀ) 

"La poesia té la bellesa, té la puresa, té la música, té les imatges, té la paraula dita, té la llibertat i té la capacitat de commoure, i de deixar-te entreveure l'infinit"

Una novel·la en què prenen la paraula dones, homes, fantasmes i dones d'aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Un llibre peculiar, captivador  i colpidor on cada un dels capítols està narrat per un personatge diferent i tot i  que cada punt de vista sembla explicar una història diferent, tots mencionen alguns dels habitants del poble.   Aquests personatges  estaran connectats d'alguna manera amb el que hem llegit i ens faran conèixer el seu passat, sobretot el de la masia dels Matavaques. 

"No m'estranya que sigui més bona, la gent aquí dalt, més autèntica, més humana, si respiren cada dia aquest aire. I beuen aigua d'aquest riu. I contemplen cada dia la bellesa que fa mal a l'ànima d'aquestes muntanyes mitològiques." 

IRENE SOLÀ

És una escriptora i poeta catalana (Malla, 17 d'agost de 1990) que ha guanyat diversos premis per les seves tres obres publicades:

- Bèstia (2012)
- Els dics (2018)
- Canto jo i la muntanya balla (2019) 

 LA ISLA BAJO EL MAR

(Isabel Allende 2009)

"La música es un viento que se lleva los años, los recuerdos y el temor"

Isabel Allende

Isabel Allende és una escriptora xilena però va néixer a Lima el 1942, treballava com a periodista fins que es dedicà completament a la novel·la.  Al 1973 el president Salvador Allende  amb el cop militar va ser enderrocat i dos anys després ella va ser declarada sospitosa per la dictadura i va haver d'exiliar-se a Caracas, on va començar a escriure la novel·la que la va portar a la fama "La Casa de los espiritus"1982.

LA ISLA BAJO EL MAR

Una novel·la que relata la lluita per la llibertat d'una esclava, "la Zarité", una noia que als nou anys va ser venuda a l'amo d'una de les plantacions més importants de sucre de l'illa de Haití del segle XVIII. 

És un llibre fàcil de llegir que ens ha endinsat a conèixer una mica la història d'Haití i que avui volem compartir.  

HAITÍ (en l'època del llibre)

Forma part de l'illa de l'Espanyola,  anomenada així per Cristòfol Colom l'any 1492. Abans de la seva arrivada allí hi vivia un poble anomenat els "Arawaks".

Els espanyols volien la propietat de tota l'illa, però es van establir principalment a l'est, a l'oest si van instal·lar els francesos. L'any 1697 van signar el tractat de Ryswick on França és va quedar una part de l'illa i la va anomenar Saint-Domingue.

Durant el segle XVIII, Saint-Domingue es va enriquir, exportava sucre, cafè, cotó, indi i cacau. Malauradament tot aquest enriquiment es va fer amb  esclaus, 

Les idees de la Revolució Francesa com la llibertat i la igualtat van arribar a la colònia francesa i el 14 d'agost de 1791 els esclaus es van revelar. A l'any 1804 amb el general Toussaint Louverture al capdavant van aconseguir la independència. Va ser la primera nació del món en abolir l'esclavitut.

TOP 11 LLIBRES I TOP 11 CANÇONS

 Hola lectores i lectors! Avui us parlaré dels meus 11 llibres preferits i les meves 11 cançons preferides (tot i que més que cançons parlaré de discs). Són 11 perquè amb 10 no m'arribava (i com podreu veure he fet alguna que altra trampa...) Espero que us agradi! Em podeu deixar als comentaris el vostre top 10 o bé alguna opinió d'algun dels llibres o d'alguna cançó! 

1. 
   Memòries d’Idhun
   Aquesta triologia escrita per la Laura Gallego és la meva preferida des de que la vaig llegir. Parla d'un món paral·lel a la Terra anomenat Idhun, on hi habiten tot tipus de poblacions. També hi vivien dracs i unicors fins el dia en que els 6 sols es van alinear. Tots els dracs i unicorns van morir menys dues cries que van ser salvades i enviades a la Terra. Cada llibre és més adictiu que l'anterior, una meravella. 100% recomanable. Ara se n'ha fet una sèrie d'anime a Netflix (però el doblatge en castellà és horrible).
    

2. Harry Potter
   Què dir d'aquesta saga que no s'hagi dit ja? És una meravella, tant els llibres com les pel·lícules, com les continuacions i el fandom. Una saga que t'has de llegir sí o sí.
   
   

3. Matar a un rossinyol
   Primer llibre que no és una saga!! Un thriller molt recomanable de la Sharper Lee. Li vaig dedicar un post al blog. Fent click aquí el podeu veure.
   
   
   “Matar un rossinyol és pecat”- diu l’Atticus. I ho és perquè “els rossinyols només es dediquen a cantar per alegrar-nos. No devoren els fruits dels horts, no fan nius als dipòsits de panís, no fan res més que vessar el seu cor, cantant per delectar-nos”
   
   
   

4. Eleanor & Park + Violet & Finch
   

   Aquí parlaré de dos llibres diferents però al mateix temps similars. Els dos són novel·les d'amor, el primer de la Rainbow Rowell i el segon de Jennifer Niven. Els dos són històries d'amor diferents amb un final... Són molt boniques les dues i són molt recomanables per si vols llegir alguna cosa senzilla però no t'agraden les típiques històries d'amor. Netflix ha fet la pel·lícula de Violet & Finch però no la penso veure! I una curiositat per als que us heu llegit Eleanor & Park, en David Rees n'ha fet una cançó molt bonica que us recordarà alguns dels millors moments del llibre.

5. La meva familia i altres animals Aquesta novel·la escrita per en Geral Durrell (un biòleg) parla de les experiències d'un nen (ell mateix) a la paradisíaca illa de Corfu (Grècia). Les descripcions són precioses i té un toc d'humor brutal. Vaig fer-ne un post parlant-ne aquí.

6. Tobi Lolness Aquesta saga me la vaig llegir fa uns anys però de seguida es va convertir en una de les meves preferides. Va ser escrita per en Timothée de Fombelle i parla d'uns humans molt i molt petits que viuen en un arbre. Una societat fascinant. Però què passarà quan en Tobi s'embarqui en una aventura? Està formada per dos llibres el primer, Tobi Lolness i el segon Tobi Lolness i els ulls de Elisha. 

   

7. Wonder Aquest llibre, escrit per la Raquel Palacio, segurament el coneixeu, parla de la vida d'un nen que té una deformació a la cara i que s'ha d'enfrontar amb tota una escola. Fa poc se'n va fer una pel·lícula que està super bé!

8. Crònica de l'assasí de reis

   Al meu altre blog vaig fer una entrada dedicada a aquesta saga ja que em va semblar una meravella. Fent click aquí podeu llegir l'article sencer. És una saga meravellosa PERÒ està inacabada. L'últim volum va sortir l'any 2011, jo us recomanaria que us esperéssiu a que sortís l'últim volum de la triologia. Escrita per en Patrick Rothfuss. Té tres volums principals i altres històries independents però relacionades amb en Kvhote, el personatge principal.

   El nombre del viento (2007)

   El temor de un hombre sabio (2011)

   Las puertas de piedra (?)

9. Rojo Blanco y sangre azul Una història d'amor molt bonica i diferent, ja que succeeix entre el fill de la presidenta dels estats units i el príncep d'Anglaterra amb tot el que això comporta. Una de les coses que més em van agradar d'aquest llibre és quan s'envien correus i acaben amb un fragment de cartes de personatges cèlebres homosexuals.

10. La veritat sobre el cas Harry Quebert També vaig fer un post sobre aquest llibre a l'altre blog, aquí el teniu. Un thriller apassionant amb un final inesperat i que et deixarà amb la boca oberta.
    

11. Heartstopper i I Was Born For This

Aquests dos llibres són de l'escriptora Alice Oseman, és una escriptora que m'agrada molt perquè li dona molta visibilitat al colectiu LGTBI i a la salut mental. A més els seus personatges no són els tipics. Heartstopper és una saga de 5 còmics (INACABADA, hi ha fins al 4) on explica la història d'en Charlie i en Nick, dos adolescents que s'enamoren. És una història molt bonica i molt fàcil de llegir en anglès. Ara estan fent-ne la sèrie a Netflix i s'ha de dir que els actors han estat molt ben escollit. I was born for this (el qual també és pot llegir perfectament en anglès) parla d'una banda des de dos punts de vista, el de una fan, la qual coneixerem com a Angel i el de el cantant de la banda, el Jimmy. Una història molt bonica i entretinguda.

Gràcies a aquesta saga he descobert la meravellosa cançó de Chloe Moriondo "I want to be with you"

CANÇONS

1. Tanca els ulls-Txarango
   Tota la música que fa Txarango és preciosa però aquesta cançó és superior. Txarango és una banda catalana que l'any passat va treure el seu últim disc anomenat "de vent i ales" i està a punt de reprogramar la seva última gira que va ser posposada degut al covid.
2. Through the dark - One Direction
   

   Una altra banda (separada també :'). One direction és una de les boybands més conegudes que hi ha hagut. Aquesta cançó m'agrada molt perquè m'ajuda quan no estic bé però també és molt animada per quan necessito energia. Altres cançons molt boniques són: Don't Forget Were You Belong i A.M. La banda estava formada per en Niall Horan, Louis Tomlinson, Liam Payne, Zayn Malik i Harry Styles.
3. 
   Serial Monogamist - Ashe Aquesta cançó és bastant recent, no fa ni un mes que va sortir. És d'una noia que es diu Ashe i que va treure el seu primer disc Ashlyn fa molt poc. Molt recomanable tot el disc, parla de la seva pròpia experiència dins d'una relació tòxica.
4. Cançó de l'aire - Oques grasses Una banda d'Osona que està treient música molt i molt guai! Va treure el seu nou disc el 28 de maig "a tope amb la vida". Aquesta cançó és de l'anterior disc "fans del sol" que també és meravellós.
5. Arms of a stranger - Niall Horan Aquesta cançó forma part del segon disc en solitari d'en Niall, el qual es diu "Hearbreak Weather". Tota la música que fa és molt bonica i les lletres són precioses. També us recomano la cançó d'Everywhere. Acaba de treure una col·laboració amb l'Anne Marie anomenada Our Song que és preciosa.
6. 
   Valentine - 5sos Aquesta banda australiana es va fer bastant coneguda amb el seu single "Youngblood" però també té altres cançons molt bones. Estàn a punt de treure un nou disc, i l'anterior, "CALM" és molt molt bo. Des de el single de Wildflower fins a la cançó de No Shame, no té pèrdua. Està formada per en Michael Clifford, Luke Hemmings, Ashton Irwin i Calum Hood.
7. Let's fall in love for the night - FINNEAS Us ecomano molt el videoclip d'aquesta cançó. En Finneas és el germà de la Billie Eilish i també és cantant. Ha col·laborat en la escriptura de moltes cançons, desde Lonely de Justin Bieber fins a Moral of the Story de l'Ashe i el Niall.
8. Girls - girl in red Aquesta cançó i moltes de les que té aquesta noia parlen de relacions entre dues noies i expliquen com se sent quan descobreix la seva sexualitat. Com em va dir una amiga, aquesta cançó hauria de ser l'himne d'algún lloc.
9. Heather - Conan Gray Aquesta cançó es va fer molt coneguda fa uns mesos. Es molt bonica i trista i el videoclip és meravellós, si no l'has escoltat recomanat 100%.
10. 
    Meet me in the hallway - Harry Styles Aquesta cançó forma part del primer disc en solitari d'en Harry, anomenat per les fans HS1, que té cançons tan conegudes com Sign of the Times. El seu segon disc anomenat Fine Line és el que té el conegut single "Watermelon Sugar". Tant aquesta cançó com From the Dinning Table són molt delicades.
11. El raïm es fa pansa - Doctor Prats
    Aquesta banda catalana també està traient nova música. Aquesta cançó forma part de l'últim disc que van treure. És molt bonica i m'agrada molt la lletra i les metàfores. Una cançó també molt bonica d'aquest disc és "Al final tot anirà bé". Vull recomanar també la música d'Ed Sheeran i en Lewis Capaldi, la de Ginestà (en especial la seva cançó anomenada l'Eva i la Jana) i una versió d'en Shawn Mendes de la cançó If The World Was Ending.

He creat una playlist amb totes les cançons, us deixo el link per aquí!

Fins aviat!

LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT

La veritat sobre el cas Harry Quebert és una novel·la de ficció i misteri molt exitosa escrita per en Joël Dicker. 

SOBRE L'AUTOR

En Joël Dicker va néixer l'any 1985 a Ginebra, Suïssa. Tot i que és principalment conegut per la Veritat Sobre el Cas Harry Quebert, ha escrit 5 novel·les més. 

- Le Tigre (2005)

- Els últims dies dels nostres pares  (2010)

- El llibre dels Baltimore (2015) 

- La desaparició de Stephanie Mailer (2018)

- L'enigma de la cambra 622 (2020)

LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT

Aquesta novel·la narrada en 3 temps, 1975, 1998 i 2008 i organitzada en 31 capítols que van endarrere (sent l'últim l'1) tracta sobre la desaparició de la Nola Kellergan, un cas que va passar fa 33 anys i que havia quedat arxivat fins que es troba el cos de la jove de 15 anys a casa d'en Harry Quebert, un bon amic d'en Marcus Goldman, el narrador. Un thriller que t'atraparà fins al final, un final que no t'esperaves i que et deixa amb la boca oberta. 

En Marcus Goldman un gran escriptor conegut mundialment pel seu primer llibre, està en un moment de crisis escriptora, no sap que escriure, fa dos anys que no escriu absolutament res. Llavors, decideix anar a veure el seu gran amic (i gran escriptor) Harry Quebert. Un cop a casa del seu amic, descobreix que tenia una relació amb una noia de 15 anys, la Nola, la qual va desaparèixer fa 33 anys. Al cap d'uns dies, el cos de la Nola apareix al jardí d'en Harry, qui és declarat com a sospitós principal. En Marcus decideix lluitar per netejar el nom del seu amic i demostrar que ell no va ser. 

En Harry Quebert es va fer famós pel seu llibre "Els Orígens del Mal" una novel·la que va escriure molt jove. Anys després va ser professor de la universitat, allà va tenir en Marcus com a alumne i li va donar 31 consells molt importants (cadascun apareix al principi de cada capítol). 

La història passa a Aurora, una petita ciutat de New Hampshire i a Goose Cove, un petit cap de terra on viu en Harry. Aurora és un lloc molt tranquil on "tothom ho sap tot de tothom". 

El meu personatge preferit és la mare d'en Marcus. Les seves converses amb el seu fill són molt divertides i t'animen en moments en el que el llibre es torna fosc i no entens res. 

Gimcana "Raconets de Sitges"

 GIMCANA RACONETS DE SITGES

(Recomanem llegir “L’homenatge”)

Després de llegir el llibre que ja vàrem comentar en un blog anterior, ens venia molt de gust conèixer una mica més Sitges i vam decidir preparar una Gimcana. El dia de la sortida els participants havien de portar preparat  l'itinerari  amb la proposta de recorregut més curt. Va ser un matí molt entretingut, vam descobrir coses que desconeixíem, vam recordar personatges i llocs de "L'homenatge" i vam aprendre una miqueta més. 

Aquí teniu les proves de la Gimcana per si us ve de gust passejar-vos per aquests magnífics raconets de Sitges. 

1.- Hi ha una escultura de l'autor del monument dels Castells que està al Vendrell, de qui  estem parlant? Sabeu dir el nom de l’obra. La podem anar a veure?

2.- Heu de descobrir per què hi ha un  bocinet de Donosti a Sitges, a on està?  Què és? Hi anem? Hi ha alguna paraula en basc?  Que tenen en Comú Sitges i Donosti?

3.- Ens agradaria que ens portéssiu a passejar pel carrer més antic de Sitges, però no recordem com es diu. Quin és l’edifici gòtic que hi ha en aquest carrer?

4,. Anem a veure 3 estàtues de dones, les tres estan al mateix carrer.

5.- Quin és el veritable nom del carrer del Pecat? Com és que l’anomenen així?

6.- Podem trobar la  5 avinguda de Sitges? És perquè és molt gran i hi ha moltes botigues? Com es diu en realitat aquest carrer?

7.- Anem a la platja de la Fragata? Per què es diu així?

8.- De qui és aquest text? Podem anar a llegir-ne un fragment a l’aire lliure?

“Doncs bé, jo amics meus, anava caminant pel món, seguint terreny, saltant torrents i barrancs, quan un dia vaig veure una terra on hi feia més sol que als demés llocs, on el cel era més blau, la mar més blava també, les cases eren blanques i sense neu, i tot era verd i florit, i vaig fer alto. Vaig voler veure de la vora el que tan bonic era de lluny, vaig voler seguir aquella platja on l’escuma, sempre va i ve gronxant-se eternament, i sentir la veu d’aquella mar que enraona amb veu d’onades, dient coses que vénen de molt endins i entren més endins encara de qui les vol escoltar.

 9.- Anem a l’Ajuntament? En quina data i sobre que fou construït? La biblioteca està ubicada a la casa pairal de ..... ?

10.- Sereu capaços de trobar el primer xiringuito de la història?

11.- Que estrany que hi hagi una estàtua del Greco a Sitges, qui va ser l’impulsor? A on la podem veure?

 12.- Podríem veure alguna obra seva? A On? Hi anem? L’ordre ens és igual però estaria bé que fos en horari de visites. Qui hi estiuejava?

 13.- El llibre ens apropa a dos reconeguts artistes del modernisme, de qui estem parlant? Podem anar a visitar l’escultura que els hi ha fet Ramon Cuello?

 14.- Hi ha una altra escultura de Ramon Cuello? Podem saber quina és? I per què?

 

15.- Per què hi ha un monument a Facundo Bacardi? A on està?

 16.- Per què hi ha un monument que és una càmera? El busquem?

 17.- A prop de l’església de Sant Bartomé, trobarem una escultura que ens podria recordar a Copenhague. Quina escultura és? L’anem a veure?

Moltes gràcies a tots els participants, ha estat un dia genial!!! Esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres i moltes gràcies per les fotos que ens heu enviat!! Xulíssimes!

                                          

                                                                                 

CONTES DE TÒQUIO (Tokyo Monogatari)

Tokyo Monogatari (Contes de Tòquio, 東京物語 1953)

 “Sóc feliç, no desitjo res que no tingui” 

Avui hem decidit compartir una magnífica pel·lícula Japonesa, dirigida per Yasujiro Ozu.

Contes de Tòquio tracta amb molta sensibilitat,  la vellesa, el canvi generacional, la família, la soledat, i ens enfronta amb les nostres pròpies limitacions, i amb els elements que ens fan humans.

Tokyo monogatari ens pot semblar molt lenta si s’està acostumat als ritmes de les pel·lícules nord-americanes actuals. Tot i la seva duració poques coses sabrem de l’abans i després dels personatges.

Aquest ritme pausat pot fer-nos sentir que no passa res, però sí que passa. Detalls importants de la vida, mostrats amb un estil senzill  i profund alhora, sense condemnar als personatges acceptant-los com són. Una pel·lícula que et convida a mirar i a escoltar en silenci,  i a sentir el que senten els personatges d’una manera molt emotiva.

Sota aquesta sorprenent senzillesa s’amaga una pel·lícula meravellosa plena d’imatges i detalls que no hem de deixar escapar, que combinen bellesa i nostàlgia, serenitat i tristesa...

 "Una parella gran, viatja a Tokio des de la seva ciutat on viuen amb la seva filla petita, per tal de visitar els seus fills els quals, centrats en els seus problemes i les seves vides, no els poden dedicar gaire temps. Tot i que els pares són ben acollits pels fills, tenen les seves pròpies famílies i obligacions i, a poc a poc, esdevindran una molèstia inevitable. Destaca el personatge de Noriko la seva nora, que serà la que més temps i amor els hi dedicarà”.

El paper de Noriko és interpretat per Setsuko Hara, actriu que es va retirar, del cinema i de la vida pública després de la mort del director.

“Hem escampat fills pel món, i tu, sense ser de la família, has fet molt més per nosaltres que no pas tots ells. Gràcies, moltes gràcies“

MATAR UN ROSSINYOL

“Matar un rossinyol és pecat”- diu l’Atticus. I ho és perquè “els rossinyols només es dediquen a cantar per alegrar-nos. No devoren els fruits dels horts, no fan nius als dipòsits de panís, no fan res més que vessar el seu cor, cantant per delectar-nos”.

Fa uns dies vaig llegir  “matar a un ruiseñor” (to kill a mockingbird) una novel·la que la mama portava anys recomanant. Me la vaig llegir en 4 dies. És molt bonica, amb grans frases i una bonic rerefons. L’escriptora, Harper Lee (Alabama, abril del 1926 - febrer del 2016) es va inspirar en la seva infància per escriure aquesta novel·la, la única que va publicar en tota la seva vida (a part de l’esborrany de matar a un rossinyol, que es va publicar l’any 2015 sota el nom de ves i aposta un sentinella).

La novel·la transcorre a Maycomb (Alabama). On mai passa res, sempre hi ha una calma que va impregnada de tensió. Sembla que en qualsevol moment hagi de succeir alguna cosa molt grossa. És un món apart, on res del que passa a fora té importància. Els habitants no tenen molts diners i tots són coneguts per la seva família i avantpassats. Hi ha molt de racisme i discriminació.

“Un día tenía veinticuatro horas, pero parecía más largo. No había prisa, pues no había ningún sitio donde ir, nada que comprar ni dinero con que comprarlo, nada que ver fuera de los límites del Condado de Maycomb."

Maycomb està ambientat en el poble on es va criar l’escriptora, Monroeville on també hi va viure uns anys en Truman Capote, (al llibre, el personatge del Dill està inspirat en ell). 

Inicialment la història es centra en els jocs infantils de dos germans derivats de la seva fascinació per un misteriós veí. Però les seves vides canviaran en el moment que el seu pare accepta la defensa d'un home negre...

Aquest llibre m'ha agradat molt perquè sembla que et parli d'un món molt llunyà, quan en realitat no ens queda tant lluny. Tant l'Atticus com altres personatges tenen frases molt boniques que et fan refleixonar. Fins i tot, l'Scout, una nena de 8 anys, et sorprèn amb frases punyents. Al estar narrat per una nena li dona un toc infantil molt bonic. Em va agradar especialment com parlava de l'adolescència d'en Jem. I les frases contra el racisme d'en Atticus són frases per anotar.

BONA DIADA DE SANT JORDI!

Quin és el llibre que per vosaltres hauria de ser a qualsevol casa?

Esperem els vostres comentaris!!

ELS AMANTS DE LA RAMBLA DEL CELLER

Una novel·la apassionant on les passejades d'en Joan i la Maria als seus noranta anys per la rambla del Celler, ens  portaran a  Barcelona i al París més bohemi endinsant-nos  en  la història del  segle XX:  la guerra i postguerra espanyola, la Segona Guerra Mundial, els moviments de la resistència i del nazisme.

Un relat extraordinari on hi trobem la duresa de la guerra, el tractament de la vellesa, l'assetjament immobiliari,  les greus conseqüències dels abusos sexuals a menors i el paper de la dona i la inferiorit-zació que ha sofert al llarg de la història. 

Amb la presència de personatges reals ens parla del món de la cultura, les lletres i les arts escèniques. 

Quan acabem un llibre sempre ens agrada parlar d'aquelles coses que ens han sobtat, que hem descobert,  après i que ens han semblat curioses, hem pensat que també les podíem compartir al blog:

En Joan i la Maria dos avis que l'escriptor ha convertit en protagonistes de ficció de la seva novel·la. En Victor Alexandre  es va inspirar per fer la novel·la en  la Maria Cabanes i en Joan Grases, els quals veia cada dia  passar per davant de la finestra del seu estudi. 

La portada del llibre és una reproducció d'un quadre de Ramon Casas "Interior del Moulin de la Galette (1890)" actualment està exposada al Museu d'Art Nacional de Catalunya de Barcelona.  Ens ha recordat al llibre que vam llegir "l'Homenatge" on en Ramon Casas és un dels protagonistes reals d'aquesta història. 

Un dels personatges reals que hem descobert gràcies a una amiga que és de Santpedor  ha estat Josep Bailina i Sivila  (Santpedor 1911-París 1984).  Activista Cultural Català.  Fou secretari de  Sant Pau de Seguries, Albinyana, El Vendrell i l'Espluga del Francolí. El 1938 fou ferit a la Batalla de l'Ebre, 1939 exiliat a França al Camp d'Argelers i després Adge. Durant la Segona Guerra Mundial col·laborà amb la resistència francesa i va ser agafat pels nazis i enviat al camp de concentració de Mauthausen. Alliberat el 1945. Des de el 1946 exiliat  a París portà una tasca potenciadora de la cultura catalana al Casal de Catalunya. Va salvar la vida de Joaquim Amat-Piniella.

També ens ha sobtat el gran nombre de refranys i frases fetes que surten: (Nosaltres no sabíem tots els significats, a veure quants en sabeu vosaltres! En un altre post els posarem)

1. Abril i senyors tots traïdors

2. A la vida no es pot dormir sempre que es té son. 

3. Anar per llana i tornar esquilat. 

4. Cametes en valguen. 

5. Cap de fer petar brases. 

6. Carregat de front.

7. Convit de Sant Bru que se’l paga cadascú.

8. D’espigolar pocs es fan rics.

9. El facin beure a galet. 

10. Ens fa la tinyeta.

11. Entre poc i massa la mesura passa.

12. Fa un fred que glaça la cua dels gossos. 

13.  Ja gairebé deia blat. 

14. Més geniüt que el còmic d’una galera turca. 

15. Moren més xais que moltons. 

16.  No partir-hi peres ells les madures i tu les verdes

17. A cent anys coteta verda

18. Fer catúfols

19. Cara de suro

20. De pell gruixuda

 

LA REGADORA DE FILIPINES (Euplectella aspergillum)

Regadora de Filipines (Euplectella aspergillum) 

Una esponja molt peculiar!

Avui volem compartir el que hem après sobre aquests animalons, aquest ha estat un altre descobriment del llibre de l’Olivia Judson, “Consultorio sexual para todas las especies” .  

Les esponges pertanyen a un dels grups d'animals més antics del planeta, poden arribar a viure milers d'anys i n'hi ha gairebé en tots els ecosistemes aquàtics. La regadora de Filipines és una esponja marina. 

Majoritàriament viuen en zones fosques o de penombra, creixen enganxades al substrat desenvolupant formes molt diverses. El seu cos està format per capes de cèl·lules diferents i unes espícules o fibres en mode d'esquelet que donen rigidesa a l'esponja. La composició d'aquestes espícules potser calcària, silícia o còrnia en funció de l'espècie, la de la regadora és silícia.

No tenen òrgans i són els únics animals que no tenen sistema nerviós.

Fan passar aigua de mar pel seu interior i retenen petits organismes planctònics i partícules de matèria orgànica per tal d'alimentar-se, agafen l'oxigen que necessiten i expulsen l'anhídrid carbònic.

Tot i que no tenen mobilitat no són preses fàcils, tenen  mecanismes de defensa de gran eficàcia: poden generar substàncies químiques tòxiques que rebutgen els agressors o els competidors pel substrat.

Es poden reproduir sexualment o asexualment. Són majoritàriament hermafrodites, és a dir un mateix individu reproduiex cèl·lules masculines i femenines

Euplectella aspergillum

Va ser anomenada per primer cop l'any  1841 pel  zoòleg  anglès Richard Owen (1804-1892), qui la va descriure  com una de les més boniques i estranyes produccions marines de les Illes de Filipines. El seu extrem té una forma que recorda el d'una regadora, per aquests motius s'anomena "Regadora de Filipines".  

Viu entre 100 i 1000 metres de profunditat a aigües fredes. El seu esquelet és molt bonic i complex. Té una forma allargada. El seu cos està compost íntegrament per espícules silícies, per això també se la coneix com a "Esponja de vidre". Formen una xarxa que confereix una gran rigidesa al cos de l'esponja i facilita la seva existència a grans profunditats. A un dels extrems una cabellera d'espícules li serveix per a subjectar-se als fons on viu.

Aquesta esponja també és coneguda com a "Cistella de flors de Venus",

Sovint a dins hi viuen una parella de crancs de l'espècie Spongicola japonica que van entrar quan eren larves i hi conviuran per sempre perquè no en podran sortir un cop han crescut. Aquesta és una relació de simbiosi mutualista o comensal en què els crancs viuen alimentats i protegits per l'esponja i l'esponja es deslliura de paràsits. Al Japó aquesta relació entre les dues espècies simbolitza la idea d'una relació per sempre. Per aquest motiu aquesta esponja es fa servir com a regal per a les parelles quan es casen. 

Aquí teniu un link d'un petit vídeo que ho explica molt bé!

El Gherkin a London 

La regadora de Filipines també és una mostra més de com la natura inspira la tecnologia. Com ja feia Leonardo Da Vinci mirava el món natural per inspirar-se en les solucions, una idea coneguda com a  biomimicria. Diuen que la seva estructura enreixada va inspirar el disseny del Gherkin a Londres, que també imita la capacitat per canalitzar l'aigua mitjançant l'ús de ventilacions al nivell del sòl i una forma en espiral per dirigir el flux del vent, reduint el 50% les necessitats d'aire condicionat.